Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Passadu presente

Su 1820-21 de Càditze in Sud Itàlia

Un'istatua de Guglielmo Pepe

Carchi chida a como amus faeddadu de sa costitutzione ispagnola de su 1812:

«Cun s’avantzada frantzesa in tretos ibèricos e cun Giosepe Bonaparte incoronadu e postu a caddu de sa monarchia satèllite de s’impèriu de su frade, is Cortes (su parlamentu) si ovieint su 1810 e a pustis de duos annos de traballos aproveint “La Pepa”, una carta chi non fiat cuntzèdida ebbia ma finamentas votada. Una carta chi lassaiat sa monarchia ereditària comente forma de istadu, ma «moderada». Moderatzione chi su re bajuleit finas a sa torrada sua».

A custa costitutzione la torreint a aplicare su 1820 in Ispagna a pustis de sa pesada militare in Càditze, cun sas trupas chi si refudeint de s’imbarcare pro reprìmere sa rebellione in sas colònias de s’Amèrica latina. E custa rivolutzione nch’arribeit finamentas a su Rennu de sas duas Sitzìlias, in ue b’aiat abbolotu mannu contra a s’assolutismu de Ferdinando Borbone.

Su primu de trìulas si peseint in Nola sos repartos militares ghiados dae sos tenentes Michele Morelli e Giuseppe Silvati. Sa cantidade mudeit in calidade cando su generale Guglielmo Pepe coleit a s’ala de sos reberdes custringhende su re a cuntzèdere sa costitutzione de su 1812 chi limitaiat su poderiu règiu.

Ma s’ispìritu rivolutzionàriu non dureit meda e pro prus de unu motivu:

  • pro sa presèntzia de tendèntzias moderadas in sa Carboneria («su carbonarismu napoletanu nos dat s’idea de cantu bene podet fàghere una sotziedade segreta ma finamentas de sas fartas de fundatzione chi, de su totu o in parte, nde podent destruire s’influèntzia», nargeit Buonarroti);
  • pro sa pagu atza de su guvernu costitutzionale, prus chi non moderadu finas issu;
  • pro sa pesada indipendentista sitziliana chi custringheit su guvernu a s’imbiu de trupas a s’ìsula;
  • pro sa repressione de sos austrìacos s’annu a pustis.

Austrìacos chi, comente amus bidu in un’àteru artìculu, aiant istipuladu unu tratadu de alleàntzia defensiva cun su Rennu borbnicu e chi, pro parte issoro, timiant unu cundimentu rivolutzionàriu in su lombardu-vènetu.


Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2021-2022. Lr 22/2018, art. 22 Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2021-2022. LR 22/2018, art. 22

Pro respùndere

Leave a Reply

Sa mail no at a èssere publicada

De lèghere

Cultura

Fiat su 8 de cabudanni 1981 e “Legarsi alla montagna” sa prima òpera de arte relatzionale de Itàlia. Sa fèmina chi aiat progetadu e...

Cultura

Chie apat bisitadu sa Sardigna de seguru at notadu chi s’ìsula tenet una culturagastronòmica rica e variada. Pro chie ancora no apat tentu s’ocasione...

Cultura

S’Inferru de Dante Alighieri torrat a bìvere in s’iscuriu de su padente de Seui. Sa note de mèrcuris su 10 de austu un’ispetàculu at...

Atualidade

Batorghentos e chimbe sas matas monumentales tzensidas in Sardigna dae su ministeru de sas Polìticas Agrìculas e Forestale pro more de particulare valore naturale...

Istòrias est una revista de informatzione in linia in limba sarda a règula cun s'istandard de sa Regione Sardigna. Est unu produtu de s'Asòtziu culturale Arvéschida.


|Gerèntzia | Pro ite custa revista | Riservadesa | Archìviu |


Copyright © 2022 |Registratzione in su Tribunale de Casteddu n°5 de su 14 de su mese de Trìulas 2018