Comente sunt is cosas in pitzu de su coronavirus? Sos datos

Voluntàrios de sa Protetzione Tzivile in s'aeroportu de Bologna). Fonte: Protetzione Tzivile

Oe, 4 de su mese de martzu, in su mundu sunt lòmpidos a prus de 3mìgia is mortos pro su Covid-19, sa maladia causada dae su coronavirus nou (Sars-CoV-2).

S’epidèmia tocat 81 paisos e territòrios, arribende finas a superare 95mìgia casos:

  • Tzina: +80000
  • Corea de su Sud: 5.621
  • Itàlia 3.089
  • Iran 2.922
  • Giapone 287
  • Frantza 257
  • Germània 240

Sighint a pustis Argentina, Tzile e Polònia, chi in custas dies ant signaladu sos primos casos in su territòriu issoro. Su Regnu Unidu tenet imbetze 87 cuntàgios, ma at prevìdidu un’aumentu cunsistente in sas dies sighentes. S’Iràq at annuntziadu sa prima morte. S’Iràn, pro parare barra a s’ispàinu de su virus in sas presones prenas a isticu, at iscatividadu 54 mìgia detenudos cun penas prus bàscias de chimbe annos.

E in Usa? Sos casos sunt 129. Cun noe mortos, su prus est in s’istadu de Washington. E pro more de sos costos de sa sanidade e de sa mancàntzia de cobertura assegurativa is mortos podent èssere meda de prus.

In s’Àfrica subsahariana est istadu signaladu unu casu in Nigèria e duos in Senegàl. In su nord de su continente, tres casos in Algeria, duos in Egitu, unu in Tunisia e unu in Marrocu.

In Itàlia

Comente narat su Ministeru de sa salude, a su 3 de martzu 2020 in Itàlia sos malàidos fiant 2.706, sas persones mortas 107 e cussas sanadas 276. Tra sos casos positivos, 1.346 sunt ricoverados cun sìntomos, prus de milla s’agatant in isulamentu domitziliare, e 295 s’agatant in terapia intensiva.

Sos casos averiguados de Covid-19 sunt mescamente in:

  • Lombardia (1.497)
  • Emìlia-Romagna (516)
  • Vènetu (345)

Su 4 de martzu su guvernu at detzìdidu sa serrada de iscolas e universidades dae su 5 a su 15 martzu in totu Itàlia. Mesuras gosi severas fiant istadas aplicadas petzi in sas zonas prus corpidas, est a nàrrere a inghìriu de sa comuna de Codogno, in Lombardia.

Germània, Indonèsia e Rùssia, ma fintzas àteras natziones, ant proibidu s’esportatzione de mascareddas e de àteros trastos mèdicos impreados pro s’amparare dae su Covid-19. Sa Frantza at secuestradu sas iscortas de mascaras fintzas su 31 de maju. S’Itàlia, nd’at comporadu 900 mìgia dae su Sudàfrica.

S’Organizatzione mundiale de sa sanidade (Oms) at signaladu s’ispatzu repentinu de sas iscortas de aparatos de amparu e at sotadu sas natziones pro chi bi siat un’aumentu de su 40 pro chentu de sa produtzione. Si pensat chi ogna mese in totu su mundu s’ant a ispatzare 89 milliones de mascareddas, 76 milliones de guantos e 1,6 milliones de olleras de protetzione. Sa Tzina at cunvertidu sas lìnias de produtzione de capotos, saigiones e fintzas de telefoneddos pro fraigare mascareddas o tutas protetivas, fintzas pro su mercadu istràngiu.

S’Oms at decraradu chi su tassu de mortalidade globale de su Covid-19 est a inghìriu a su 3,4 pro chentu, una tzifra chi torrat cun sos datos de s’epidèmia in sa provìntzia tzinesa de s’Hubei, ma si tratat de un’istima provisòria e grussera, at naradu s’organizatzione etotu. Est dàbile chi bi siant medas casos non graes chi non sunt istados individuados, chi diant pòdere abbassare sa mortalidade. Ma est sa prima bia chi s’Oms donat un’istima globale de sa mortalidade. In Itàlia su tassu de mortalidade est istimadu a inghìriu de su 2,5 pro chentu. L.M

T'est pràghidu s'artìculu? Connosches bene s'argumentu e boles iscrìere carchi cosa pro megiorare s'informatzione? Iscrie·nos una lìtera a redatzione@istorias.it.