“Pro ite s’aeroportu de Casteddu est intituladu a unu criminale?” Sa protesta de su partidu indipendentista Lìberu.

Cussas chi semus bivende dae cando in Minneapolis, in is Istados Unidos, unu politziotu at ochidu a George Floyd, un’òmine de 46 annos chi s’ùnica “curpa” sua fiat sa de tènnere sa cara niedda, sunt chidas de polèmicas: in Amèrica est cumentzadu unu movimentu de chèscias contra su ratzismu e in àteros paisos de su mundu ddoe sunt istadas manifestadas in ue nche ant imboladu istàtuas de personàgios istòricos cunsiderados ratzistas.

Sa dibata est arribada in Sardigna puru. Inoghe semus torrados a faeddare de is sabojas chi tenent galu bias e pratzas intregadas a issos. In medas at naradu chi tocat a nche bogare s’istàtua de Carlo Felice dae cantu est (e a nche dda pònnere in unu museu) pro ite pro is sardos est istadu unu tirannu. Sa chistione est custa: depimus sighire a tènnere comente sìmbolos de is logos in ue bivimus personàgios negativos pro s’istòria nostra, opuru nois puru faghimus parte de s’istòria e duncas tenimus su diritu de dda cambiare?

Est su chi benit a conca leghende una nota de imprenta iscrita dae su partidu indipendentista Lìberu chi pertocat s’aeroportu de Casteddu-Su Masu, intregadu in su 1937, durante su Fascismu, a su pilota Mario Mameli. “S’aeroportu printzipale de sa Sardigna – narant is de Liberu- est intituladu a unu responsàbile de crìmines de gherra. Cunsighidu su brevetu de pilota e cumpridu s’addestramentu militare, Mameli aiat mòvidu voluntàriu pro sa gherra de agressione fascista a s’Etiòpia. In cue fiat istadu assignadu a s’iscuadra cumandada dae su ghèneru de Mussolini, Galeazzo Ciano. Aiat leadu parte in manera ativa a paritzas batallas, comente cussas de Mescic, de Samre, de Tembien, e fintzas a s’istragu de Amba Aradam. Mameli paris cun is cameratas suos ghetaiat bombas in pitzu de custa gente, impreende su ‘gas mostarda'”.

E duncas sa rechesta de Lìberu est custa: “Pensamus chi sa Sardigna depat riservare is onores a is fìgios suos prus de bàlia, tramandende sa memòria de chie s’est postu a su servìtziu de su progressu e de su benèssere de is tzitadinos. No est una cosa bella a tènnere un’aeroportu cun su nùmene de unu responsàbile de crìmines de gherra disumanos”.

L.M

T'est pràghidu s'artìculu? Connosches bene s'argumentu e boles iscrìere carchi cosa pro megiorare s'informatzione? Iscrie·nos una lìtera a redatzione@istorias.it.

Iscrie pro primu

Cummenta

Sa mail non at a èssere publicada


*