Istudiante de mùsica dae Tàtari a Tokyo

Un’istudiante durgalesu at passadu sa seletzione pro leare parte a su programma musicale de su “Computer Music Multidisciplinary Research Symposium” de Tòkyo.

Si mutit Francesco Corrias e est un’istudiante de su biènniu de Mùsica Eletrònica a su Cunservatòriu “Canepa” de Tàtari. Issu est unu de is 13 afortunados seberados pro sa de bìndighi editziones de s’eventu prus importante a livellu mundiale chi s’òcupat de is sistemas de intelligèntzia artifitziale in s’àmbitu de sa mùsica.

Su petzu seletzionadu pro su Simpòsiu de Tòkyo s’intìtulat “It was a calm and relaxing night” e s’ispirat a sa melodia de s’anninnia famada de Johannes Brahms “Berceuse Wiegenlied” op: 49, N° 4, chi remonat s’òpera “it was a dark and stormy night” de Nicolas Collins.

Corrias, chi at giai partetzipadu a àteros cuncursos natzionales e internatzionales, alleghende de su branu suo at naradu: “Est istadu iscritu cun s’idea de si pònnere in una positzione mesana tra sa dimensione onìrica e vàrias versiones manu a manu prus isbisuridas de una realidade a manera relativa normale”.

Pro cumprèndere mègius custa afirmatzione, tocat a nàrrere chi Corrias movet dae una riflessione subra sa filosofia Cartesiana. “Segundu sa primu règula de is cunsideratziones metafìsicas de Renè Descartes – at ispiegadu Corrias – tocat a pigare comente beru su chi est evidente ebbia, pro custu depimus dudare de ogna àtera cosa. Duncas tocat a leare sa duda comente protzedimentu metodològicu (duda metòdica). Su filòsofu nos avertet chi a bias is sensos nostros nos cullionant, narende chi est mègius a non ddis donare fide meda. Esperièntzias, comente is bisos, pro esèmpiu chi a s’ispissu parent beros, ma chi a s’imbesse non ddu sunt. Mancari gasi però, comente sutalìniat Cartesio, ddoe tenet peri connoschimentos chi devimus cunsiderare semper beros, est a nàrrere cussos de s’àlgebra e de sa geometria”.

Custas disciplinas “afidabiles” sunt istadas aprofundidas dae Corrias a s’internu de su cursu de istùdios in mùsica eletrònica de su cuservatòriu Canepa fatu dae is dotzentes Walter Cianciusi e Riccardo Sarti. Corrias gràtzias a custas cumpetèntzias at traballadu a su progetu musicale suo, chi immoe est arribbadu a su Simpòsiu de Tòkyo. In su petzu de su giòvanu cumposidore durgalesu mùsica e àlgebra, arte e filosofia diàlogant tra issas, divenende elementu ùnicu de su progetu suo.


Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2021-2022. Lr 22/2018, art. 22 Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2021-2022. LR 22/2018, art. 22

T'est pràghidu s'artìculu? Connosches bene s'argumentu e boles iscrìere carchi cosa pro megiorare s'informatzione? Iscrie·nos una lìtera a redatzione@istorias.it.

Iscrie pro primu

Cummenta

Sa mail non at a èssere publicada


*