Carlo Felice tirannu e sìmbulu de Casteddu. Ma oe a chie rapresentat?

Foto de: Ufìtziu imprenta Regione Sardigna

No est sa prima bia chi in Sardigna si faeddat de iscostiare e torrare a numenare monumentos e caminos intitulados a is Savoja: pensamus a is initziativas de Sardigna Natzione, opuru a s’idea de s’istòricu Giovanni Lilliu de nche bogare s’istàtua de Vittorio Emanuele II° dae pratza Itàlia in Tàtari e de ddoe pònnere unu monumentu a memòria de Giovanni Maria Angioy.

Sa dibata s’est torrada a s’allùghere cun is manifestatziones de Black Lives Matter, a pustis de s’ochisura de s’afroamericanu George Floyd pro manu de sa politzia de Minneapolis e s’imboladura, in su mundu, de is istàtuas de pessonàgios istòricos cunsiderados ratzistas. In Casteddu in custas dies est istada torra leada a ogru s’istàtua de su vicerè de Sardigna Carlo Felice, in pratza Yenne: una petitzione pedit de iscostiare s’istàtua a s’intrada printzipale de su Palatzu Règiu. In logu de s’istàtua de Carlo Felice si diat bòlere intitulare unu monumentu a is màrtires de Palabanda, is promotores giustitziados de una rebellia contra is Savoja.

“Semus pinnighende is firmas – si leghet in sa petitzione in lìnia – pro iscostiare s’istàtua de unu tirannu e emblema de su colonialismu in Sardigna, partende dae s’istòria chi potzat permìtere a su pòpulu sardu de connòschere is fatos chi ant caraterizadu su perìodu de dominatzione sabàuda, e duncas de achirire cussèntzia de custu perìodu istòricu chi galu oe produet is efetos malos suos”.

Sa gente però est dividida intre chie cunsìderat s’òpera unu sìmbulu de sa tzitade (cuncordada a festa ònnia bia chi su Casteddu binchet carchi cosa) e chie imbetzes dda biet isceti comente su sìmbulu de unu tirannu chi at apeigadu is deretos de is sardos. Una cosa est crara, però: unu monumentu esistet pro ite calicunu dd’at postu, e l’at postu cun carchi intentzione. Est unu messàgiu. Ma custas òperas, a pustis de èssere colados sèculos dae cando ddas ant collocadas, oe non sunt prus a tretu acumprire una funtzione de memòria, firmende s’istòria in unu coladu monumentale chi negat totu su chi est bènnidu a pustis.

L.M

T'est pràghidu s'artìculu? Connosches bene s'argumentu e boles iscrìere carchi cosa pro megiorare s'informatzione? Iscrie·nos una lìtera a redatzione@istorias.it.

Iscrie pro primu

Cummenta

Sa mail non at a èssere publicada


*