Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Cultura

Lina Aresu, connoschidora manna de sa limba, de sa cultura e de sa literadura sarda

Su 15 de làmpadas de su 2018 moriat in Chiavari Lina (Raffaella) Aresu, professora de filosofia, istudiosa de antropologia culturale ma mescamente connoschidora manna de sa limba, de sa cultura e de sa literadura sarda. Nàschida in Nùgoro in su 1938, aiat bìvidu intre Jersu e Lanusè finas a sa pitzinnia. A pustis de sos istùdios a su litzeu “Siotto” de Casteddu, si fiat tramudada a Gènova ue si fiat laureada e ue aiat insegnadu filosofia pro prus de baranta annos. Sas òperas sua publicadas cun sa domo editora L’Impronta de Sant’Olcese (Gènova), sunt prus a mancu una chimbantina.

Lina Aresu fiat esperta manna de su teatru sardu e de cussu ispagnolu de su “Siglo de oro”. Gràtzias a sos istùdios suos aiat postu a notu comente medas contos de foghile, còrdulas de faeddos, modos de nàrrere, ditzos e frases idiomàticas sardos, cunsiderados comente espressiones de pagu contu de linguàgiu, esserent in veridade su chi abarraiat de drammas antigos de su teatru sardu in poesia.
Finas a s’agabbu de s’Otighentos drammas sena copione, intipidos de cultura bizantina, ibèrica e ebràica, si podiant galu intèndere in sos ismurrinadòrgios istadiales de sos bighinados ogiastrinos. Bastat a pensare a su dramma “Farravustu”, in parte tramandadu a boghe dae sa sennora Anna Boi “Menestu” de Jersu, e torradu a iscrìere dae Lina Aresu etotu in s’òpera “Favarrustu. Le nozze primogenite”.

De Lina Aresu, famadas sunt finas sas òperas de su gènere “morescu” comente Su moru in crobetura (1993), La turcheria in Tertenia (1998), Le dame del Verziere: commedia profana in lingua sarda nota comente “Sa cumedia de Barí” (1999), leada dae su manuscritu de su missennore Flavio Cocco, ma tramandada in manera orale a bucones dae sos betzos de Barì.

In su “Siglo de Oro” sa Sardigna, chi fiat suta de su domìniu de sa Corona de Ispagna, beniat rugrada dae cumpangias de sos gosi narados “guitos” chi poniant in iscena piticas cummèdias a s’ispissu ispiradas a sas òperas teatrales ispagnolas famadas de su Seschentos. Gasi comente sutzediat cun sas poesias de sos cantadores sardos, medas de custas cummèdias beniant imparadas dae sa gente e tramandadas a memòria. A nos lu nàrrere est Lina Aresu eotu, chi in sas notas a Favarrustu, in contu de Agata Boi, sorre de Anna, naschida in Lanusè in s’ùrtimu deghènniu de s’Otighentos, narat: “… no ischiat s’ispagnolu e repitiat a memòria, cun sos àteros, sos versos de Calderòn cumbinta chi si trataret de sardu antigu”.
Sas cosas de nàrrere subra de Lina Aresu diant èssere medas. A dolu mannu sas istitutziones ogiastrinas e sarda no l’ant galu dadu sos reconnoschimentos chi diat a merèssere.

Lina Aresu, a in antis de sas polìticas linguìsticas regionales promòvidas dae sa Regione Sardigna, mescamente sa proposta de su 2006 de su standard pro su sardu iscritu, faeddaiat de una koinè de sa limba sarda e de sa netzessidade de un’unificatzione ortogràfica de su sardu. In sos libros suos si leghet una casta de nostalgia de su tempus coladu, cando su sardu nointames sas dominatziones istràngias, fiat una limba biva e moderna, chi boddiat su nutrimentu dae sas culturas de totu su Mediterràneu, mentras oe arriscat de mòrrere suta de sos corfos de su monolinguismu italianu.

De lèghere

Atualidade

Inauguradu su logu in ue sas carreras de Roma e de Gramsci s’aunint conca a su bighinadu de ‘Untana

Cultura

Mèrcuris 4 de nadale a is sete de merie in su Teatru Adrianu de Casteddu sa finale de su prèmiu tzinematogràficu Kentzeboghes intregadu a...

Cultura

Otieri archìviat sa de sessantaghimbe editziones de su Prèmiu omònimu de literadura sarda cun una grandu tzerimònia de premiatzione de sos autores. Sa manifestatzione...

Atualidade

Su traballu movet dae s’òpera omònima de Maria Michela Deriu