“Si cosìngiat a totu sa populatzione de abarrare a unu metru e otanta de distàntzia, de non si donare sa manu e de essire pro fàghere s’ispesa una persone ebbia a famìlia”. Custos non sunt is disponimentos de su guvernu pro parare fronte a su Covid-19 chi oramai amus imparadu a memòria e chi a dolu mannu nos ant a acumpangiare galu pro tempus meda, ma si tratat una pariga de inditos simpres chi però aiat sarbadu sa tzitade de S’Alighera dae un’epidèmia mala chi si fiat iscasiddada in s’agabbu de su 1500.
Custos atrèmenos, iscritos dae unu dotore calabresu chi a sa data traballaiat in S’Alighera, sunt istados agatados iscritos in unu libru de cussu perìodu etotu e nd’at allegadu peri s’emitente britànnica Bbc.
Totu incumentzat a metade de su mese de santandria de su 1582: unu marineri, fiat lòmpidu dae Marsìllia a Sardigna, in su portu de S’Alighera. Totu normale, francu chi fiat malàidu de pesta. Mancari gasi in carchi manera su marineri, chi oe diamus a cramare su “malàidu zero”, fiat resèssidu a colare totu is controllos sanitàrios chi si faghiant fintzas a s’època, pro ite sa variante de cussa patologia fiat meda difìtzile de annodiare. Is porcas, is unframentos caraterìsticos de sa maladia, difatis essiant pro su prus in mesu a is còscias, e non in cara, in is bratzos o in petorras. Est pro custu chi su marineri aiat coladu sena problemas is controllos de is “bardianos de sa pesta” e aiat tentu sa libertade de si nde andare fatu is tzilleris e is butegas sena chi nemos s’esseret abigiadu chi fiat impestadu. A pustis de una pariga de dies su malàidu zero si fiat mortu, ma aiat fatu a tempus a cundire sa tzitade.
Letziones de iscola dae tesu. Sa Dad (didatica a distàntzia) impreada oe durante sa pandemia.
Medas aligheresos fiant istados corfidos dae sa maladia. Cumpudende is documentos ufitziales de s’època, un’istòricu de su sèculu XVIII at istimadu chi s’epidèmia aiat causadu 6.000 mortos e tra totus is contagiados 150 ebbia fiant resèssidos a curare e a si sarbare. Ma in veridade si pensat chi s’epidèmia apat ochidu su 60% de sa populatzione de S’Alighera, comente testimòniant is fossas comunas chi sunt istadas agatadas a inghìriu de sa tzitade sarda.
Su contàgiu fiat istadu firmadu gràtzias a s’intùitu de unu dotore calabresu, Quinto Tiberio Angelario, chi prus de bator sèculos a oe aiat iscritu unu manuale de istesiamentu sotziale. Su dotore difatis, mancari is murrùngios de sa populatzione e de is cummertziantes, aiat cumbintu su vitzerè Michele de Moncada a ammaniare una genia de cordone sanitàriu pro impedire ogna cuntatu tra is abitantes de sa tzitade e cussos de is biddas a inghìriu.
Su libru Ectypa Pestilentis Status Algheriae Sardiniae – Foto: Biblioteca Digitale Hispànica.
In su 1588 su dotore Angelario pùblicat totu custos inditos in un’opùsculu a tìtulu Ectypa Pestilentis Status Algheriae Sardiniae, acanta sunt elencadas 57 règulas de sighire durante is epidemias, tra is cales cuarantena pro is malàidos, disinfestatzione de is mertzes e de is abitatziones, òbligu de no essire de domo e nudda bisitas a is parentes. Si podiat essire petzi pro fàghere s’ispesa, ma màssimu una persone a nùcleu familiare e in butega tocaiat a poderare sa distàntzia tra unu cliente e s’àteru. In prus fiant proibidos festas e ballos. Totus règulas chi nois puru, a mala gana, amus imparadu a connòschere. Est a beru chi s’istòria si torrat a repìtere.
Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2020-2021. Lr 22/2018, art. 22
Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2020-2021. LR 22/2018, art. 22
