Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Passadu presente

S’Ucraina intre sos imperos

Amus bidu cale fiat su pensu de Klemens von Metternich, su cantzellieri austrìacu e unu intre sos protagonistas de su Cungressu de Vienna a pustis de sa derrota napoleònica. E bidu amus sa compositzione de su Kaisertum Österreich (in antis de lu connòschere comente imperu austro-ungàricu): un’entidade istatale cun territòrios de is atuales Àustria, Croàtzia, Islovàchia, Islovènia, Itàlia, Polònia, Repùblica Tzeca, Romania, Sèrbia e Ungheria. Ma finamentas de s’Ucraina.

Ma amus àpidu finamentas manera de bìdere su pensu de su zar Aleksandr I Romanov e s’idea sua de Europa cristiana e antiliberale. Su domìniu russu includiat territòrios chi como sunt parte de Estònia, Letònia, Lituània, Finlàndia e Polònia (in tretos bàlticos), Bielorùssia (sa Rùssia bianca), Armènia, Azerbaigian, Geòrgia e Turchia (in tretos caucàsicos) Kazakistan, Kirghizistan, Tagikistan, Turkmènistan e Uzbèkistan (in Àsia tzentrale), Moldàvia (conca a ovest). Ma finamentas de s’Ucraina.

Movende dae sa data de abertura de custa rubrica, est a nàrrere dae su 1789, sos territòrios de s’Ucraina atuale fiant gasi partzidos.

A cussa data sa cunfederatzione Polacu-Lituana aiat sufridu sa prima partzimenta de su 1772 perdende, in prus de sos tretos de sa Pomerània (chi si nche los pigheit sa Prùssia) e de sos orientales (pro manu russa), sa Galìtzia e sa Lodomìria (a sos austrìacos) cun Leòpoli. Non nos ispantat chi cussa tzitade tèngiat nùmenes diferentes: Lwów in polacu, Львов in russu (pronuntziadu L’vov), Львів in ucrainu (pronuntziadu L’viv) e Lemberg in tedescu (cun sos de Asburgo chi la “germanizeint”).

Cun sa segunda partzimenta, sa de su 1793, sa cunfederatzione perdeit àteros territòrios e cun sa de tres (duos annos a pustis) sos Romanov si nche pigheint sos tretos polacos de sa Pravoberežnaja Ukraina (a manu dereta de su riu Nipru) e sa Galìtzia orientale nch’intreit a intro de su domìniu asbùrgicu.

In su 1815, annu de su Cungressu de Vienna, s’Imperu russu controllaiat belle totu cantos sos territòrios de s’Ucraina.


Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2021-2022. Lr 22/2018, art. 22 Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2021-2022. LR 22/2018, art. 22

Pro respùndere

Leave a Reply

Sa mail no at a èssere publicada

De lèghere

Atualidade

In Sardigna unu binu fatu cun s’àgina lassada pasare in su mare. Est unu vermentinu diferente dae is àteros su realizadu dae s’enòlogu Andrea...

Passadu presente

Ite nos contat su 1848? Pro seguru est su momentu istòricu in ue sa cuntierra intre mundu nou e mundu restauradu nche crompet a...

Atualidade

In Casteddu esistet una biblioteca de sos fumetos. Est istadu presentadu in maju Casteddu, dae s’iscritore e regista Bepi Vigna, s’Archìviu multimediale de s’imaginàriu...

Atualidade

Sa vida a pustis de sa morte. Est acontèssidu in Cùllieri in ue, un’annu a oe, unu fogu mannu aiat brusiadu ètaras e ètaras...

Istòrias est una revista de informatzione in linia in limba sarda a règula cun s'istandard de sa Regione Sardigna. Est unu produtu de s'Asòtziu culturale Arvéschida.


|Gerèntzia | Pro ite custa revista | Riservadesa | Archìviu |


Copyright © 2022 |Registratzione in su Tribunale de Casteddu n°5 de su 14 de su mese de Trìulas 2018