Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Cultura

Malos a bìnchere. A chimbanta annos dae s’esòrdiu su de 19 discos de Judas Priest

Sos metal-giajos isfurrant un’òpera maistra chi la diamus chèrrere intèndere fata dae gente de 40 annos prus giòvana

Colant sos annos. E bidende·los colende est possìbile a afestare anniversàrios tundos tundos de discos chi ant fatu s’istòria de sa mùsica. Chimbanta annos a como – pro nàrrere – essiat un’album de una band chi galu no aiat definidu bene bene su profilu istilìsticu e estèticu suo. Rocka Rolla, su tìtulu. Judas Priest su grupu, cun nùmene pigadu dae una cantzone de Bob Dylan (The Ballad of Frankie Lee and Judas Priest).

Ma no, non semus afestende su de chimbanta de s’essida de un’esòrdiu de importu. Ca a su de chimbanta custos giajos de metallu ant disinnadu de bogare a campu sa de 19 poddas issoro, custringhende·nos a faeddare de issa ebbia. Invincible Shield est dae pagas dies a tibbi-tabba in sas origras de sos amantiosos de su gènere (e fintzas de sos bighinos, cuntentos o mancu). Est un’istòria chi cheret contada, duncas.

Fintzas ca sos pàrreres de pùblicu e de crìtica sunt prus chi non cuncordes faeddende de òpera maistra. E no est fàtzile si s’ogetu de s’allega est una band chi in su tempus at isfurradu cosigheddas de pagu contu (permitide·nos agigu de antìfrasi) dae Sad Wings of destiny a Firepower.

Sos nostros est dae concruos de s’annu in pessu coladu chi nos sunt faghende ascurtare carchi antìtzipu de grandu vàllia comente Panick Attack, Trial by Fire e – dae pagu – Crown of Horns e The Serpent and the King. Isbarriadas de metallu aunidas a melodias de primore pre-annuntziende unu produtu friscu e bene sestadu.

Invincible Shield est unu discu chi lu diamus chèrrere fatu dae grupos nessi 40 annos prus giòvanos de Rob Halford e cumpàngios. E imbetzes bi sunt chertos issos. Comintzende dae sa cantzone chi tìtulat s’album: un’innu chi leat su mègius de su tràgiu antèmicu de cantzones comente Exciter e Freewheel Burning e chi nde faghet una power-sìntesi chi giai dae como est càpitulu a banda in s’entziclopedia issoro.

Non b’at bisòngiu de bi la sighire surcu cun surcu elenchende sas àteras cantzones. In custu discu chi si serrat ammentende gigantes in àeras comente Lemmy e Dio (Ronnie James) non b’at unu puntu dèbile. Sa produtzione de Andy Sneap, su traballu de Richie Faulkner (chi tenet in palas s’ònere de s’abbandonu de KK Downing e su de sa maladia de Glenn Tipton), sa setzione rìtmica tellùrica de Scott Travis e de Ian Hill, sa boghe de tziu Halford (classe 1951). Totu nch’est in cue.

Cosa de nche pònnere in s’impiantu e de artziare su volume, pro unos chimbanta minutos de mùsica bìvida e bia. Parabenes tzios. E gràtzias pro custos corfos!


Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2023-2024. LR 22/2018. Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – IMPRENTAS 2023-2024 LR 22/2018

De lèghere

Cultura

S’Ars Artium Editrice e s’Assòtziu “Forma e Materia” annùntziant s’inghitzu de sa de chimbe editziones de su cuncursu literàriu “Faraglioni d’Ogliastra”, chi tenet sa...

Atualidade

In Putzu Idu Assemblea Natzionale Sarda at organizadu sa prima letzione de Yoga in limba. Cantas bias s’intendet nàrrere: “Su sardu non faghet a...

Cultura

Sighit mèrcuris su 17 in Lodine e giòbia su 18 de trìulas in Urtei (a pustis de s’esòrdiu de Iscanu e de sa segunda...

Cultura

Unu documentàriu subra de sa pratza IV Novembre e unu videoclip cun su tìtulu “Ombre sull’asfalto”. Sunt sos progetos finales de sos laboratòrios Kuntralab...