S’istòria, bera, de s’iscientziadu chi furriaiat a pedra is mortos

Su Tempus chi colat non morit,
torrat solu in s’Eternidade.
Urszula Zybura

Un’istòria de lughes e de arcanos cussa de Efisio Marini, iscientziadu sardu nàschidu in Casteddu in su 1835, famadu pro àere agatadu una tècnica de cunservatzione chi permitiat de furriare a pedra is mortos. Is traballos suos sunt galu espostos in su Museu Anatòmicu de Nàpoli. S’òpera prus apretziada dae is bisitadores de su museu est sa manu marmurada de una fèmina, chi non parit tocada dae su tempus.

Acabados is istùdios de Meighina e Sièntzias Naturales in Pisa, Marini est contoniadu a Casteddu acanta at incumentzadu a aprofundire su mètodu pro sa cunservatzione de is corpos umanos. A dolu mannu, de ddi donare fama is iscobertas sua dd’aiant postu contra s’ambiente acadèmicu de sa Casteddu de s’epoca.

Mancari gasi, colados paritzos annos dae custos fatos, a Marini dd’aiat afidadu s’incàrrigu de marmurare su corpus de unu personàgiu nòdidu meda in sa metade de s’Otighentos, Pietro Martini, connotu pro is istùdios suos a pitzu de s’istòria sarda. Efisio Marini, gràtzias a s’arte misteriosa sua, a pustis de bator meses fiat resèssidu a portare a crompimentu su traballu suo. Su corpus torradu a pedra de Pietro Marini si diat èssere dèpidu espònnere in su Campusantu monumentale de Bonària, siat pro onorare sa figura manna de s’istòricu sardu, siat pro ammustrare a totus su traballu pretziosu de s’anatomista. Però ddoe aiat àpidu chertos tra Marini e sa Giunta comunale de tando, e s’òpera non fiat istada mai esposta.

De ischire: Efisio Marini est su protagonista de unos cantos libros firmados dae s’iscritore Giorgio Todde. Su primu s’intìtulat ‘Lo stato delle anime’.

Marini, annicadu pro sa difidèntzia in is cunfrontos de is tècnicas sua, nche aiat imboladu totu is iscritos suos frutu de annos de chircas in is abbas de su portu de Casteddu, e aiat abbandonadu sa tzitade sua. S’iscientziadu s’at a tramudare a Nàpoli, acanta at a sighire a megiorare is istùdios suos, però sena fàghere connòschere is iscobertas suas.

No at a iscoviare mai a nemos sa fòrmula segreta pro torrare a pedra is mortos, isperende de dda pòdere iscambiare cun una càtedra in s’Universidade de Casteddu, a manera de trasmìtere is connoschimentos suos a is giòvanos universitàrios. In Nàpoli Marini aiat sighidu cun is chircas suas, chi dd’apassionaiat aici meda ca ònnia chida mustraiat a su pùblicu is esperimentos suos cun sa trasformatzione in pedra de sàmbene, òrganos internos, manos e concas, ma fintzas de pipios mortos deretos de nàschere.


Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2020-2021. Lr 22/2018, art. 22
Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2020-2021. LR 22/2018, art. 22

T'est pràghidu s'artìculu? Connosches bene s'argumentu e boles iscrìere carchi cosa pro megiorare s'informatzione? Iscrie·nos una lìtera a redatzione@istorias.it.

Iscrie pro primu

Cummenta

Sa mail non at a èssere publicada


*