Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Passadu presente

Ne iscraos nen santos: su calendàriu republicanu

Oe nd’amus 7. Su sete de ghennàrgiu de su 2022. Sa die in calendàriu cussa est, ca s’istòria at sighidu sa caminera chi connoschimus. Ma imaginemus·nos de bìvere in unu mundu mudadu de su totu dae sa rivolutzione frantzesa chi amus comintzadu a bìdere in custa rubrica duos artìculos a como.

Cunforma a custa fantasia, e a su calendàriu republicanu, oe diat dèvere èssere sa de sete dies (septidi) de sa segunda dècade de su mese niosu de s’annu CCXXX (est a nàrrere de s’annu 230). A bisu de is rivolutzionàrios, cun sa fine de sa monarchia deviat finamentas finire s’era de sa crudelidade, de sa fàula e de su cautivèriu. S’umanidade noa, cun veridade e sena iscraos, meressiat duncas unu calendàriu nou: sena santos nen festas religiosas e cunsacradu a sa tziviltade noa e a sa resone.

Intradu in vigèntzia su 6 de santugaine de su 1793, ddi fadeint comintzare sa calendarizatzione a manera retroativa dae su 22 de cabudanni de su 1792, est a nàrrere sa primidì de sa primà dècade de su mese de binnennàriu.

Is meses fiant semper dòighi e cada nùmene currispondiat a is caraterìsticas climàticas de is perìodos annuales de tando in Frantza: tres meses in atòngiu, tres in ierru, tres in beranu e tres in istiu e gasi partzidos:

Atòngiu (sufissu -aire in frantzesu, -àriu in sardu)

  • binnennàriu (vendémiaire, dae su latinu vindemia): 22 capudanni – 21 ladàmine
  • brumàriu (brumaire, dae su frantzesu brume): 22 ladàmine – 20 onniasantu
  • frimàriu (frimaire, dae su frantzesu frimas): 21 onniasantu – 20 mese de idas

Ierru (sufissu -ôse in frantzesu, -osu in sardu)

  • niosu (nivôse, dae su latinu nivosus): 21 mese de idas – 19 ghennàrgiu
  • proosu (pluviôse, dae su latinu pluviosus): 20 ghennàrgiu – 18 freàrgiu
  • bentosu (ventôse, dae su latinu ventosus): 19 freàrgiu – 20 martzu

Beranu (sufissu -al in frantzesu, -ale in sardu)

  • germinale (germinal, dae su latinu germen): 21 martzu – 19 abrile
  • froreale (floréal, dae su latinu flos): 20 abrile – 19 maju
  • pradiale (prairial, dae su frantzesu prairie): 20 maju – 18 làmpadas

Istiu (sufissu -idor in frantzesu, -idoru in sardu)

  • messidoru (messidor, dae su latinu messis): 19 làmpadas – 18 argiolas
  • termidoru (thermidor, dae su gregu thermos): 19 argiolas – 17 austu
  • frutidoru (fructidor, dae su latinu fructus): 18 austu – 16 cabudanni

Cada mese fiat de 30 dies partzidu in tres dècades de 10 dies (primidi, duodi, tridi, quartidi, quintidi, sextidi, septidi, octidi, nonidi, décadi). Perunu santu, ddu repitimus, ma trastes de traballu, produtos de is sartos, animales pro cada die de s’annu. Pro lòmpere a 365 dies su calendàriu contaiat a concruos de annu, intre is meses de frutidoru e binnennàriu, chimbe dies sanculotas (ses in is annos bisestiles): sa die de sa virtude, sa de su gèniu, sa de su traballu, sa de s’opinione, sa de s’acumpensu, sa de sa rivolutzione.

Su calendàriu republicanu dureit prus de sa costitutzione giacobina de su 1793 (sa de s’annu primu). Abarreit in vigèntzia finas a su 31 de nadale de su 1805, cando Napoleone imperadore ddu suprimeit in favore de su gregorianu. Ddu torreint a adotare is comunardos pariginos pro pagas dies su 1871. Ma in antis de lòmpere a sa Comune b’at galu àteru de ite contare (sighit).


Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2021-2022. Lr 22/2018, art. 22 Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2021-2022. LR 22/2018, art. 22

Pro respùndere

Leave a Reply

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato.

De lèghere

Cultura

Bentu est sa pellìcula noa de Salvatore Mereu. Su film de su regista de Durgali est istadu presentadu a sa de 79 editziones de...

Atualidade

Non paret chi b’apat coladu bator annos ebbia, ma meda de prus, dae cando sos de su carrabusu de Autodeterminatzione pariant seguros de nche...

Cultura

Su mutetu est una de is formas de cantu tìpicas de sa traditzione poètica de sa Sardigna. A unu tempus su cantu a mutetu...

Cultura

Sa cumpangia teatrale Tedacà arribbat a Sardigna pro torrare a ammaniare s’ispetàculu “Fine pena ora”, sa rapresentatzione noa leada dae su libru omònimu de...