Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Atualidade

Is postòrgios, prendas cuadas de su sartu

In su cuntestu de su turismu sustenìbile, in Ogiastra e in Barbàgia in sos ùrtimos annos est istada donada importàntzia meda a sos percursos de sa tràmuda, impreados dae sos pastores pro nche tramudare su bestiàmene dae su monte a sas marinas in ierru e dae sas marinas a su monte in beranu. Comente ischimus sa valorizatzione de sos caminos de sa tràmuda in su cuntestu de su turismu sustenìbile, in prus de promòvere sa cunservatzione de su patrimòniu culturale e ambientale, est un’impèllida manna pro s’isvilupu econòmicu de sas comunidades locales, sende chi favoresset sa creatzione de oportunidade pro s’ospitalidade, sos servìtzios e sas fainas acapiadas a custa pràtica.

A ogna contu, ultres a sos movimentos istajonales ligados s’allevamentu de su bestiàmene, in Ogiastra su tempus coladu b’est istada un’àtera casta de “mobilidade”, non periòdica ma fitiana, chi tenet a ite fàghere cun sa massaria. Difatis, finas a sos annos ’60, ogni die, chentinas de ogiastrinos, mescamente fèminas, moviant dae domo issoro a s’arbèschida pro lòmpere a sos ortos e a sos erriàrgios coltivados a fundu de sas biddas. In custu casu, pro descrìere custa pràtica, imbetzes de faeddare de “seminomadismu” comente si faghet cun sa tràmuda, est pretzisu impreare su faeddu “pendolarismu”. Nointames sa portada sua potzat èssere minore a costadu de sa migratzione istajonale de berbèghes e crabas, custa “mobilidade” at tentu custu puru cunseguèntzias de importu mannu in s’econòmica locale e oe podet tènnere peri implicatziones potentziales in àmbitu turìsticu.

Difatis, su pendolarismu agrìculu est caraterizadu dae tapas fundamentales fatu fatu de su percursu intre sas biddas e su sartu, ue sos traballadores si podiant firmare pro si pasare. Custas tapas sunt cramadas “postòrgios”, unu faeddu chi diamus pòdere mutire in modu tècnicu “istatziones de pàsida”. Belle totus sos postòrgios fiat caraterizados dae sa presèntzia de setzidòrgios in pedra, ue sos massajos chi contonaiant dae sa campagna si pòdiat sèere e pasare. Sas istatziones de pàsida fiant belle semper a suta de matas de umbra e a presu de funtanas, pro donare a sos traballadores sa possibilidade de si nde bogare su sidis e de abbare caddos, boes e bestiolos. Casi totu sos postòrgios aiant sa gosi mutida “preda de acollari”, chi serbiat comente puntu de apògiu pro artziare a caddu opuru pro betare su càrrigu in gropas de sos caddos e de sos àinos. Alleghende de sas biddas de monte de s’Ogiastra, sos postòrgios beniant impreados mescamente a sa torrada, overas cando sos traballadores recuiant dae su sartu a bidda cun su càrrigu de ortalìtzias o cun sas fascinas de sa linna. Imbetzes, pro su chi pertocat sos terrinos coltivados in pitzu de sas bidda, sas tapas de pàsida fiant raras, pro more chi su caminu fiat in calada e duncas prus pagu istragosu.

Ultres a frunire unu momentu de pasu, sos postòrgios rapresentaiant unu logu de addòbiu sotziale e de iscàmbiu. Custos logos oferiant difatis s’oportunidade de cumpartzire esperièntzias, disaogos (cantos e ballos), istòrias e informatziones, ultres a afortiare su sentidu de comunidade intre sos traballadores.

Non faghet a negare chi sos postòrgios non tèngiant prus s’importàntzia chi aiant a unu tempus, sende chi oe sa gente no andat prus a su sartu a pee o a caddu. In prus medas àndalas sunt istadas boddidas dae sos caminos de tzimentu o de asfaltu. Pro custu diat èssere importante adotare polìticas de iscoberta, riprìstinu, recùperu e amparu de sos postòrgios, gaici comente est acontessende pro sas àndalas de sa tràmuda o pro sas muredda de pedra bulla. In su matessi tempus si diant pòdere intzentivare polìticas chi favoressant sa coltivatziones de sos ortos e de sos erriàgios, sìmiles a cuddas atuadas in sos annos ’50 e ’60. In cussos annos fiant istados ativados interventos de megioru de sos sartos, chi cumprendiant su fàbricu de domigheddas (is aposentos), bartzas pro sa regorta de s’abba (putzos e piscinas) e muros de cuntenimentu de su terrinu (is fortes). Custos interventos non favoriant su coltivu de su terrinu e sa preventzione contra s’erosione e sos fogos, e contribuiant fintzas a integrare s’economia domèstica, ca su chi beniat coltivadu non depiat èssere comporadu.

In custu sentidu, sos ortos rapresentaiant unu sistema de aprovistamentu sìmile a unu modernu supermercadu, ue sas famìlias podiant tènnere semper produtos friscos e de istajone.

Pro serrare, promòvere polìticas de amparu e valorizatzione de sos percursos istòricos comente sos postòrgios, paris cun su recùperu de sos magasinos antigos e a sa coltivatzione de sos ortos, est una manera pro agiudare sas comunidades rurales, sa cultura e s’economia issoro. Difatis, custas atziones non serbint a preservare su paesàgiu agrìculu e sas traditziones passadas, ma oferint fintzas oportunidades de isvilupu sustenìbile, valorizatzione turìstica e promotzione de istiles de vida sanos e prus acapiados a su logu.

De lèghere

Cultura

S’Ars Artium Editrice e s’Assòtziu “Forma e Materia” annùntziant s’inghitzu de sa de chimbe editziones de su cuncursu literàriu “Faraglioni d’Ogliastra”, chi tenet sa...

Atualidade

In Putzu Idu Assemblea Natzionale Sarda at organizadu sa prima letzione de Yoga in limba. Cantas bias s’intendet nàrrere: “Su sardu non faghet a...

Cultura

Sighit mèrcuris su 17 in Lodine e giòbia su 18 de trìulas in Urtei (a pustis de s’esòrdiu de Iscanu e de sa segunda...

Cultura

Unu documentàriu subra de sa pratza IV Novembre e unu videoclip cun su tìtulu “Ombre sull’asfalto”. Sunt sos progetos finales de sos laboratòrios Kuntralab...