Is abes puru si difendent dae is maladias cun s’istesiamentu sotziale

Est su chi nde essit a campu dae un’istùdiu de su Dipartimentu de Agrària de s’Universidade de is Istùdios de Tàtari.

Est a beru. In su rennu animale s’impreu de su distantziamentu fìsicu pro parare fronte a s’ispàinu de cundiduras e infetziones est praticadu meda. Difatis, comente amus tentu modu de provare nois puru durante is acorros dèpidos a sa pandemia de Covid-19, mancari custu siat un’avesu chi cumportet sacrifìtzios meda a livellu sotziale, in natura custa trassa benit impreada a s’ispissu, pro ite is profetos sunt prus de is costos.

Non sunt pagos is animales chi ponent in atu custu cumportamentu, fìntzas animales diversos meda tra issos: pensamus a is babbuinos, chi èvitant de ispuligiare su pilu de is indivìduos chi sufrint de infetziones gastrointestinales, opuru a tzertas ispètzias de formiga, chi cando una benit infetada dae un’agente patògenu, s’aorrat a largu de su niu pro non impestare totu sa colònia.

Dae pagu un’iscuadra internatzionale de chircadores coordinadu dae Michelina Pusceddu, dae Ignazio Floris e dae Alberto Satta de su Dipartimentu de Agrària de s’Universidade de is Istùdios de Tàtari, paris cun s’University College London, s’Universidade de Torinu e sa Martin Luther University Halle-Wittenberg , at acumpridu un’istùdiu pro averiguare si sa presèntzia de s’àcaru “ectoparassita Varroa destructor” in colònias de abes de mele cumportaret cambiamentos in s’organizatzione sotziale pro reduire s’ispàinu de su parassita in su casiddu.

S’istùdiu, in pessu publicadu in su giornale iscientìficu Science Advances, at postu a notu chi is colònias de abes impestadas reagint ponende in pràtica su distantziamentu sotziale tra is abes giòvanas (chi atendent s’abe mama e sa criada) e is abes serbidoras prus betzas. Is colònias de abes de mele, difatis, sunt organizadas in duos cumpartos printzipales: cussu perifèricu, ocupadu dae is abes serbidoras (abes betzas) e cussa prus internu formadu dae abes giòvanas, dae s’abe mama e dae sa criada. Custu isulamentu ispatziale a intro de su casiddu, tra abes giòvanas e abes betzas, permitit a is indivìdios prus importantes de sa colònia – est a nàrrere s’abe reina, is abes giòvanas e de sa criada – de èssere amparadas dae s’ambiente esternu (a su cale imbetzes sunt espostas is abes serbidoras) e duncas dae is maladias.

Segundu is autores, “s’iscoberta chi s’istesiamentu sotziale de is abes rapresentat un’aspetu nou, e de unu ghetu ispantosu, de is abilidades cumportamentales evòlvidas de custos babbois pro parare fronte a patògenos e parassitas. Sa capatzidade de adatare s’istrutura sotziale issoro in relatzione a s’arriscu de trasmissione de maladias cunsentint a is colònias de abes de tènnere, cando possìbile, su màssimu profetu dae is interatziones sotziales e, cando est netzessàriu, de minimare s’arriscu de maladias infetivas. Sa sotziedade cumplessa is abes de mele rapresentat unu modellu ideale pro istudiare cumportamentos de custa genia e pro nde cumprèndere in prenu su balore e s’eficatzidade”.


Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2020-2021. Lr 22/2018, art. 22
Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2020-2021. LR 22/2018, art. 22

T'est pràghidu s'artìculu? Connosches bene s'argumentu e boles iscrìere carchi cosa pro megiorare s'informatzione? Iscrie·nos una lìtera a redatzione@istorias.it.

Iscrie pro primu

Cummenta

Sa mail non at a èssere publicada


*