Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Atualidade

S’ogiastru de Luras in cherta de su tìtulu europeu

Intre sos 3 e sos 4mìgia annos de edade, cun tzircunferèntzia de 11,6 metros e artària de 14, est giai àrbore de Itàlia de su 2023

Foto tirada dae Valerio Atzori e pigada dae treeoftheyear.org

A pustis de àere conchistadu su tìtulu de Àrbore italianu de su 2023, pighende·si prus votos de s’abete de sos brigantes de Chieti, de sa secuoia gemella de Frorèntzia e de su làrighe de Boltzanu, s’ogiastru de Luras est in cherta de àteros pòdios. Dae sa prima die a sa de 22 de freàrgiu est possìbile a votare s’àrbore sardu in sa cumpetitzione European tree of the year 2024 chi est interessende 15 istados.

In pare cun s’ogiastru lurisincu b’at difatis: unu chercu islovacu “chi ammentat sa famìlia Pálffy”; una camèlia portughesa; su chercu lètone Kaņepju; s’àrbore de sos patriarcas de sa Lituània; un’àrbore tzecu de pira; su sidru de su collègiu belga Sainte-Marie; una murichessa de su parcu natzionale de Krka in Croàtzia; su fau polacu “su coro de sa corte”; sa tija olandesa “Maria Lime”; unu chercu ucrainu “Millennium”; s’ispagnolu “La Vega”; su èstone “Virilalt”; su fau pranghende de Bayeux in Frantza; su castàngiu durche gallesu de Wrexham.

S’ogiastru millenàriu de Luras, in tretos logudoresos de Gaddura, est un’ispantu de sa natura chi ammajat a sos chi bi colant afaca pro more de sa galania e de s’imponèntzia suas. In Sardigna custu àrbore – chi li narant fintzas su Patriarca – tenet un’edade chi bàntzigat intre sos 3 e sos 4mìgia annos. S’istrutura mustrat totu sa resistèntzia sua e sa continuidade de s’istòria in custa terra, dae sa chi no amus connotu a sa de oe.

E in sa de oe custu àrbore tenet idea de si fàghere connòschere in totu Europa pro more de sas caraterìsticas suas: tzircunferèntzia de 11,6 metros e artària de 14. Apompiende·lu dae cada ala bidimus unu testimòngiu de su tempus cun raighinas bene prantadas a terra e ratos carignende sas àeras; un’iscultura aprontada dae s’intrèveru de istajones chi si sunt acaradas in custos millènnios e chi galu l’ant a fàghere finamentas cando nois non b’amus a èssere.

Pro lu votare cheret chi nche lompamus a custa pàgina. Andemus·bi, ca semus una fògia sua cadaunu de nois.


Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2023-2024. LR 22/2018. Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – IMPRENTAS 2023-2024 LR 22/2018

De lèghere

Cultura

S’Ars Artium Editrice e s’Assòtziu “Forma e Materia” annùntziant s’inghitzu de sa de chimbe editziones de su cuncursu literàriu “Faraglioni d’Ogliastra”, chi tenet sa...

Atualidade

In Putzu Idu Assemblea Natzionale Sarda at organizadu sa prima letzione de Yoga in limba. Cantas bias s’intendet nàrrere: “Su sardu non faghet a...

Cultura

Sighit mèrcuris su 17 in Lodine e giòbia su 18 de trìulas in Urtei (a pustis de s’esòrdiu de Iscanu e de sa segunda...

Cultura

Unu documentàriu subra de sa pratza IV Novembre e unu videoclip cun su tìtulu “Ombre sull’asfalto”. Sunt sos progetos finales de sos laboratòrios Kuntralab...