Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Passadu presente

Libertade e òrdine in su pensu de Klemens von Metternich

Unu de sos protagonistas de su Cungressu de Vienna e de su sistema de alleàntzias chi amus mentovadu in antis fiat su cantzellieri austrìacu Klemens von Metternich. Su pensu suo diat pòdere èssere sintetizadu cun sa fràsia nòdida sua: «Sos abusos de su poderiu ingendrant sas rivolutziones; sas rivolutziones sunt peus de cale si siat abusu».

Duncas, sos pòpulos sunt peus de sos sovranos. E no la podiat pensare in àtera manera custu atore de sa Restauratzione. Ma de giudu podent èssere àteros passàgios suos in contu de “bonu guvernu”. Issu non cheriat una «luta pro su progressu», ca est sinònimu de rivolutzione, cantu unu «progredire mirende a unos cantos benefìtzios» sena bortulare s’òrdine restauradu. Cales fiant custos benefìtzios? Sa libertade «comente resurtu de s’òrdine» (difatis); s’agualidade «in sa forma ùnica sua de agualidade in cara de sa lege» (duncas agualidade formale e non sustantziale).

Pro giustificare custas positziones suas issu naraiat de àere unu temperamentu «istòricu» chi refudaiat «cada forma de romantitzismu», «prosàicu» e non «poèticu». Sigamus a lèghere sas paràulas suas: «Sa libertade non tenet pro mene su sinnificu de “mòvere” ma de “lòmpere”. Est dae s’òrdine chi tocat a mòvere. Sena una base de òrdine sa punna de sa libertade si nche bortat in tirànnide. E a dae chi deo, semper e in totue, apo punnadu a s’òrdine, sas aspiratziones meas fiant pro sa libertade mera e sìnchera e non pro sa libertade frassa».

Gasi etotu in contu de costitutzionalismu, Klemens von Metternich naraiat: «Chi sas costitutziones apant un’influèntzia importante in sa formatzione de s’ispìritu natzionale, custu est prus chi non beru. Ma s’àtera cara de custa veridade est chi una costitutzione devet èssere su resurtu de custu ispìritu e non de un’ispìritu inchietu e, pro custu, temporàneu. S’ispìritu liberale non pigat in cunsideru sa sutzessione lògica e naturale de sas cosas. Totu in natura sighit su caminu de s’evolutzione. Petzi de custa manera est possìbile a nde bogare sos elementos malèsigos e a isvilupare sos bonos. S’istòria a brincos tenet bisòngiu de creatziones, ma sos òmines nudda podent creare».


Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2021-2022. Lr 22/2018, art. 22 Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2021-2022. LR 22/2018, art. 22

Pro respùndere

Leave a Reply

Sa mail no at a èssere publicada

De lèghere

Atualidade

In Sardigna unu binu fatu cun s’àgina lassada pasare in su mare. Est unu vermentinu diferente dae is àteros su realizadu dae s’enòlogu Andrea...

Passadu presente

Ite nos contat su 1848? Pro seguru est su momentu istòricu in ue sa cuntierra intre mundu nou e mundu restauradu nche crompet a...

Atualidade

In Casteddu esistet una biblioteca de sos fumetos. Est istadu presentadu in maju Casteddu, dae s’iscritore e regista Bepi Vigna, s’Archìviu multimediale de s’imaginàriu...

Atualidade

Sa vida a pustis de sa morte. Est acontèssidu in Cùllieri in ue, un’annu a oe, unu fogu mannu aiat brusiadu ètaras e ètaras...

Istòrias est una revista de informatzione in linia in limba sarda a règula cun s'istandard de sa Regione Sardigna. Est unu produtu de s'Asòtziu culturale Arvéschida.


|Gerèntzia | Pro ite custa revista | Riservadesa | Archìviu |


Copyright © 2022 |Registratzione in su Tribunale de Casteddu n°5 de su 14 de su mese de Trìulas 2018