Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Cultura

Pellìculas sardas chi tocat a bìdere / parte 3

Torrat sa rubrica de sos film e de sas pellìculas chi bolent contare istòrias isolanas. Custa est sa de tres partes de una lista manna chi amus collidu pro bois. Agatades sa prima parte inoghe, e sa segunda inoghe.

L’Agnello de Mario Piredda

L’Agnello signat s’imbucada a su longumetràgiu de Mario Piredda. Su regista, classe 1980, benit dae sos documentàrios e dae sos filmados, at fatu faeddare de issu cando in su 2016 est istadu premiadu cun su David de Donatello a su mègius filmadu pro A casa mia. Raighinadu in cudda terra de orìgine chi su regista – bolognesu de adotzione – connoschet bene meda, L’Agnello est unu dramma bene resèssidu chi s’isvilupat in àmbitu familiare.

Jimmy della Collina de Enrico Pau

Jimmy della Collina est unu film fatu in su 2007 dae Enrico Pau. Jimmy tenet degheoto annos e bivet a Sarrocu cun sa famìlia sua de operajos. In s’ausèntzia de prospetivas e riferimentos, intendet forte e rabbiosa sa cramada de unu cumportamentu chi lu fàghet giùghere a foras de sa legalidade. Pro issu s’aberint tando sas ghennas de su càrtzere minorile, chi l’ingurtint in un’isprofundu de violèntzia. A pustis passat dae su càrtzere minorile a una comunidade de recùperu. Inoghe adobiat Claudia, una de sas collaboradoras de su satzerdote chi at fundadu sa comunidade. Su raportu intre sos duos est cumplessu fintzas proite Claudia tenet unu passadu de càrtzere issa puru.

I Giganti de Bonifacio Angius

Film dirìgidu dae Bonifacio Angius, contat s’istòria de unu grupu de betzos amigos, chi detzident de si torrare a bìdere e a si riunire in una domo a tesu dae sa tzitade. Inoghe faeddant, bufant e si drogant. Bintos dae sa matessi vida issoro, custos òmines biàgiant intre sos ammentos e s’amparant in su passadu, mentras su presente non tenet pro issos peruna alternativa, perunu caminu de fàghere.

Pesi Leggeri de Enrico Pau

In una palestra de boxe in sa periferia de Casteddu s’allenant duos pitzocos. Nino, talentosu, e Giuseppe, pitzocu fintzas issu bene dotadu, ma violentu. Ambos sunt rapresentados dae Claudio – unu procuradore ex promissa de sa boxe chi como, pro bìvere, afitat apartamentos. Cun su colare de su tempus intre sos duos non tardat a tzocare sa rivalidade, ismanniada fintzas dae su cumportamentu de sa pitzoca de Nino, Maddi, chi comintzat a si fàghere afastigiare dae Giuseppe.

Ovunque proteggimi de Bonifacio Angius

Est s’istòria de Alessandro, chi non intendet sos chimbanta annos suos. A pustis de àere cantadu pro unu pùblicu pagu reconnoschente, comente a totus sos sàbadu note, faghet mangianu a su Blu Star Disco. E cando a s’arbèschida si bidet refudare dae sa mama su dinare netzessàriu pro fàghere su scemoteddu cun unas pitzinneddas, Alessandro perdet sa conca.

S’Accabadora de Enrico Pau

A sa fine de sos annos Trinta, Anneta, una fèmina assolada semper bestida de nieddu, bivet in una bidda pitica in Sardigna. Custoende unu segretu terrorosu de su passadu, colat sas dies a s’isetu de una mutida e, cando custa arribat, aberit una saca betza cun unu bàculu de linna, unu cabidale betzu e un’ispigru ispacadu. Dae cuddu momentu, un’imprevistu l’at a fàghere giùghere a Casteddu e las at a cambiare sa vida, faghende·las iscobèrrere de si pòdere istacare de su ruolu suo de agabbadora, figura de sa traditzione sarda su cale còmpitu est agiuare sas moribundos a mòrrere.

Il figlio di Bakunin de Gianfranco Cabiddu

In Sardigna, a sa fine de sos annos Trinta, Antoni Saba, sabateri in una bidda pitica, bivet cun ispìritu libertàriu e indipendente, a su puntu de èssere lamadu dae totus Bakunin. Tullio Saba divenit duncas, pro cantos chi lu connoschent, su fìgiu de Bakunin. Dae sos annos Trinta a sa fine de sos annos Chimbanta, Tullio, crèschidu e devènnidu òmine, ismànniat unu ligàmene cun s’ìsula. Sa gherra, su difìtzile pustisgherra, sos chertos sotziales, sa ricostrutzione, su problema de s’isvilupu e sa modernizatzione de sa terra, su traballu, sa vida familiare. A intre una ricostrutzione fata de vàrios episòdios, sas testimonias de chie l’at connotu, de chie l’at amadu, de chie nd’at tentu timoria. Chie fiat Tullio in realidade?


Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2021-2022. Lr 22/2018, art. 22 Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2021-2022. LR 22/2018, art. 22

Pro respùndere

Leave a Reply

Sa mail no at a èssere publicada

De lèghere

Atualidade

In Sardigna unu binu fatu cun s’àgina lassada pasare in su mare. Est unu vermentinu diferente dae is àteros su realizadu dae s’enòlogu Andrea...

Passadu presente

Ite nos contat su 1848? Pro seguru est su momentu istòricu in ue sa cuntierra intre mundu nou e mundu restauradu nche crompet a...

Atualidade

In Casteddu esistet una biblioteca de sos fumetos. Est istadu presentadu in maju Casteddu, dae s’iscritore e regista Bepi Vigna, s’Archìviu multimediale de s’imaginàriu...

Atualidade

Sa vida a pustis de sa morte. Est acontèssidu in Cùllieri in ue, un’annu a oe, unu fogu mannu aiat brusiadu ètaras e ètaras...

Istòrias est una revista de informatzione in linia in limba sarda a règula cun s'istandard de sa Regione Sardigna. Est unu produtu de s'Asòtziu culturale Arvéschida.


|Gerèntzia | Pro ite custa revista | Riservadesa | Archìviu |


Copyright © 2022 |Registratzione in su Tribunale de Casteddu n°5 de su 14 de su mese de Trìulas 2018