Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Cultura

Su fumetu de Zerocalcare dedicadu a Ilaria Salis como si podet lèghere a s’indonu

Sa Rivista Internazionale at postu a disponimentu in lìnia, e a s’indonu, “In fondo al pozzo”, s’istòria a fumetos de Zerocalcare basada subra su fatu de Ilaria Salis e publicada in su nùmeru 1545 de sa rivista, distribuida su 12 de ghennàrgiu coladu.

In custas dies, in Itàlia giornales e televisiones sunt alleghende meda de Ilaria Salis, sa fèmina antifascita de 39 annos, de ratza sarda, acapiada in Ungheria cun s’acusa de àere iscutu duos neonazistas e chi dae 11 meses est inserrada in unu càrtzere de màssima seguridade de Budapest.
Is imàgines suas intrende in s’àula de su tribunale, incadenada a manos e a pees e leada a tira che cane de collana, ant fatu iscàndalu meda in Itàlia, pesende∙nde una meca de cuntierras pùblicas. S’acuntessimentu at tentu finas cunseguèntzias a livellu polìticu, cun s’opositzione chi at acusadu su guvernu de non fàghere nudda pro amparare e is deretos de sa tzitadina italiana. A aumentare sa briga ddoe at àpidu finas unas cantas decraratziones de polìticos e giornalistas, chi ant induidu sa famìglia de Ilaria Salis a cuerelare a Matteo Salvini Giuseppe Brindisi e Alessandro Sallusti pro disfàmiu.

Su fumetista Zerocalcare at afrontadu issu puru custu fatu a manera sua, est a nàrrere cun su fumentu “In fondo al pozzo”, sutatìtulu “Una storia di nazisti, di galera e di responsabilità”.
S’autore de Rebibbia, sintetizat is eventos crae chi pertocant su fatu de Ilaria, comente s’arrestu cun s’acusa de àere iscutu duas persones in una manifestatzione neonazista e de àere operadu a s’internu de un’assòtziu tedescu de manca estrema mutidu s’Hammerband. Custos avenimentos si sunt averguados s’11 de freàrgiu 2023, durante sa Die de s’Onore, unu de is printzipales addòbios neonazistas europeos. Tocat a pònnere a notu chi Ilaria Salis no est istada segudada in deretura, ma est istada firmada unas cantas oras a pustis de custos acadessimentos paris cun àteras duas persones.

Dae tando, sa fèmina italiana est inserrada in unu càrtzere ungheresu, segundu is abogados suos in cunditziones igiènicas precàrias e sutaposta a abusos psicològicos graes. Is legales ant declaradu de no àere otentu atzessu a is registratziones detzisivas de is telecàmeras chi diant àere pòdidu atestare is eventos: Salis est incurpada de àere iscalabradu duos militantes neonazistas, chi però si dd’ant iscampugiada cun pagas dies de prògnosi. Su protzessu est cumintzadu su 29 de ghennàrgiu e como est programmadu finas a su 24 maju. S”italiana, chi at refudadu unu pategiamentu a 11 annos, arriscat finas a 24 annos de galera.

Sollitzitadu dae su guvernu italianu, est istadu motivadu finas su primu ministru ungheresu Orban, chi at decraradu de non pòdere interbènnere, sende chi sa cumpetèntzia est de sa magistradura. Chenàbura coladu, su babbu de Ilaria Salis est istadu retzidu dae su Presidente de su Senadu Ignazio La Russa, chi at decraradu chi non tocat a istrumentalizare sa fatzenda e chi, a banda is ideales polìticos de Ilaria, su chi contat est chi siat tutelados is deretos de sa persone“. Domìnigu sunt interbènnidos fintzas is ministros de Giustìtzia e Èsteros Nordio e Tajani, chi ant pedidu a s’Ungheria su rispetu de is normas Ue.

S’ispera est de fàghere otènnere is arrestos domitziliares, ma no at a èssere fàtzile, bidu chi sa rechesta est istada refudada giai tres bias.

In su giornaleddu “In fondo al pozzo“, Zerocalcare còllocat su fatu in su cuntestu politico-sotziale ungheresu, oferende un’acrarimentu cuncretu subra su motivu de s’arrestu de Ilaria Salis, subra is cunsighèntzias possìbiles e argumentende su possìbile caràtere polìticu de su protzessu. S’autore sutalìniat in prus comente is acusas formuladas non tèngiant una bera currispundèntzia cun sa realidade de is fatos. Custu contu, comente at declaradu Zerocalcare etotu in un’istòria cumpartzida in Instagram su 2 freàrgiu, como est tzessìbile in su giassu de Internazionale.


Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2023-2024. LR 22/2018. Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – IMPRENTAS 2023-2024 LR 22/2018

De lèghere

Cultura

S’Ars Artium Editrice e s’Assòtziu “Forma e Materia” annùntziant s’inghitzu de sa de chimbe editziones de su cuncursu literàriu “Faraglioni d’Ogliastra”, chi tenet sa...

Atualidade

In Putzu Idu Assemblea Natzionale Sarda at organizadu sa prima letzione de Yoga in limba. Cantas bias s’intendet nàrrere: “Su sardu non faghet a...

Cultura

Sighit mèrcuris su 17 in Lodine e giòbia su 18 de trìulas in Urtei (a pustis de s’esòrdiu de Iscanu e de sa segunda...

Cultura

Unu documentàriu subra de sa pratza IV Novembre e unu videoclip cun su tìtulu “Ombre sull’asfalto”. Sunt sos progetos finales de sos laboratòrios Kuntralab...