Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Passadu presente

1830-31, un’àtera proa pro s’òrdine de Vienna in Europa

Comente amus bidu cun sas dies de trìulas in sa Frantza torra rivolutzionària, su 1830 est un’annu nòdidu de s’istòria contemporànea.

Su matessi annu si peseint sos belgas, mai cuntentos de s’unione de su 1815 cun sos olandesos in un’ùnicu istadu. Sos belgas fiant catòlicos e sos olandesos protestantes, ma sas diferèntzias fiant finamentas de màdrighe econòmica e sotziale: si s’Olanda fiat unu paisu agrìculu e cummertziale, su Bèlgiu fiat logu interessadu dae sa rivolutzione industriale e dae sas atividades estrativas cun sas minas suas de carbone. Frantza e Rùssia disinneint de no intervènnere e custa detzisione impedeit a s’Àustria e a sa Rùssia de agiudare a Willem van Oranje chi cun su Cungressu de Vienna nche lu setzeint 15 annos in antis. Cunvocadu su Cungressu natzionale, su Bèlgiu devenneit un’istadu monàrchicu costitutzionale cun Leopold I de Sassònia: un’istadu burghesu cun votu classista.

Si peseint finamentas sos polacos in cussos tretos chi fiant parte de s’imperu russu, ma su zar resesseit a reprìmere sa rivolutzione. Nikolaj I mantengeit in Rùssia un’assentu repressivu e autoritàriu chi moviat dae sa cumbinatzione de autocratzia polìtica e ortodossia religiosa.

Pesadas liberales las bidimus finamentas in unos cantos istados de sa Cunfederatzione germànica, mancari reprimidas. Inoghe, però, b’at de nàrrere chi una tendèntzia unitària ghiada dae sa Prùssia comintzeit a s’isvilupare pro more de s’Unione doganale (Deutscher Zollverein) pro pònnere acabbu a sas barrieras intre sos istados, pro isvilupare unu sistema industriale tedescu e pro s’amparare dae sas mercantzias istràngias. B’ant a chèrrere àteros baranta annos pro s’unificatzione tedesca.

Sa Frantza de Louis Philippe inchendeit unas cantas isperas in Itàlia: inoghe unos cantos patriotas si cumbincheint de s’amparu frantzesu antiaustrìacu in casu de rivolutaziones. Ma su re frantzesu non s’opongeit a s’interventu asbùrgicu contra a sas pesadas de Ciro Menotti in su Ducadu de Modena e àteras in s’Itàlia tzentrale.


Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2021-2022. Lr 22/2018, art. 22 Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2021-2022. LR 22/2018, art. 22

Pro respùndere

Leave a Reply

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *

De lèghere

Cultura

Si podet fàghere arte e tzìnema fintzas impreende unu telefoneddu. In su mundu nche sunt medas festival de tzìnema chi promovent pellìculas realizadas gràtzias...

Atualidade

Prus de 18 mìgias sardos ant lassadu s’Ìsula in sos ùrtimos tres annos. Una comunidade manna comente a su comunu de Pauli, comente sa...

Cultura

Si narat “La tua memoria è la nostra memoria”, su progetu aparitzadu dae su Comunu de Boruta chi punnat a sa realizatzione de un’archìviu...

Atualidade

Sa Sardigna est unu logu galu pagu connòschidu dae sos turistas. Belle su 80% de sos turistas chi arribbat in s’ìsula, difatis, bìsitat isceti su 10% de...