Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Passadu presente

S’Ucraina intre sos imperos

Amus bidu cale fiat su pensu de Klemens von Metternich, su cantzellieri austrìacu e unu intre sos protagonistas de su Cungressu de Vienna a pustis de sa derrota napoleònica. E bidu amus sa compositzione de su Kaisertum Österreich (in antis de lu connòschere comente imperu austro-ungàricu): un’entidade istatale cun territòrios de is atuales Àustria, Croàtzia, Islovàchia, Islovènia, Itàlia, Polònia, Repùblica Tzeca, Romania, Sèrbia e Ungheria. Ma finamentas de s’Ucraina.

Ma amus àpidu finamentas manera de bìdere su pensu de su zar Aleksandr I Romanov e s’idea sua de Europa cristiana e antiliberale. Su domìniu russu includiat territòrios chi como sunt parte de Estònia, Letònia, Lituània, Finlàndia e Polònia (in tretos bàlticos), Bielorùssia (sa Rùssia bianca), Armènia, Azerbaigian, Geòrgia e Turchia (in tretos caucàsicos) Kazakistan, Kirghizistan, Tagikistan, Turkmènistan e Uzbèkistan (in Àsia tzentrale), Moldàvia (conca a ovest). Ma finamentas de s’Ucraina.

Movende dae sa data de abertura de custa rubrica, est a nàrrere dae su 1789, sos territòrios de s’Ucraina atuale fiant gasi partzidos.

A cussa data sa cunfederatzione Polacu-Lituana aiat sufridu sa prima partzimenta de su 1772 perdende, in prus de sos tretos de sa Pomerània (chi si nche los pigheit sa Prùssia) e de sos orientales (pro manu russa), sa Galìtzia e sa Lodomìria (a sos austrìacos) cun Leòpoli. Non nos ispantat chi cussa tzitade tèngiat nùmenes diferentes: Lwów in polacu, Львов in russu (pronuntziadu L’vov), Львів in ucrainu (pronuntziadu L’viv) e Lemberg in tedescu (cun sos de Asburgo chi la “germanizeint”).

Cun sa segunda partzimenta, sa de su 1793, sa cunfederatzione perdeit àteros territòrios e cun sa de tres (duos annos a pustis) sos Romanov si nche pigheint sos tretos polacos de sa Pravoberežnaja Ukraina (a manu dereta de su riu Nipru) e sa Galìtzia orientale nch’intreit a intro de su domìniu asbùrgicu.

In su 1815, annu de su Cungressu de Vienna, s’Imperu russu controllaiat belle totu cantos sos territòrios de s’Ucraina.


Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2021-2022. Lr 22/2018, art. 22 Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2021-2022. LR 22/2018, art. 22

Pro respùndere

Leave a Reply

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *

De lèghere

Atualidade

Domìnigu coladu, sa Sardigna at fatu un’àteru passu a in antis cara a sa valorizatzione de su patrimòniu naturalìsticu e archeològicu suo gràtzias a...

Cultura

Custu agabbu de chida in sa tzitade deLanusè est in programma unu de is addòbios prus importantes de s’atongile ogiastinu, sa sagra de Castàngias...

Atualidade

Sas anomalias tèrmicas in s’atmosfera e sas temperaduras de sos mares sunt indicadores craros de su cambiamentu climàticu chi nemos podet derubricare

Atualidade

Essit a campu sa netzessidade de un'umanèsimu iscientìficu nou chi nche bàrighet sas barrieras intre mirada iscientìfica e umanìstica