Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Cultura

Sa Cursa de is Iscurtzos in Crabas

Cun sa recuida de is curridoris a Crabas, domìniga est lòmpida a cumprimentu sa festa de Santu Srabadoi: duas dies de devotzione e de fide, acanta mìgias de persones in professone ant rèndidu donu a su santu cun s’istòrica Cursa de is Iscurtzos.

Noighentos curridoris iscurtzos, bestidos cun sa traditzionale beste bianca, a pustis de àere pigadu parte a sa missa in sa crèsia de su sèculu XVII dedicada a su santu, ant mòvidu a ora de is 18:30, torrende∙nche a Crabas su còciu pretziosu cun in intro s’istàtua de linna. Gasi, comente sàbadu su 3 de cabudanni coladu, a s’agabbu de su ritu religiosu, is curridoris, ant fatu currende is sete chilòmetros tra su santuàriu de Santu Sarvadore e sa crèsia parrochiale de Santa Maria Assunta.

Dae mangianeddu su bidditzolu de Santu Sarvadore fiat giai prenu de istràngios e fideles acudidos pro assìstere e partetzipare, a is 10:30, a sa professone fatu de is caminos de Santu Sarbadore de Sinis, acumpangiada dae sa fisarmònica de Giuseppe Pintus e dae is Cantadoris de Crabas, e posca a sa missa tzelebrada dae munsennore Giuseppe Sanna e dae Don Michel Luisi.

Segundu sa traditzione sa Cursa de is Iscurtzos est cumentzada in su 1619 cando, pro sarbare s’istàtua de su santu dae is Moros, is abitantes de Cabras nde dd’aiant iscostiada de presse. Su contu narat chi pro cullunare is barbarescos, is “curridoris” si fiant iscurtzados e s’aiant acapiadu a pees naes cun fròngia, a manera de pàrrere medas de prus. Is corsaros, biende sa nue de prùere chi si nde fiat pesada, aiant pensadu chi si trataret de un’esèrtzitu mannu, e si fiant fatos a fuidura. Dae tando, pro subènnere cussu fatu miraculosu, su ritu benit repìtidu cada annu pro rinnovare su votu fatu a su Santu.

Est usàntzia chi s’istàtua abarret a Crabas finas a su sàbadu a mangianu a in antis de sa primu domìniga de cabudanni, cando chentinas de giòvanos, bestidos de biancu colant currende in su caminu proinosu leende a coddu su bultu finas a su bidditzolu de Santu Sarbadore de Sinis, in ue s’istàtua abarrat finas a su merie de domìniga, cando is iscurtzos nche dda torrant curre•curre a Crabas. A.D


Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2021-2022. Lr 22/2018, art. 22

Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2021-2022. LR 22/2018, art. 22

De lèghere

Cultura

Bentu est sa pellìcula noa de Salvatore Mereu. Su film de su regista de Durgali est istadu presentadu a sa de 79 editziones de...

Atualidade

Non paret chi b’apat coladu bator annos ebbia, ma meda de prus, dae cando sos de su carrabusu de Autodeterminatzione pariant seguros de nche...

Cultura

Su mutetu est una de is formas de cantu tìpicas de sa traditzione poètica de sa Sardigna. A unu tempus su cantu a mutetu...

Cultura

Sa cumpangia teatrale Tedacà arribbat a Sardigna pro torrare a ammaniare s’ispetàculu “Fine pena ora”, sa rapresentatzione noa leada dae su libru omònimu de...