Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Atualidade

S’istòria istròllica de tziu Argentu

Si contat ca in su cumintzu de su ‘900, a unu mercantile chi fiat colende a largu de sa Marina de Gàiru, cara a Cocorroci, dd’aiant assachiadu is furones lòmpidos a iscusi cun is barcas. Is de s’echipàgiu aiant chircadu de firmare is assachiadores chi, a vengatzione, aiant afundadu sa nave paris cun totu sa tzurma.
In s’istiva ddoe teniat unas cantas càscias prenas de oro, chi is furones nche aiant carrigadu a is barcas issoro e posca cuadu in una perca fatu de sa costa, cun s’idea de torrare a nde ddu boddire. Però fiant istados iscobertos e arrestados e su pidigone fiat abarradu in cue.

Custa paristòria, finas a immoe, podet dare chi siat totu un’imbentu sena fundamentu perunu, gosi comente sa boghe chi de parte de sa fura dd’esseret impossessadu unu parente de unu de is furones, chi posca nche diat aere intregadu a istrancu baratu a unu prateri de Murera.

Sa cosa verdadera est ca in is biddas ogiastrinas aiat cumentzadu a girare sa boghe chi in su tretu de costa chi aunit Cocorroci a Foxi Manna ddoe teniat un’iscusòrgiu e in medas aiant comintzadu a ddu chircare a perdas pesadas, ma pro de badas.

Finas a un’òmine de Ussassa, Antonio Argenti (1899-1981), eletritzista in pensione, nche ddi fiat imbucadu in conca su firiolu ca depiat andare a chircare cussu siddadu. Sa chirca de s’oro pro issu diat èssere divènnida unu desafiu, unu meledu continu, belle un’abèliu.

Argenti, difatis, cando aiat isviudadu in 1951, si nche fiat tramudadu a bìvere in Cocorroci, in unu logu chi si narat “S’ungroni de su de Niu“, in intro de una gruta che remitanu: s’istesiaiat isceti pro andare a retirare sa pensione e pro fàghere s’ispesa a Cardedu. S’òmine fiat abarradu unos 15 annos in cussa gruta, chi sa gente aiat cumentzadu a mutire “Sa Ruta de Siu Argentu”. A s’agabbu is autoridades dd’aiat conchinadu a si nde andare de in cue e dd’aiant donadu un’aposentu in Preda ‘e Pera.
Sende chi non fiat resessidu a agatare s’oro de su bastimentu, tziu Argentu si fiat postu in chirca de àteros siddados comente brunzetos nuraghesos e ogetos antigos. Su sartu a ingìriu de Perda de Pera, difatis, est prenu de testimonias archeològicas comente unu nuraghe, Domus de Janas e unu funtana sagrada.
Coladu un’annu Antonio Argenti aiat lassadu s’aposentu de Perda de Pera, cussu puru connotu cun su nùmene de “S’Omu de siu Argentu”, e si nche fiat cambiadu a bìvere in unu pinnetu a costadu de is Domus de Janas, pro èssere prus a presu de su situ archeològicu. Galu oe si podent bìdere is istampos fatos in su troco dae tziu Argentu pro chircare is brunzetos, chi in veridade no aiat mai atzapadu. Intradu in edade e mesu malàidòngiu, dd’aiant regortu e retiradu in su cunventu de Làconi, acanta fiat abarradu finas s’ùrtima die de coa.

Custa est s’istoria de Antonio Argenti, chi aiat coladu parte de sa vida istròllica sua chertonende iscusòrgios, sena agatare nen prata, ne oro. Est dàbile però chi su bisu suo no esseret su de s’erricare o fàghere sienda e, in berteru, non fiant nimancu is prendas de oro su chi fiat buschende.

Oe, is logos a unu tempus dimora de tziu Argentu, faghent parte de unu tzircùitu escursionìsticu chi colat in mesu a sa naturalesa e a is prendas archeològicas de su territòriu comunale de Cardedu, e chie si siat ddos podet connòschere e bisitare.

Fotos de R. Boi


Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2023-2024. LR 22/2018. Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – IMPRENTAS 2023-2024 LR 22/2018

De lèghere

Cultura

S’Ars Artium Editrice e s’Assòtziu “Forma e Materia” annùntziant s’inghitzu de sa de chimbe editziones de su cuncursu literàriu “Faraglioni d’Ogliastra”, chi tenet sa...

Atualidade

In Putzu Idu Assemblea Natzionale Sarda at organizadu sa prima letzione de Yoga in limba. Cantas bias s’intendet nàrrere: “Su sardu non faghet a...

Cultura

Sighit mèrcuris su 17 in Lodine e giòbia su 18 de trìulas in Urtei (a pustis de s’esòrdiu de Iscanu e de sa segunda...

Cultura

Unu documentàriu subra de sa pratza IV Novembre e unu videoclip cun su tìtulu “Ombre sull’asfalto”. Sunt sos progetos finales de sos laboratòrios Kuntralab...