Ite sunt e a ite serbiant sos tapinos de mortu

Fiat su 1927 cando in sas pàginas de Mediterranea s’archeòlogu milanesu Carlo Albizzati, chi in cussos annos istaiat in Casteddu, donaiat sa noa de una tipologia de tessìngiu malu a ddu collocare in su campu de sa tessidura traditzionale. Si trataiat de sos gosi narados Tapinos de mortu, chi s’agataiant mescamente in sas biddas de sa Sardigna tzentrale (Mamujada, Orgòsolo). Albizzati iscriet chi su pannu s’impreaiat pro “imbusciare su mortu a s’ora de s’atìtidu, un’usàntzia presente in medas paisos de su Mediterràneu, mescamente in cussos de religione islàmica”.

S’autore de s’artìculu poniat a notu unos elementos comunos cun àteros tessìngios comente su Kilim de su Càucasu e de Caraman, o cun cussos de s’Asia Minore (Anatòlia), fintzas pro sa tècnica de pònnere in s’apertura de sa manta una filera de traos minores, una “genia de ogriteddos chi torraiant unu cun s’àteru”.

Pro su prus su fundu est grogu, grogu cotu, biancu o a s’ispissu ruju ispramadu. Figuras geomètricas cun disinnos antropomorfos e zoomorfos arricant sas tramas de sa manta. Sos pagos tapinos chi sunt lòmpidos finas a nois si podent datare intre Setighentos e Otighentos, ma si pensat ca sa traditzione siant meda prus antiga, de seguru precristiana. Unos cantos esemplares si podet ammirare in s’Isre de Nùgoro o in su Murats de Samugheo.

Foto dae: Sardegna Digital Library

T'est pràghidu s'artìculu? Connosches bene s'argumentu e boles iscrìere carchi cosa pro megiorare s'informatzione? Iscrie·nos una lìtera a redatzione@istorias.it.

Iscrie pro primu

Cummenta

Sa mail non at a èssere publicada


*