Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Passadu presente

Sa costitutzione democràtica de sa Repùblica romana e s’acabu de su 48

I – Sa sovranidade est pro deretu eternu in su pòpulu. Su pòpulu de s’Istadu romanu si costituit in repùblica democràtica.

II – Su regime democràticu tenet sa règula de s’agualidade, de sa libertade, de sa fraternidade. Nn reconnoschet tìtulos de nobiltade nen privilègios de nàschida o de casta.

III – Sa repùblica, pro mèdiu de sas leges e de sas istitutziones suas, promovet su megioru de sas cunditziones morales e materiales de totus sos tzitadinos.

IV – Sa repùblica pertocat totus sos pòpulos comente frades; rispetat cada natzionalidade; sustenet s’italiana.

V – Sos munitzìpios tenent deretos che pare: s’indipendèntzia issoro no est limitada si non dae sas leges de utilidade generale de s’Istadu. 

VI – Sa prus ècua distributzione possìbile de sos interessos locales, in armonia cun s’interessu polìticu de s’istadu est sa norma de sa partzidura territoriale de sa repùblica.

VII – Dae sa credèntzia religiosa non dipendet s’esertzìtziu de sos deretos tziviles e polìticos.

VIII – Su cabu de sa Crèsia Catòlica at a àere dae sa Repùblica totus sas garantzias netzessàrias pro s’esertzìtziu indipendente de su poderiu ispirituale.

Cun custos oto printzìpios fundamentales s’aberiat sa Costitutzione de sa Repùblica romana nàschida su 9 de freàrgiu de su 1849 in su surcu de sas pesadas de su 48 e a pustis de sa fuida de su Paba Piu IX. A sos tempos custa Carta fiat sa prus democràtica de Europa garantende libertade de opinione, s’abolitzione de sa tzensura, de sa tortura e de sa pena capitale, sa riforma agrària e su deretu a sa domo. Non b’at paragone cun s’Istatutu albertinu de s’annu in antis.

RUBRICA PASSADU PRESENTE: pìndulas de istòria contemporànea

Ma sa Repùblica romana non podiat durare sena sa vitòria de sas rivolutziones de cussu biènniu. Su Piemonte perdeit sa chi connoschimus comente prima gherra de indipendèntzia italiana (cun sa restauratzione asbùrgica in su lombardu-venetu e cun s’Àustria chi ocupeit sas provìntzias pontifìtzias de Bologna, Ferrara, Ravenna e Forlì); sa Frantza de Napoléon III, pro cumbenièntzia, invadeit sa repùblica pro nche torrare a caddu su Paba re e pònnere fine a custa esperièntzia su 4 de trìulas. Si serrat de custa manera una de sas pàginas prus lugorosas de s’istòria contemporànea.


Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2021-2022. Lr 22/2018, art. 22

Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2021-2022. LR 22/2018, art. 22

De lèghere

Atualidade

Est cosa nòdida, a pitzu de sos sardos esistint maicantos istereòripos e logos comunos. Medas faghent a rìere, àteros, sos prus malos, ponent fele,...

Cultura

Su tzìnema de s’Àsia arribat in Sardigna cun una seletzione de in prus de 20 film tra anteprimas italianas e europeas. Dae su 7...

Cultura

Cumentzat dae su Queensland su biàgiu chi at a batire sa rassegna de Visioni Sarde in totu su mundu. Est de importu chi movat dae s’Austràlia una rassegna destinada a promòvere su giòvanu...

Cultura

S’est concruida martis su 21 de onniasantu in sa tzitade belga de Gand sa premiatzione de su Brussels Beer Challenge, unu de sos cuncursos...