Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Cultura

Su 6 de ghennàrgiu e sa Befana: pro is sardos est sa Pasca de is Tres Res

Adorazione dei Magi de Gentile da Fabriano

Su 6 de ghennàrgiu sa Crèsia Catòlica tzèlebrat s’Epifania, faeddu chi benit dae su gregu ἐπιφάνεια, est a nàrrere sa die chi is Tres Res aiant bisitadu a Gesùs, chi gosi aiat manifestadu sa divinidade fìsica de Deus a is òmines. Però, custa die oe est nòdida mescamente pro sa festa de sa Befana, una traditzione raighinada mescamente in su tzentru Itàlia. Nointames sa figura de sa betza cun s’iscova chi donat regalos o carbone siat assotziada a s’Itàlia, in veridade tenet raighinas fungudas  finas in àteras culturas, comente sa Babushka de sa traditzione russa.

In Sardigna, ue s’Epifania est fortzis sa festa prus pagu intesa, finas a sa primu metade de su sèculu coladu sa Befana non fiat connota. S’identificatzione intre s’Epifania e sa betzitedda cun s’iscova in s’ìsula est unu fenòmenu bastante reghente, acapiadu a su perìodu fascista. Su règimene, bidu s’importu chi custa traditzione aiat pro su pòpulu, l’aiat impreada comente trastu de propaganda, presentende·dda comente un’elementu de “romanizatzione” de su paisu. In su 1928, difatis, fiat istada istituida sa “Befana fascista”, posca torrada a numenare “Befana del Duce” pro promòvere su cultu de sa personalidade de Benito Mussolini.  Oe, s’assòtziu intre s’Epifania e sa Befana in Sardigna, comente in Itàlia, est prus ligada a sa cultura consumìstica moderna.

In sa traditzione sarda, s’Epifania est mutida sa Pasca de is Tres Res o Pasca de Istrina, in onore de is tres Res  chi aiant istrinadu a Gesùs cun oro, intzensu e mirra. In s’Ìsula sa devotzione a is Tres Res est gasi forte chi sunt istados tramandados medas càntigos traditzionales in diversas biddas.

Nointames, comente afirmaiat Francesco Alziator in su libru suo “La città del sole”, s’Epifania de is Tres Res, comente sa Befana etotu, est una usàntzias bènnida dae foras, de orìgine ibèrica, chi at achiridu significadu cun s’importatzione de unas cantas traditziones catalanas. Sa “fiesta de los tres Reyes Magos”, in Ispagna ma mescamente in Bartzellona est intesa meda. In custa tzitade, pro s’Epifania, si costumat a cuncordare su “roscón de reyes”, unu durche prenu de crema e cugugiadu de tzùcaru o frùtora pabassada.

Mancari sa festividade de su 6 ghennàrgiu esseret cunsiderada una die nòdida  giai in s’Evu Mesanu, s’Epifania fiat semper prus pagu importante de “Sa Pasca Manna”, est a nàrrere sa Pasca de Resurretzione, sa festa cristiana prus de importu in Sardigna. In sa “Carta de Logu” s’Epifania benit mutida  “Pasca nunçi” (Pascha annuntiationis)  ca in prus de s’annùntziu de  sa nàschida de Gesùs a su mundu, in is crèsias, su 6 de ghennàrgiu si costumaiat a annuntziare is dies nòdidas non vinculadas a una die pretzisa, comente est sa Pasca Manna etotu.


Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2023-2024. LR 22/2018. Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – IMPRENTAS 2023-2024 LR 22/2018

De lèghere

Cultura

Chimbanta filmmaker dae totu su mundu in Sardigna pro contare sa vida de Seui. In sa bidda de sa Barbàgia de Seùlu dae lùnis...

Film

Ària de festa b’at in Otieri. Non ca si nch’est acurtziende sa de su Remèdiu ebbia, ma fintzas ca in custos concruos de istiu...

Atualidade

Non b’at possibilidade chi su tema potzat èssere derubricadu. S’allega est in s’agenda ma est beru finamentas chi est un’allega difìtzile. Tantu prus si...

Cultura

Chenàbura chi benit un’eventu de non pèrdere, cun sa projetzione de documentàrios archeològicos suta sos isteddos, in su situ archeològicu de S’Arcu ‘e is...