Marco Casula, ùnicu italianu in unu de sos pagos logos in ue non b’at coronavirus Est in Noa Alesund, base iscientìfica de sas Isvalbard, unu de sos pagos logos chi no est istadu tocadu dae su virus Corona

In mesu Marco Casula. Foto: Cnr-isp

Su sambenadu iscòviat s’istirpa sarda de sa famìlia sua. Issu est nàschidu in Pàdova, ma su manneddu fiat casteddaju: a s’acabbu de sa gherra fiat intradu in Politzia e l’aiant mandadu a Venètzia, in ue si fiat cojuadu. Marco s’est pesadu in Vèneto, ma at poderadu sos ligàmines cun sos parentes sardos chi istant in Sardigna. L’amus intesu in Whats App e s’est incarèssidu a su giornale nostru pro mandare sos saludos a sos fradiles chi istant in Crabonaxa (Villasimius).

B’at un’itàlianu de ratza sarda chi s’agatat in unu de sos pagos logos de su mundu chi no est istadu tocadu dae sa condidura de su virus Corona. Est Marco Casula, tècnicu de s’Istitutu de Iscièntzias polares de su Cnr de Venètzia. S’agatat in sa Base Dirigìbile Itàlia de Noa Alesund (Ny-Alesund), aposentamentu iscientìficu in s’artzipèlagu de sas Isvalbard, a prus a mancu 1000 chilòmetros dae su Polu Nord. Casula est impinnadu in sa regorta de datos climàticos, unu traballu cumentzadu 10 annos a oe. Pro more de s’istadu de apretu mundiale causadu dae sa pesta de su Covid-19, non podet galu recuire a domo, una cosa chi, sa die chi at mòvidu, non diat àere mai crètidu.

Inoghe su contu iscritu de manu sua etotu:

Apo mòvidu dae Itàlia su primu de ghennàrgiu de su 2020 conca a s’istatzione de chirca Dirigìbile Itàlia, chi su Cussìgiu Natzionale de sas Chircas (CNR) gestit in sas Ìsulas Isvalbard, in Noa Alesund, una tzitadina impreada petzi pro sa chirca sientìfica chi s’agatat a belle 1000 km dae su Polu Nord. M’agato in unu de sos duos logos de sa Terra – paris cun s’Antàrtide, in ue b’at àteros cumpàngios de su CNR – chi non sunt istados corfidos dae su Covid-19. Una cosa gasi non mi la diat àere mai a crèere cando soe partidu.

Prima de totu custa cunditzione l’apo seberada deo etotu: bida sa tipologia de sa chirca polare, bìvere isulados est cosa fitiana. E poi, immoe, sa cunditzione mia de assolamentu no est comente a sa chi sunt bivende como sos italianos e sos tzitadinos de medas Paisos: deo potzo essire, mi potzo gosare custos logos ùnicos e ispantosos, potzo abitare cun sos cumpàngios de sas àteras istatziones de chirca internatzionale. Tèngio a disponimentu totu su logu chi bògio e creo chi apant meda prus impestu sos chi s’agatant acorrados in domo, sena mentovare sos chi sunt in barantena o fintzas in s’ispidale. Pro custu creo de èssere unu benassortadu e in prus sa dimensione internatzionale chi so bivende inoghe mi induit a pompiare sa situatzione italiana in intro de su cuntestu de cussa de sos Paisos de sas persones cun sas cales m’abito e gràtzoas a issos etotu isco cale est s’andamentu de su Coronavirus in sas àteras natziones.A ogna contu creo chi siat de importu mannu a giùghere sa chi deo muto una “bona bestimenta mentale”. Sena duda, su de fàghere una cosa chi agradat, comente so faghende deo, illebiat su pesu de sa luntanàntzia e de sa soledade, antzis, so leende profetu dae custa esperièntzia pro m’abrontare a un’àtera missione in Antàrtide chi tèngio a disìgiu. A bonu contu tèngio sa possibilidade de allegare cun sos babbos meos e sos amigos meos cando chèrgio pro mèdiu de internèt, pro mi nde segurare de comente istant.

Deo so s’ùnicu italianu tra sos 30 chircadore presentes in sa base de Noa Alesund, ma custa comunidade pitica, in custa ocasione est aunida comente mai. In contu de traballu deo e sos cumpàngios meos de àteras natzionalidades semus traballende paris pro leare a dae in antis ognunu sa faiana sua, e sende chi semus in pagos, candu acabamus su traballu nostru nos tendimus sa mano a pare. Ma semus unidos peri umanamente, nos istimamus meda. Su primu cun su cale apo ameddadu est unu chircadore tzinesu. In custa tzitadina, chi pro mene oramai est una famìlia, nemos est istràngiu e sas relatas andant addai de sas peleas e sas dificultades chi a bias si podent addobiare, comente cussas de sa limba.

A contos fatos, non potzo negare chi a bias m’acuntesset de mi leare carchi ora pro m’abbarrare chietu a sa sola. Custa situatzione de apretu, a congruos, at afortigadu de prus sa netzessiade de cooperatzione sientìfica, logìstica e operativa tra totus sos istados chi òperant in Noa Alesund. Custu est s’inditu chi tocat a tènnere a mente fitzas cando custu apretu at a èssere coladu. Inoghe in sas Isvalbard e pro su prus in su mundu.

Sa faina mea pertocat mescamente su campionamentu de su particuladu atmosfèricu e de sa nie pìgiu-pìgiu, in pràtica si tratat de gestire sos trastos chi collint su particuladu in unos fìlitros chi posca ant a bènnere analizados in laboratòriu in Itàlia. Àteros trastos analizant imbetzes sas caraterìsticas de sas partigheddas in tempus reale, ma andant comente si siat compidados de cant’ora. Pro su chi pertocat sa nie, cada die regollo campiones in sos primos tzentìmetros de sa nie dereta de apigiare, los peso, los catàlogo e a pustis de unu primu protzessamentu los pòngio in cungeladore fintzas a cando ant a èssere ispedidos pro los analizare. Custas fainas, in prus de permìtere sa caraterizatzione chìmicu/fìsica de su particuladu atmosfèricu e duncas s’identificatzione de sas benas suas, permitet fintzas de fàghere un’istima de s’efetu de s’assentu de su particuladu etotu causadu dae sas niadas. Totus custas informatziones sunt de profetu pro s’istùdiu de sos protzessos e de sos mudamentos climàticos in cursu. Ultres a custas fainas, mi òcupo posca de risòlvere sos problemas chi podent essire a campu in sos trastos collocados dae diversos Istitutos de chirca italianos, siant trastos meteorològicos, siant contadores de rajos còsmicos.

Marco Casula nos at naradu chi at a torrare a domo sua comente sas cunditziones l’ant a permìtere; pro s’ora sighet a abbarare in cue, a largu de su Covid-19, pensende a s’Itàlia e fintzas a sa Sardigna chi, faeddos suos, pro issu est su logu de su coro. Ànimu Marco, t’isetamus! L.M.

T'est pràghidu s'artìculu? Connosches bene s'argumentu e boles iscrìere carchi cosa pro megiorare s'informatzione? Iscrie·nos una lìtera a redatzione@istorias.it.