“Πολιτεία” (Politeia) de Platone (est a nàrrere “Sa Repùblica”), “De re publica” de Cicerone, “De regimine principum” de Tommaso D’Aquino, “De principatibus” de Machiavelli. De òrdine costituidu si nde faeddaiat giai dae s’antichidade clàssica sighende·bi·la in sas èpocas a pustis finas a sa moderna. Ma est a pustis de sa rivolutzione frantzesa chi comintzamus a faeddare de costitutzionalismu e de diritu costitutzionale cun sas primas càtedras de sa matèria in Europa. Non podiat èssere diferente sa chistione: is costitutziones repùblicanas frantzesas decreteint su càmbiu de regime.
Ma finamentas in ue sa Frantza non resesseit a cundire e a isparghinare su verbu, sa trata bi la lasseit. Fintzas in Sardigna, cun Filippo Buonarroti e cumpàngios chi, isbarcados in Carloforte – a su chi nos narat s’istòricu Aldo Borghesi mentovende sos iscritos de Carlino Sole – iscrieint una costitutzione chi como non s’agatat. Fiat su 1793, carchi annu in antis de sas Républiques sœurs, e a s’isuledda la torreint a batijare dende·li a nùmene “Isola della libertà”.
Comente amus bidu, cun su cungressu de Vienna sos de s’ancien regime chircheint pro cantu li fiat possìbile de torrare a sa normalidade pre-rivoluztionària. Esemplare su chi acontesseit cun su re Ferdinandu VII chi, torradu a Ispagna su 1815, revocheit sa Costitutzione de Càditze de su 1812.
Cun s’avantzada frantzesa in tretos ibèricos e cun Giosepe Bonaparte incoronadu e postu a caddu de sa monarchia satèllite de s’impèriu de su frade, is Cortes (su parlamentu) si ovieint su 1810 e a pustis de duos annos de traballos aproveint “La Pepa”, una carta chi non fiat cuntzèdida ebbia ma finamentas votada. Una carta chi lassaiat sa monarchia ereditària comente forma de istadu, ma «moderada». Moderatzione chi su re bajuleit finas a sa torrada sua.
Sa costitutzione de Càditze – gasi la connoschimus – est prus chi no importante pro cumprèndere sas acontèssidas post Vienna. Semper dae Càditze, su 1820, unos cantos repartos militares si deviant imbarcare pro nche lòmpere a sud Amèrica e reprìmere sa pesada de Simon Bolivar. Cun su pronunciamiento, sos insubordinados pedeint a su re de torrare a cuntzèdere sa costitutzione de su 1812. Ma custa torrada non dureit meda ca sas potèntzias de sa Santa alleàntzia intervengeint su 1822 e Ferdinando VII reprimeit is liberales.
Una de sas fartas de sa costitutzione de Càditze, e de totu su costitutzionalismu liberale comente amus a bìdere, est su de no àere pigadu in cunsideru sa chistione agrària e sos interessos de sos istratos prus dèbiles de sa sotziedade. Sa mancàntzia de apògiu populare favoreit sa derrota de is liberales in sas pesadas de su 1820-21. E s’òrdine costituidu sigheit a èssere su de pagos. (sighit)
Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2021-2022. Lr 22/2018, art. 22 Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2021-2022. LR 22/2018, art. 22