S’iscritore Gianni Loy nos regalat s’ùrtimu libru suo a tìtulu “Eva e Petra”, publicadu dae sa domo editora Domus De Janas. Custa òpera, arrichida dae sas illustratziones meravigiosas de Francesco del Casino, pintore famadu e babbu mannu de su muralismu de Orgòsolo, nos ghiat cun su contu suo in sos fatos acapiados a sa nàschida de su movimentu operaju in Sardigna e a sa repressione sua, pro mèdiu de sos ogros de duas pitzinnas, Eva e Petra.
Su caminu issoro s’intrèverat a su de sos acuntessimentos beros acadèssisos in Bugerru in su mese de cabudanni de su 1904, cando tres mineris fiant istados mortos dae s’esèrtzitu. In cussa purrata tràgica, fintzas s’amighèntzia innotzente e, forsis, impossìbile intre Eva e Petra fiat istada segada. Abarrat s’interrogativu si, a mannas, sas duas pitzinnas ant a resèssere torra a si castiare in sos ogros.
Su contu drammàticu e dìligu nos acumpàngiat a traessu de una letura intzupida de pregontas subra de s’istòria personale e comuna nostra e subra de su tema de s’identidade. S’òpera est publicada in duos volùmenes diferentes: unu in italianu e sardu campidanesu, e s’àteru in italianu e sardu logudoresu, cust’ùrtimu contivigiadu cun abilidade dae Banne Sio. Cosa de importu, s’òpera permitit de bìvere fintzas un’esperièntzia multisensoriale, gràtzias a s’audiolibru in tres versiones: italianu, campidanesu, logudoresu. Sa narratzione, cun sas boghes de Marco Bisi, Lia Careddu e Mellena Mesina, dirìgidas dae Cristina Maccioni e cun s’ambientatzione de Alessandro, oferit a su letore sa possibilidade tènnere profetu de s’istòria in modu apassionadu e coinvolgente.
In prus s’òpera est arrichida dae sos disinnos pretziosos de Francesco de su Casino, su pintore famadu e connotu meda, babbu mannu de su muralismu de Orgòsolo.
Su mortorju de Buggerru, acontèssidu su 4 cabudanni 1904 in s’Igresiente, est unu capìtulu tristu de s’istòria de sa Sardigna. Durante un’isciòperu, chi aiat bidu s’adesione de unos 2.000 traballadores de sa mina, s’esèrtzitu mandadu dae sa prefetura fiat istadu pigadu a caladas de crastu. Sos militares tando aiant rispostu calende su fogu a sos manifestantes e causende sa morte de tres persones e su ferimentu de àteras 13.
In su libru, Eva e Petra fiant presentes e aiant bidu totu cun sos ogros issoro. Finas a tando, mancari istarent in bighinados diversos, bestirent bestires diversos e faeddarent limbas diversas, issas fiant amigas. Ma cussa die, aiant cumpresu medas cosas. Cussu abbolotu e cuddos mortos diat àere fatu abèrrere issos sos ogros e forsis las diat àere istagiadas pro semper.
Su contadu de “Eva e Petra” nos induit a riflètere subra de sa fortza de s’amighèntzia, subra de sas lutas pro sa giustìtzia sotziale e subra de su coràgiu de afrontare sas dificultades. Est un’òpera chi nos ammentat s’importàntzia de afrontare s’istòria colletiva e individuale nostra, pro imparare dae sos errores de su passadu e fraigare unu benidore mègius.
