Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Atualidade

A pustis de duos annos Sèdilo at torradu a festare s’Àrdia

Foto: Regione Sardegna

A pustis de duos annos de pandemia, su 6 e de su 7 de argiolas sa bidda de Sèdilo at torradu a festare s’Ardia in onore de Santu Antine. Pro bìdere sa famada cursa a caddu ant acudidu sardos e istràngios meda, chi ant prenadu su santuàriu de su santu gherreri.

Currende a s’Ardia, chi bolet nàrrere ‘bardiare’, is sedilesos donant sa proa de sa fide e de s’ànimu issoro. Sa cursa si faghet cada annu pro regordare sa batalla de Ponte Milvio de su 28 de ladàmine, cando s’imperadore romanu Costantinu aiat bìnchidu a Massenzio chi, de acòrdiu cun su senadu, aiat pigadu a fura su tìtulu de imperadore de s’Itàlia e de s’Àfrica.

Costantinu, mancari cun un’esèrtzitu prus piticu, aiat bìnchidu gràtzias a s’interventu divinu. Difatis, su contu narat chi a in antis de sa batalla aiat bidu in s’àera una rughe cun is faeddos grecos “Εν Τουτω Νικα”, in latinu “hoc signo vinces”, chi bolet nàrrere “cun custu sinnu as a bìnchere”. S’annu sighente, in su 313, s’imperadore romanu diat àere promulgadu s’Editu de Milanu”, cuntzedende in custa manera sa libertade de religione a totu is tzitadinos de s’imperu e sessende sa persecutzione de is cristianos.

Foto: Regione Sardegna

Su merie de su 6 de argiolas is cadderis s’addòbiant in dae in antis de sa domo de su prèideru: su capu cursa retzit sa pandela paris a sa segunda e sa tertza pandela, chi issu etotu at seberadu. Paris cun su sìndigu, su pàrracu, duos carabineris, totus a caddu, su corteu movet a bellu a bellu cara a su Santuàriu de Santu Antine, pagu foras de bidda.

Lòmpidos a su “Su Frontigheddu”, su cùcuru chi faghet craru a Monte Isei, prus a mancu una chentina de cadderis, is chi depent fàghere s’Ardia, si firmant in sa làcana. A in antis de totus, ddoe est su capu cursa, “sa prima pandela”, acumpangiadu dae sa segunda e sa tertza pandela e dae is iscortas, chi rapresentant s’esèrtzitu de Santu Costantinu. Fatu fatu ddoe sunt is àteros cadderis a camisa bianca, chi rapresentant s’esèrtzitu paganu de Massenzio.

De suncuna su capu cursa tocat de isprone su caddu e si betat a totu fua in sa calada chi leat a sa crèsia intitulada a Santu Antine, pesende unu nue de prùere. Fatu fatu is duas pandelas e is iscortas, chi tenent su còmpitu de non fàghere colare is àteros cadderis. Giumpadu s’arcu de su santuàriu is caddos faghent unos 7 giros a fùrriu de sa crèsia e posca, tra is iscopetadas de is fusileris e is boghes de is fideles e de su pùblicu, torrant a calare conca a “Sa Muredda”, acanta, a pustis de una pariga de giros su capu cursa detzidet de concruire. Su votu est istadu isciòllidu.

Su mangianeddu de 7 de mese de argiolas, a s’arbèschida, si repitet sa cursa e a merie si faghet sa professone in onore de Santu Antine. Sa segunda domìniga sighente s’apuntamentu est cun s’Ardia a pee, cussa puru sighida meda, chi sighit su matessi percursu de s’Ardia a caddu. A.D


Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2021-2022. Lr 22/2018, art. 22

Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2021-2022. LR 22/2018, art. 22

De lèghere

Atualidade

Est cosa nòdida, a pitzu de sos sardos esistint maicantos istereòripos e logos comunos. Medas faghent a rìere, àteros, sos prus malos, ponent fele,...

Cultura

Su tzìnema de s’Àsia arribat in Sardigna cun una seletzione de in prus de 20 film tra anteprimas italianas e europeas. Dae su 7...

Cultura

Cumentzat dae su Queensland su biàgiu chi at a batire sa rassegna de Visioni Sarde in totu su mundu. Est de importu chi movat dae s’Austràlia una rassegna destinada a promòvere su giòvanu...

Cultura

S’est concruida martis su 21 de onniasantu in sa tzitade belga de Gand sa premiatzione de su Brussels Beer Challenge, unu de sos cuncursos...