A pustis de una gherra nch’est sa carestia, e custu bolet nàrrere fàmene. Est istadu aici a pustis de sa prima e de sa segunda gherra mundiale e a pustis de meda àteras in s’istòria de su mundu. Sa matessi situatzione dd’at agatada chie at bìvidu in tempus de crisis econòmicas comente cussa de su 1928 o, in is ùrtimos annos, cussa de su 2008.
Immoe analistas e espertos narant chi cando sa pandemia de su Coronavirus at a èssere acabada, nos amus a agatare comente a pustis de una gherra: cun pagu dinari e cun unu traballu mannu de fàghere pro torrare a artziare is atividades econòmicas, pro ite pro una pariga de meses su mundu s’est firmadu. Mancari chi non semus bivende una gherra, is cunsighientzias econòmicas podent èssere che pare. Beru. O puru comente at naradu s’economista Francesco Daveri a su Corriere della Sera, “nche diat podere èssere una crèschida de su Pil, est giai sutzèdidu in su 1991 e in su 2003 in Iraq o a pustis de su terremotu de Haiti”.
Ma in prus, una chistione chi tocat afrontare est cussa de is relatziones sotziales chi finas a prima de sa pandemia fiant a su tzentru de sa vida nostra. Nde sunt chistionende is giornales chi in is ùrtimas dies dimandant comente nos amus a cumportare a pustis de su 14 de abrile cando, forsis, in Itàlia is règulas antivirus ant a mudare donende•nos una pagu de libertade in prus. Pro nàrrere: tzilleris, locandas e ristorantes ant a abèrrere pro ùrtimos e cando dd’ant a fàghere ant a sighire règulas piessignas. Puru su traballu, fintzas a cando non s’at a agatare unu vatzinu, at a èssere diferente dae comente fiat prima: ddu semus giai isperimentende cun su smart working, su traballu fatu dae a tesu gràtzias a su computer e a sa tecnologia impreende aplicatziones comente Zoom o Skype.
Ma cussu chi nos podet mudare a beru, est sa vida chi amus a tènnere paris cun is àteras personas: nos amus a pòdere imbrassare e saludare comente fiat a in antis o amus a dèpere sighire a poderare unu metru de distàntzia is unos cun is àteros? Diant podere èssere diferèntzias de importu chi diant marcare cun una lìnia sa vida betza dae sa vida noa.
L.M.
