Brexit prus serente. Cales cunsighèntzias pro s’economia sarda? Sunt totus de valutare, a pitzu de is trèulos pro is mercados finantziàrios, ma fintzas pro cussos de s'economia bera

Sa Brexit est meda de prus serente, immoe chi su leader de sos Cunservadores britànnicos, Boris Johnson, at otentu una vitòria manna a sas eletziones. Is sardos chi bivent in Londra sunt apensamentados pro sas cunsighèntzias de una bessida de sa Gran Bretagna dae s’Unione europea, chi diat pòdere resurtare unu problema pro medas de issoro.

Johnson est arrennèsciu a pigare sos votos netzessàrios in parlamentu pro fàghere passare s’acòrdiu, chi at a èssere fatu, cun probabilidade, intro s’imbeniente 31 de su mese de ghennàrgiu, s’ùrtima iscadèntzia fissada dae sos leader europeos a pustis de medas rinvios. Ma fintzas a pustis de custu no at a èssere sa fine de Brexit: partende dae su 31 ghennàrgiu at a incumentzare unu perìodu de transitzione chi at a durare nessi finas s’acabbu de su 2020.

Brexit, nùmeros sardos

S’Inghilterra est su de noe mercadu de destinatzione de sa manifatura sarda. Sos produtos esportados de prus sunt sos alimentares, linna e metallu, bestimenta e tèssile, mòbiles e tzeràmica. In su primu semestre de su 2018 is impresas isolanas ant piatzadu in sa terra inglesa belle 47 milliones de èuros de mertze. Dae su 2017 e su 2018, sa cuota s’est ammanniada de su 62%.

Sos datos sunt istados elaborados dae s’Osservatòriu pro sas Mpi de Confartigianadu Impresas in s’export subra fonte Istat. A livellu provintziale, in conca b’est s’àrea de su Sud Sardigna cun 25,5 milliones de èuros de export, sighida dae Casteddu cun 18,7, Tàtari cun 1,4, Aristanis cun 880 mìgia èuru e Nùgoro cun 189 mìgia.

E immoe?

A dolu mannu sas cunsighèntzias de s’essida de sa Gran Bretagna de s’Unione Europea sunt totus de valutare, a pitzu de is trèulos pro is mercados finantziàrios, ma fintzas pro cussos de s’economia bera, fata de su lìberu iscàmbiu chi at rapresentadu su puntu de partèntzia de s’Europa.

Su timore mannu est cussu de torrare agoa de deghe annos, dae una situatzione de lìbera tzirculatzione de mertze e traballu a una fratura econòmica, fata de serrada de sos mercados e riprìstinu de doganas e tarifas.

T'est pràghidu s'artìculu? Connosches bene s'argumentu e boles iscrìere carchi cosa pro megiorare s'informatzione? Iscrie·nos una lìtera a redatzione@istorias.it.