Sàbadu su 20 de ghennàrgiu, a ora de sas 18.00, in Àrthana, ant presentadu s’òpera istòrica de Fausto Ferreli, intitulada “Cento cose d’Arzana”, publicada dae Edizioni Grafiche del Parteolla.
A presentare su libru, in una sala consiliare prena de gente, paris cun s’autore bi fiat Giuseppina Fadda, chi nd’at contivigiadu peri sa prefatzione. In antis de su cumintzu, su sìndigu de Àrthana, Angelo Stochino, at espressadu s’apretzamentu suo pro su contributu importante de Ferreli a sa bidda, ringratziende•lu a nùmene de totu sa comunidade e evidentziende sa partetzipatzione ispantosa de su pùbblicu a sa serada.
Pro chie no est de Àrthana su libru donat sa possibilidade de iscobèrrere e apretziare mègius s’istòria de sa bidda ogiastrina. Pro chie est de Àrthana, imbetzes, s’òpera est ùtile pro torrare a cumpònnere sos axontessimentos e sos logos chi in su tempus sunt istados contados a s’ispissu in modu non beru. Su libru sotat su letore a osservare sa realidade sena nostalgia, boghende∙nche s’idea chi primu sas cosas esserent mègius. Difatis, a unu tempus, in Àrthana fiant presentes figuras comente su flebotu e sas maistras de partu e fintzas una mortalidade arta de pipios e panas. Petzi in su 1910, Anna Maria Amato, residente in Lanusè, fiat istada numenada prima ostètrica de Àrthana a pustis de unu cuncursu istabilidu dae su cummissàriu règiu Pietro David pro agatare rimédiu a su nùmeru esageradu de pipios e parteras.
In sos diversos paràgrafos sunt trascritas sas deliberatziones chi pertocat s’assèliu de sas funtanas, fundamentales pro sas netzessidades de òmines e bestiàmene, e de àteros interventos importantes pro su megioru de sa massaria e de su pastoriu. Intre sas òperas documentadas, b’at su fràigu de sos pontes in su Gennargentu e tra sos bighinados de Barigau e Budacì, sas crèsias antigas oramai ispèrdidas, e s’istòria de sa cresiedda de Santu Fisente. Su libru proponet unas cantas fotos inèditas de su 1922, cando Àrthana fiat istada invàdida dae unu truma de esploradores. S’obispu de tando, Munsennore Emanuele Virgilio, aiat acasagiadu sos 150 giòvanos in su Seminàriu Agrìculu (oe ex Preventòriu) e aiat tzelebradu sa missa. In cussa ocasione, sos arthanesos aiant postu in mustra sas bestimentas pretziosas issoro, e sa serada fiat agabbada cun ballos e fogos de artifìtziu.
A concruos, su traballu de ricostrutzione istòrica e archivìstica e finas antropològica, sutalìniat s’aficu de Ferreli chi, in sa presentada, at bòlidu pònnere a notu unu puntu crìticu in contu de rapresentàntzia feminile in su cuntestu polìticu de Àrthana. Dae s’estensione de su deretu de votu a sas fèminas in su 1946, 13 cunsigeras fèminas ebbia sunt istadas elègidas finas a oe, una situatzione chi faghet pagu onore a una sotziedade tzivile.
Sa presentada s’est serrada cun una riflessione chi s’autore e sa reladora ant cumpartzidu cun su pùblicu presente in sala: dae sa primu bìsita pastorale in Àrthana in su 1560 a s’ùrtima de s’annu coladu, sa bidda est istada interessada dae medas cambiamentos, e a bortas si diat pòdere pensare chi in passadu sas cosas esserent mègius. A bias, pro sutaliniare sa decadèntzia de sos tempos modernos, si faghet su cunfrontu intre sas levas betzas e sa gioventude de oe. Sos giòvanos de oe a s’ispissu sunt pintados comente mandrones, pagu responsàbiles e ingiogantzados, ma non est gasi. In sa bivesa issoro, mancari totu sas dificultades, si cuat un’otimismu mannu pro su fràigu de una sotziedade unida e prus atenta a sos bisòngios de sos àteros.
Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2023-2024. LR 22/2018. Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – IMPRENTAS 2023-2024 LR 22/2018
