Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Atualidade

Mega-impiantos eòlicos, no est una chistione estètica ebbia

Chenàbura su 16 de freàrgiu, in s’Auditòrium comunale de Orgòsolo, b’at àpidu unu cunsìgiu comunale istraordinàriu paris cun sos comunos de Ulìana e Nùgoro. S’èsitu de s’assemblea, chi nde at pesadu chistiones  subra  s’impreu de su territòriu e s’interessu de sas comunidades locales, est istadu unu nono cumbintu a su fràigu de unu parcu eòlicu in su coro de sa Barbàgia.

Su progetu de sa Scirocco Prime srl de Tàrantu, chi previdet su collocamentu de 11 aerogeneradores cara a su Supramonte e a su Corrasi, est ponende in pensamentu tzitadinos e amministradores. Sos sìndigos de sos tres comunos ant decraradu chi serbit una revisione de sas normas subra s’installatzione de sos parcos eòlicos e ant annuntziadu s’istitutzione de una mesa tècnica pro esaminare a pilu e a sinnu sas obietziones a su progetu. Mancari reconnoschende s’importu de sas energias rennoaditzas, sos primos tzitadinos, abetende una lege regionale adeguada, ant sutaliniadu sa netzessidade de individuare sitos prus addatos pro s’installatzione issoro, .

Custos mega-impiantos in sas àreas rurales de sa Sardigna cocomai sunt bidos dae da gente comente una menetza chi isdurrendent s’acàpiu intre sas persones e su territòriu. Sas comunidades s’intendent chitadas de su deretu de detzìdere subra s’impreu de sas terras issoro, pro no allegare de s’arriscu de unu disacatu culturale sena rimèdiu. Tando, comente at naradu Sara Corona in s’Instagram cosa sua, non si tratat de una chistione estètica ebbia, ma de una alteratzione funguda de s’echilìbriu sotziale de sas populatziones locales.

Sa cosa particulare est chi s’Ìsula non tenet bisòngiu de àtera eletritzidade, sende chi de sa chi produet nde ispatzas su 60% ebbia, duncas, prus de “pùblica utilidade” si diat dèvere faeddare de “privadu interessu” e de ispeculatzione. Su chi a bellu a bellu est acontessende, est una situatzione de tzerachia energètica pro s’Ìsula, gasi sìmigiante a sa militare, chi non tenet nudda de bìdere cun sos bisòngios de sa populatzione sarda.

Custa andanta de ocupatzione de su territòriu dae banda de sas sotziedades eòlicas tenet assimìgios ladinos cun su fenòmenu de su “land grabbing“, chi est s’incorfamentu de terras agrìculas pro manu de multinatzionales. Sas aziendas compradoras otzidentale, ma fintzas tzinesas, mescamente in Àfrica, punnant a otènnere terrinos mannos pro su coltivu intensivu de produtos agrìculos, a s’ispissu impreados pro sa produtzione de biocarburantes. Custa pràtica tenet cunsighèntzias graves, ca fatigat e islangit su terrinu. In prus, sas terras “incorfadas”, apartenent belle semper a populatziones chi b’istant dae sèculos, si non millènnios, e s’ocupatzione issoro los custringhet a s’iscostiare a trupi, violende finas sos deretos fundamentales issoro.

A concruos, no est s’energia rennoaditza a èssere cuntestada, ma comente benit imposta. Sos mega-progetos eòlicos arriscant de trasformare sa Sardigna a una colònia energètica, chitende sas comunidades locales de sa soberania territoriale issoro. Sa batalla pro sa difesa de su territòriu diat pòdere duncas devènnere una luta pro sa defensa de sa cultura e de s’identidade sarda comente est giai acadèssidu in su 1969 in Orgòsolo, in ue sa populatzione fiat resèssida a parare barra a s’ispodessimentu e a s’ocupatzione militare de Pratobello, opuru, in tempos prus reghentes, in Arborea in su 2016, acanta sa comunidade locale at firmadu sas berrinas de su Progetu Eleonora.


Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2023-2024. LR 22/2018. Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – IMPRENTAS 2023-2024 LR 22/2018

De lèghere

Cultura

S’Ars Artium Editrice e s’Assòtziu “Forma e Materia” annùntziant s’inghitzu de sa de chimbe editziones de su cuncursu literàriu “Faraglioni d’Ogliastra”, chi tenet sa...

Atualidade

In Putzu Idu Assemblea Natzionale Sarda at organizadu sa prima letzione de Yoga in limba. Cantas bias s’intendet nàrrere: “Su sardu non faghet a...

Cultura

Sighit mèrcuris su 17 in Lodine e giòbia su 18 de trìulas in Urtei (a pustis de s’esòrdiu de Iscanu e de sa segunda...

Cultura

Unu documentàriu subra de sa pratza IV Novembre e unu videoclip cun su tìtulu “Ombre sull’asfalto”. Sunt sos progetos finales de sos laboratòrios Kuntralab...