Cando in s’iscola ant acabbadu de insegnare su sardu B'est istadu unu perìodu de s'istòria nostra acanta in iscola s'imparaiat su sardu ma, a dolu mannu, no est duradu meda

Cando in s'iscola ant acabbadu de insegnare su sardu
Fonte: Anpi

“Sa limba sarda? At fatu su tempus suo, e immoe est isceti una boghe de su norgoddoe”. Sunt istados custos is faeddos, iscritos dae su giornalista de s’Unione Sarda Gino Anchisi in su 1933, chi aiat fatu iscasiddare una polèmica manna in su 1933. A sa dibata aiant pigadu parte medas personàgios polìticos e intelletuales de sa cultura isolana, in unu perìodu in ue su natzionalismu castigaiat limbas e dialetos regionales.

Sos cantos de sa solitudine montanaru
Su volùmene “Sos cantos de sa solitudine” de Montanaru

Sa polèmica fiat cumentzada dae una crìtica de Gino Anchisi a su volùmene de Antioco Casula (pro totus Montanaru), “Sos Cantos de sa solitudine”. Segundu su giornalista de s’Unione sa poesia sarda fiat “anacronìstica, cosa de àteros tempos”.

Ma b’est istadu unu perìodu de s’istòria nostra acanta in iscola s’imparaiat su sardu. Pagos ddu ischint, e in medas ant a abarrare ispantados, ma sa cultura, s’istòria e sa limba sarda s’insegnaiat pròpiu durante is primos annos de su Fascismu.

Divenidu ministru de sa Pùbblica Istrutzione, Giovanni Gentile castiaiat cun favore a is realidades regionales, segundu issu sa crae pro ispipirillare sa cultura natzionale. Dae inoghe s’adotzione de is almanacos regionales, libros de testu chi diant àere dèpidu favorèssere sa cunservatzione, in is vàrias marcas chi fiat dividida s’Itàlia, de su patrimòniu eredadu dae su passadu: istòria, traditziones, costùmenes, folclore. In su mentres Gentile aiat ativadu s’istùdiu de is dialetos pro agiudare is giòvanos in s’aprendimentu de s’italianu, pagu allegadu dae sa polulatzione.

Dae su 1923 finas a su 1924, a pustis de s’aprovatzione de is programmas pro is iscolas elementares, is maistros ant a impreare testos de didàtica pro “su passare dae su dialetu a sa limba”. De remonare est cussu de Pantaleo Ledda, “Sardegna, Almanacco per i ragazzi”.

Cun custu libru sa Sardigna intrea imbucat in is iscolas sardas: unu sussidiàriu chi contaiat sa cultura s’economia de s’ìsula e fintzas is personàgios prus de importu de s’istòria sarda, printzipiende dae Eleonora de Arborea e Leonardo de Alagon, sena s’iscarèschere de Giovanni Maria Angioy, finas a arribbare a intelletuales comente Grazia Deledda e Montanaru etotu.

A dolu mannu, s’imparu de sa limba e sa cultura locale sarda in is iscolas no est duradu meda. Ma, comente at naradu Francesco Casula in un’artìculu de su Manifesto Sardo, “cussu sussidiàriu de Pantaleo Ledda, unu frutu foras de istajone a beru, depuradu dae sa retòrica patriotarda e italotzèntrica de su Fascismu diat podet èssere ùtile immoe puru pro s’aprendimentu de sa limba sarda”.

L.M.

T'est pràghidu s'artìculu? Connosches bene s'argumentu e boles iscrìere carchi cosa pro megiorare s'informatzione? Iscrie·nos una lìtera a redatzione@istorias.it.

Iscrie pro primu

Cummenta

Sa mail non at a èssere publicada


*