Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Iscientzia&Tecnologia

S’espertu Luca Mercalli e sa crisi de su clima: “Dae su chi papamus a s’energia serbit s’agiudu de totus”

S'atòbiu in Siddi

Si bolimus sarbare su clima e su mundu, tocat a renuntziare a carchi cosa, dende cara mescamente a su chi papamus e a s’energia. Custu est su chi at naradu Luca Mercalli, climatòlogu famadu e espertu de ambiente domìniga intervenende in su Festival Appetitosamente de Siddi.

Pro leare parte a su fèstival sa bidda de sa Marmidda sunt arribbadas persones medas chi ant partetzipadu a addòbios, laboratòrios e cuntzertos. Bi sunt istados fintzas dibatas subra problemas de importu pro su benidore de su praneta chi podent èssere afrontados printzipiende pròpiu dae sas comunidades prus piticas.

Unu de custos problemas est cussu de su cambiamentu climàticu, chi est istadu afrontadu dae Mercalli durante sa videocunferèntzia. S’espertu, chi non pro biagiare at renuntziadu a pigare aeroplanos, at postu a notu comente sos sèberos de s’òmine potzant cunditzionare sa salude de su praneta.

A cumentzare dae su chi papamus: “In sa Terra semus 8 milliardos. Pro si nutrire s’òmine est distruende padente e pischende meda. Ogni gestu nostru tenet cunsighèntzias e pro custu devimus donare cara a sos sèberos chi faghimus. Pro nàrrere diamus pòdere minimare su consumu de petza, aumentende in custa manera peri sa calidade de su chi papamus”.

In s’atòbiu s’est faeddadu fintzas de isprecos: “Tocat a los eliminare pro ite in su mundu b’at 800 milliones de persones chi non resessent a papare ogni die. Custu non bolet nàrrere chi tocat rinuntziare a totu, ma chi devimus consumare cun critèriu. Custu giuat nois etotu ma fintzas a sos àteros , at sighidu a nàrrere Mercalli chi at faeddadu fintzas de energia rennoaditza, unu tema atuale pro sa Sardigna.

“Devimus cunsiderare sos sèberos de su passadu pompiende a su chi est acontèssidu cun s’industrializatzione e pensare chi sas detzisiones de como ant a mudare su territòriu. Est unu tema chi pertocat fintzas sa Sardigna e andat afrontadu cun sa màssima atentzione”.


Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2021-2022. Lr 22/2018, art. 22

Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2021-2022. LR 22/2018, art. 22

De lèghere

Cultura

Fiat su 8 de cabudanni 1981 e “Legarsi alla montagna” sa prima òpera de arte relatzionale de Itàlia. Sa fèmina chi aiat progetadu e...

Cultura

Chie apat bisitadu sa Sardigna de seguru at notadu chi s’ìsula tenet una culturagastronòmica rica e variada. Pro chie ancora no apat tentu s’ocasione...

Cultura

S’Inferru de Dante Alighieri torrat a bìvere in s’iscuriu de su padente de Seui. Sa note de mèrcuris su 10 de austu un’ispetàculu at...

Atualidade

Batorghentos e chimbe sas matas monumentales tzensidas in Sardigna dae su ministeru de sas Polìticas Agrìculas e Forestale pro more de particulare valore naturale...

Istòrias est una revista de informatzione in linia in limba sarda a règula cun s'istandard de sa Regione Sardigna. Est unu produtu de s'Asòtziu culturale Arvéschida.


|Gerèntzia | Pro ite custa revista | Riservadesa | Archìviu |


Copyright © 2022 |Registratzione in su Tribunale de Casteddu n°5 de su 14 de su mese de Trìulas 2018