Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Passadu presente

Rùssia pre e post Vienna: imperialismu e decabristas

Sas crònacas de custas dies ponent in primu pianu una de sas potèntzias chi, duos sèculos a como, fiat intre sos protagonistas de su Cungressu de Vienna. Una potèntzia assotziada fintzas issa a su cuntzetu de rivolutzione in pare cun sa Frantza. De sa Rùssia semus faeddende. Ma est dae sa rivolutzione frantzesa chi devimus mòvere pro chircare de cumprèndere cando sunt comintzadas sas pesadas de màdrighe liberale contra a s’autocratzia zarista.

Su 1796, cando sos “Aguales” de Babeuf aiant proadu de badas a nche torrare sa Frantza a sos jours de gloire sanculotos, si nche morit sa zarina Ekaterina II, dèspota illuminada protagonista de s’istòria russa pro prus de trinta annos dae su 1762. A su tronu àrtziat su fìgiu Pavel I Romanov, petzi pro chimbe annos. Su tempus de s’alleare cun Àustria e Rennu unidu contra a Napoleone e a sos ideales (mancari distortos) de sa rivolutzione e, a pustis, de mudare idea.

Mortu Pavel su 1801 (e non de arrestu cardìacu) est Aleksandr I Romanov chi comintzat a guvernare s’imperu e fintzas issu alternat cuncòrdia e disamistade cun Bonaparte. Cun issu sa Rùssia torrat alleada cun Àustria e Rennu unidu timende s’espansionismu napoleònicu: ma sas derrotas in Austerlitz (imperu austrìacu) su 1805 e in Friedland (Prùssia orientale) duos annos a pustis cajonant una furriada noa in sa polìtica èstera zarista. Cun sa paghe de Tilsit, Aleksandr I devet tzèdere ma, sende torra alleadu de Napoleone aberit frontes noos e si nche pigat su Grandu ducadu de Finlàndia dae s’Isvètzia su 1809 e sa Bessaràbia (oe partzida intre Moldàvia e Ucraina) dae sa Turchia su 1812.

Sos duos imperadores sunt duncas, comente si narat, in paghe e a tesu, mirende·si cun suspetu prus chi non mannu. Su russu bidet in su Grandu ducadu de Varsàvia a làcana, controlladu dae sos frantzesos, una minetza pro sa seguresa sua. Su frantzesu cumprendet chi su zar si nche cheret allargare conca a su Mediterràneu. De prus, sa trègua cun sa caratza de s’alleàntzia cun sa Frantza, cajonat una mèngua de su cummèrtziu intre Rùssia e Rennu unidu. A bisu de su Romanov est torra tempus de segare cun Parigi. E cun custa ùrtima furriada Napoleone decrarat sa gherra chi, in pare cun sa batalla de Waterloo, marcat sos concruos de s’istòria sua.

Sos russos non de si defensare ebbia, nche giàgarant s’invasore pessighende·lu in sa retirada sua. Est tando chi, torrende a Rùssia, giòvanos ufitziales de s’esèrtzitu zarista cundidos dae sas ideas rivolutzionàrias chi brotaiant in Europa, comintzant a isparghinare cuntzetos democràticos e costitutzionales. Cun sa morte de su zar Aleksandr I, su mese de nadale de su 1825, unu grupu de ufitziales cun 3mìgia òmines in fatu non giurat in cara de su zar nou Nikolaj I. Est sa pesada de sos decabristas. No una congiura de palatzu ebbia, ma su comintzu de unu protzessu rivolutzionàriu, longu e diferentziadu in su tempus, in Rùssia.

Sas furcas zaristas e sa Sibèria pro sos decabristas sunt finamentas su riflessu de una pesada chi su pòpulu russu bidiat a tesu. Ma cussa pesada est parte manna de s’istòria russa.


Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2021-2022. Lr 22/2018, art. 22 Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2021-2022. LR 22/2018, art. 22

Pro respùndere

Leave a Reply

Sa mail no at a èssere publicada

De lèghere

Atualidade

In Sardigna unu binu fatu cun s’àgina lassada pasare in su mare. Est unu vermentinu diferente dae is àteros su realizadu dae s’enòlogu Andrea...

Passadu presente

Ite nos contat su 1848? Pro seguru est su momentu istòricu in ue sa cuntierra intre mundu nou e mundu restauradu nche crompet a...

Atualidade

In Casteddu esistet una biblioteca de sos fumetos. Est istadu presentadu in maju Casteddu, dae s’iscritore e regista Bepi Vigna, s’Archìviu multimediale de s’imaginàriu...

Atualidade

Sa vida a pustis de sa morte. Est acontèssidu in Cùllieri in ue, un’annu a oe, unu fogu mannu aiat brusiadu ètaras e ètaras...

Istòrias est una revista de informatzione in linia in limba sarda a règula cun s'istandard de sa Regione Sardigna. Est unu produtu de s'Asòtziu culturale Arvéschida.


|Gerèntzia | Pro ite custa revista | Riservadesa | Archìviu |


Copyright © 2022 |Registratzione in su Tribunale de Casteddu n°5 de su 14 de su mese de Trìulas 2018