Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Atualidade

Una carta de crèditu sa chida in s’organismu nostru

Oriolu micro e nanoplàsticas. Ma finas prudèntzia

dae Pexels

Nois non nos nd’abbigiamus, ma in mèdia nos papamus o nche tragamus a intro cada chida unu cuantitativu de micro e nanoplàsticas gasi mannu chi nch’est cantu de una carta de crèditu. Sa cosa est sèria a dae chi istùdios e chircas ant mustradu chi custas partigheddas s’agatant in su pische, in sa petza, in sa frùtora, in s’ortalìtzia, in su mele, in su tzùcaru, in su sale, in sa birra. In pràtica in totu sa cadena alimentare.

Una contaminatzione est. E de custa manera s’organismu nostru – sena chi ogru las potzat bìdere – divenit sa sede issoro. De custa cantidade – dae 0,1 a 5 grammos sa chida – nd’at faeddadu sa dotora Daniela Gaglio de su Cnr intervistada dae s’agentzia de imprenta Dire. Sa responsàbile iscientìfica de s’Infrastrutura metabolòmica de s’istitutu de Bioimmàgines e Fisiologia moleculare de su Cussìgiu natzionale de sas chircas at coordinadu un’iscuadra de chircadores chi, traballende·bi cun aficu, est ammustrende·nos in via isperimentale chi custas partigheddas de polistirene àlterant su metabolismu nostru.

A minudu, «s’istùdiu nos mustrat – sighit s’esperta – chi sas micro e sas nanopartigheddas assorbidas dae sas tzèllulas de su colon, produint mudadas in su metabolismu simigiantes a sas chi cajonat s’agente tòssicu azossimetanu, molècola cantzerògena e neurotòssica prus chi no istudiada pròpiu comente càusa tumorale».

E si amus faeddadu de màndigos sa cosa non est posta mègius pro su chi pertocat s’abba chi bufamus. Colada in su sedatzu sa de isceta, de mitza e de ampulla. Fintzas in sas de bidru bi nd’at.

Torrende a s’organismu nostru chi las collit, no est a faeddare de colon ebbia: partigheddas de micro e de nanoplàsticas las ant agatadas fintzas in su purmone, in su coro e in sa burba. B’at oriolu, ma b’at finas prudèntzia ca, a su chi narant sos chircadores, galu est «pagu su chi si connoschet in contu de efetos in s’organismu nostru».


Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2023-2024. LR 22/2018. Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – IMPRENTAS 2023-2024 LR 22/2018

De lèghere

Cultura

Cumintzant oe in Orane sas ripresas de su film “I fili della memoria. Progetto per un film su Marianna Bussalai”, un’òpera chi tzèlebrat sa...

Cultura

S’apuntamentu est pro su 23 de santandria in su teatru tzitadinu e in direta youtube dae su canale de su cuncursu nòdidu

Cultura

S’initziativa a su presente interessat 4,2 milliones de istudiantes in totu s’istadu italianu, 28.285 iscolas, 350 asilos, 3.939 librerias

Atualidade

Domìnigu coladu, sa Sardigna at fatu un’àteru passu a in antis cara a sa valorizatzione de su patrimòniu naturalìsticu e archeològicu suo gràtzias a...