B’at meda Sardigna in su telescòpiu satelitare Ixpe partidu dae Cape Canaveral, frutu de una collaboratzione intre sa Nasa e unu partenariadu italianu coordinadu dae s’Agèntzia Ispatziale Italiana (Asi) cun su contributu sientìficu de s’Istitutu Natzionale de Astrofìsica.
Un’iscuadra de chircadores de s’Inaf-Osservatòriu Astronòmicu de Casteddu at tentu unu ruolu fundamentale siat in s’isvilupu tecnològicu de s’istrumentatzione de cumandu, chi in sa missa a puntu de sas protzeduras sientìficas. Est sa prima borta chi s’Osservatòriu sardu leat parte a una missione ispatziale internatzionale aici manna.
Sa missione de sa Nasa Ixpe, acrònimu de Imaging X-ray Polarimetry Explorer, at iscutu in òrbita unu telescòpiu nou cun unu razu Falcon-9 de s’azienda americana SpaceX. Ixpe apartenet a sa classe de missiones Nasa mutidas Small EXplorer (Smex), e sa novidade sua est una: misurare sa polarizatzione de sos rajos X bènnidos dae unas cantas castas de ogetos còsmicos energèticos, comente sos istampos nieddos supermassitzos a su tzentru de sas galàssias (milliardos de bias sa massa de su Sole) o sos isteddos graes graes de neutrones (sa massa de su Sole in agigu 20 km de diàmetru).
In totu, s’iscuadra italiana est de belle una chentina de persones e de custos trinta – tra sos cales su responsàbile sientìficu Paolo Sostre – sunt personale Inaf e, in particulare, bator de issos rapresentant s’iscuadra de s’Inaf de Casteddu: Alessio Trois, Matteo Bachetti, Maura Pilia e Andrea Possenti.
Sa polarizatzione de sos rajos X at a èssere de importu mannu pro cumprèndere cales siant sos modellos teòricos prus bàlidos pro ispiegare sa fìsica de custos ogetos estremos. Sas teorias in campu sunt medas ma, a oe, mancat galu custu tipu de datos fundamentales pro nde pòdere fàghere istupare unu in particulare.
Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2020-2021. Lr 22/2018, art. 22
Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2020-2021. LR 22/2018, art. 22
