Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Cultura

Istudiante de mùsica dae Tàtari a Tokyo

Un’istudiante durgalesu at passadu sa seletzione pro leare parte a su programma musicale de su “Computer Music Multidisciplinary Research Symposium” de Tòkyo.

Si mutit Francesco Corrias e est un’istudiante de su biènniu de Mùsica Eletrònica a su Cunservatòriu “Canepa” de Tàtari. Issu est unu de is 13 afortunados seberados pro sa de bìndighi editziones de s’eventu prus importante a livellu mundiale chi s’òcupat de is sistemas de intelligèntzia artifitziale in s’àmbitu de sa mùsica.

Su petzu seletzionadu pro su Simpòsiu de Tòkyo s’intìtulat “It was a calm and relaxing night” e s’ispirat a sa melodia de s’anninnia famada de Johannes Brahms “Berceuse Wiegenlied” op: 49, N° 4, chi remonat s’òpera “it was a dark and stormy night” de Nicolas Collins.

Corrias, chi at giai partetzipadu a àteros cuncursos natzionales e internatzionales, alleghende de su branu suo at naradu: “Est istadu iscritu cun s’idea de si pònnere in una positzione mesana tra sa dimensione onìrica e vàrias versiones manu a manu prus isbisuridas de una realidade a manera relativa normale”.

Pro cumprèndere mègius custa afirmatzione, tocat a nàrrere chi Corrias movet dae una riflessione subra sa filosofia Cartesiana. “Segundu sa primu règula de is cunsideratziones metafìsicas de Renè Descartes – at ispiegadu Corrias – tocat a pigare comente beru su chi est evidente ebbia, pro custu depimus dudare de ogna àtera cosa. Duncas tocat a leare sa duda comente protzedimentu metodològicu (duda metòdica). Su filòsofu nos avertet chi a bias is sensos nostros nos cullionant, narende chi est mègius a non ddis donare fide meda. Esperièntzias, comente is bisos, pro esèmpiu chi a s’ispissu parent beros, ma chi a s’imbesse non ddu sunt. Mancari gasi però, comente sutalìniat Cartesio, ddoe tenet peri connoschimentos chi devimus cunsiderare semper beros, est a nàrrere cussos de s’àlgebra e de sa geometria”.

Custas disciplinas “afidabiles” sunt istadas aprofundidas dae Corrias a s’internu de su cursu de istùdios in mùsica eletrònica de su cuservatòriu Canepa fatu dae is dotzentes Walter Cianciusi e Riccardo Sarti. Corrias gràtzias a custas cumpetèntzias at traballadu a su progetu musicale suo, chi immoe est arribbadu a su Simpòsiu de Tòkyo. In su petzu de su giòvanu cumposidore durgalesu mùsica e àlgebra, arte e filosofia diàlogant tra issas, divenende elementu ùnicu de su progetu suo. A.D


Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2021-2022. Lr 22/2018, art. 22 Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2021-2022. LR 22/2018, art. 22

Pro respùndere

Leave a Reply

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *

De lèghere

Cultura

Chimbanta filmmaker dae totu su mundu in Sardigna pro contare sa vida de Seui. In sa bidda de sa Barbàgia de Seùlu dae lùnis...

Film

Ària de festa b’at in Otieri. Non ca si nch’est acurtziende sa de su Remèdiu ebbia, ma fintzas ca in custos concruos de istiu...

Atualidade

Non b’at possibilidade chi su tema potzat èssere derubricadu. S’allega est in s’agenda ma est beru finamentas chi est un’allega difìtzile. Tantu prus si...

Cultura

Chenàbura chi benit un’eventu de non pèrdere, cun sa projetzione de documentàrios archeològicos suta sos isteddos, in su situ archeològicu de S’Arcu ‘e is...