Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Iscientzia&Tecnologia

S’espertu Luca Mercalli e sa crisi de su clima: “Dae su chi papamus a s’energia serbit s’agiudu de totus”

S'atòbiu in Siddi

Si bolimus sarbare su clima e su mundu, tocat a renuntziare a carchi cosa, dende cara mescamente a su chi papamus e a s’energia. Custu est su chi at naradu Luca Mercalli, climatòlogu famadu e espertu de ambiente domìniga intervenende in su Festival Appetitosamente de Siddi.

Pro leare parte a su fèstival sa bidda de sa Marmidda sunt arribbadas persones medas chi ant partetzipadu a addòbios, laboratòrios e cuntzertos. Bi sunt istados fintzas dibatas subra problemas de importu pro su benidore de su praneta chi podent èssere afrontados printzipiende pròpiu dae sas comunidades prus piticas.

Unu de custos problemas est cussu de su cambiamentu climàticu, chi est istadu afrontadu dae Mercalli durante sa videocunferèntzia. S’espertu, chi non pro biagiare at renuntziadu a pigare aeroplanos, at postu a notu comente sos sèberos de s’òmine potzant cunditzionare sa salude de su praneta.

A cumentzare dae su chi papamus: “In sa Terra semus 8 milliardos. Pro si nutrire s’òmine est distruende padente e pischende meda. Ogni gestu nostru tenet cunsighèntzias e pro custu devimus donare cara a sos sèberos chi faghimus. Pro nàrrere diamus pòdere minimare su consumu de petza, aumentende in custa manera peri sa calidade de su chi papamus”.

In s’atòbiu s’est faeddadu fintzas de isprecos: “Tocat a los eliminare pro ite in su mundu b’at 800 milliones de persones chi non resessent a papare ogni die. Custu non bolet nàrrere chi tocat rinuntziare a totu, ma chi devimus consumare cun critèriu. Custu giuat nois etotu ma fintzas a sos àteros , at sighidu a nàrrere Mercalli chi at faeddadu fintzas de energia rennoaditza, unu tema atuale pro sa Sardigna.

“Devimus cunsiderare sos sèberos de su passadu pompiende a su chi est acontèssidu cun s’industrializatzione e pensare chi sas detzisiones de como ant a mudare su territòriu. Est unu tema chi pertocat fintzas sa Sardigna e andat afrontadu cun sa màssima atentzione”.


Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2021-2022. Lr 22/2018, art. 22

Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2021-2022. LR 22/2018, art. 22

De lèghere

Atualidade

Est cosa nòdida, a pitzu de sos sardos esistint maicantos istereòripos e logos comunos. Medas faghent a rìere, àteros, sos prus malos, ponent fele,...

Cultura

Su tzìnema de s’Àsia arribat in Sardigna cun una seletzione de in prus de 20 film tra anteprimas italianas e europeas. Dae su 7...

Cultura

Cumentzat dae su Queensland su biàgiu chi at a batire sa rassegna de Visioni Sarde in totu su mundu. Est de importu chi movat dae s’Austràlia una rassegna destinada a promòvere su giòvanu...

Cultura

S’est concruida martis su 21 de onniasantu in sa tzitade belga de Gand sa premiatzione de su Brussels Beer Challenge, unu de sos cuncursos...