«Sa Giovine Italia est s’afradiamentu de sos italianos ci creent in una lege de progressu e de dovere. De sos italianos chi pensant a s’Itàlia che a natzione punnende·bi cun sas fortzas suas. De sos italianos chi no agatant neghe in sa debilesa de sas pesadas coladas ma in sa diretzione fartosa de sos elementos rivolutzionàrios. De sos italianos chi bident in sa firmesa e in s’unidade de sas peleas su segretu de sa potèntzia. De sos italianos chi, aunidos in assòtziu, intregant pensu e atzione a s’idea manna de li torrare a s’Itàlia una natzione de lìberos e de aguales. Una, indipendente e sovrana».
Est cun custos faeddos chi Giuseppe Mazzini bogat a campu, a craru, su pensu suo pro su chi pertocat sa rivolutzione in Itàlia e s’organizatzione sua.
E comente bidimus deretu, b’at una diferèntzia cun su pensu de Filippo Buonarroti: su giacobinu naraiat chi «sa sotziedade segreta est un’istitutzione democràtica pro su chi pertocat sos printzìpios e sas punnas, ma sas formas organizativas suas non podent èssere sas de sa democratzia. Cunforma a sas dotrinas, issas ant a èssere costoidas e trasmìtidas mègius dae sos cabos chi non dae su muntone de sos adeptos cun opiniones chi mai ant a èssere firmas e uniformes. Pro su chi pertocat imbetzes s’atzione, siat issa preparatòria o definitiva, cheret chi s’impèllida movat dae artu e chi totus sos àteros pòngiant mente».
Passadu Presente: pìndulas de istòria contemporànea
A bisu de Mazzini, imbetzes, «finas a cando sa punna reale e pràtica de una rivolutzione at a abarrare segreta e dudosa, dudosu at a èssere finamentas s’issèberu de sos mèdios pro la promòvere e pro l’afortire».
Pro Mazzini sa Giovine Italia fiat duncas un’organizatzione insurretzionale ma «mescamente educadora finas a cussa die e a pustis de cussa die». Sighende·bi·la, issu naraiat chi sa Giovine Italia «est republicana e unitària». Republicana ca totus sos òmines de una natzione devent èssere «lìberos, aguales e frades». Unitària «ca si non b’at unidade non b’at natzione; ca s’Itàlia, inghiriada dae natziones unitàrias, potentes e gelosas, bisòngiu de èssere forte tenet; ca su federalismu, cundennende·la a s’impotèntzia de s’Isvìtzera, nche la diat giùghere suta de s’influèntzia de una o de àteras natziones bighinas».
Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2021-2022. Lr 22/2018, art. 22
Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2021-2022. LR 22/2018, art. 22
