Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Passadu presente

Is giacobinos nieddos de Toussaint Louverture

Intre is chi s’istòria nos donat, ddoe at un’esempru chi nos podet agiudare pro cumprèndere s’evolutzione (o s’involutzione) de su protzessu rivolutzionàriu frantzesu. E cheret chi nche ddu chirchemus barighende·nche s’Atlànticu. Ca si in Frantza ddoe aiat noblesse, clergé e tiers état, in is colònias ddoe aiat iscraos, cautivèriu. E oe faeddamus de is chi ant animadu sa rivolutzione in cussu logu chi connoschimus comente Haiti.

Haiti est unu de is duos istados chi faghent parte de s’ìsula de Hispaniola, a est de Cuba e a ovest de Puerto Rico. S’àteru istadu de s’ìsula est, a oriente, sa prus manna Repùblica Dominicana. Haiti est indipendente dae sa Frantza dae su 1804 e mancari custu s’indipendèntzia sua movet dae is paràulas de òrdine “Liberté, Égalité, Fraternité”.

Ma dae cando est chi fiat “frantzesa” cussa parte otzidentale de Hispaniola? Dae su 1697, cando cun su Tratadu de Rijswijk (chi pongeit fine a sa gherra de sa Lega de Augusta) su Re Sole, Louis XIV, otengeit cussa perra caraìbica.

Sa gestione coloniale de sa Frantza cheriat nàrrere una cosa ebbia: isfrutamentu de is iscraos nieddos batidos dae Àfrica. Cosa chi, prus a tardu, non podiat èssere bajulada dae chie, in Frantza etotu, isterreit e publicheit sa Decraratzione de is deretos de s’òmine e de su tzitadinu («Les hommes naissent et demeurent libres et égaux en droits»).

Leghe·ti finamentas Ne iscraos nen santos: su calendàriu republicanu

Unos cantos annos in antis de cussa decraratzione, s’abate Guillaume Thomas Raynal atacheit su cautivèriu iscriende unu passàgiu prus chi non profèticu: «Ddoe at paritzos singiales de traschia imbeniente e a is nieddos ddi bastat isceti unu cabu, bastante coragiosu, chi ddos ghiet conca a sa vindita e a su degòlliu. In ue si nch’agatat custu òmine mannu, chi sa natura depet cunsignare a fìgios suos oprimidos e turmentados? Sena duda at a cumpàrrere artziende s’istendardu sacru de sa libertade».

Custu passàgiu ddu legheit finamentas Toussaint Bréda, est a nàrrere Toussaint Louverture. Su chi a pustis devenneit sa ghia de sa rivolutzione fiat fìgiu de un’iscrau africanu, fiat su prus mannu de oto frades e impareit su frantzesu gràtzias a su nonnu Pierre Baptiste, un’àteru iscrau. Is ideas de sa rivolutzione, duncas, arribeint fintzas a sa colònia e sa pesada de is iscraos, comintzada su 1791, pongeit s’illuminismu cara a is contradditziones suas.

Sa Cunventzione natzionale frantzesa, cun Robespierre, cunfirmeit s’abolitzione de su cautivèriu su 1794 (giai comintzada in Haiti cun su cummissàriu Léger-Félicité Sonthonax) in is colònias. Nargeit Georges Jacques Danton: «Rapresentantes de su pòpulu frantzesu, finas a como is decretos de libertade fiant pro nois ebbia. Ma oe ddos proclamamus a s’universu intreu e is generatziones noas si nd’ant a gosare. Nois proclamamus sa libertade in is colònias!».

Comente amus bidu però, sighende sa pelea de is ùrtimos, dae is sanculotos a Babeuf, sa rivolutzione frantzesa nche fiat in intro de is lìmites burghesos chi non permitiant sa cròmpida a sa democratzia pura bisada dae is giacobinos de Robespierre. E duncas non ddoe podiat àere libertade e agualidade nemmancu pro is crèolos e is nieddos in Saint-Domingue.

Leghe·ti finamentas In su 1789 s’arbèschida de s’istòria noa

Sa burghesia marìtima cheriat torrare a is profetos de s’època pre-rivolutzionària e, pro dd’acuntentare, Napoleone (inchietu contra a Louverture pro sa Costitutzione haitiana de su 1801) disinneit de torrare a s’Ancien régime caraìbicu, e duncas a su cautivèriu,a s’iscraitùdine, imbiende·nche a sa colònia 20.000 sordados ghiados dae su connadu, su generale Charles Victoire Emmanuel Leclerc.

Is dinàmicas cumplessas de sa rivolutzione de Haiti non podent èssere acraridas pro mèdiu de un’artìculu ebbia. Is atores in campu (nieddos e crèolos; grand blancs e petit blancs; frantzesos, inglesos e ispagnolos) ant ingendradu unas cantas furriadas e mudadas de alleàntzias in cussu terrinu de gherra. E ddoe at de nàrrere chi sa diplomatzia de Toussaint Louverture freneit agigu sa punna indipendentista haitiana.

«Boghende·mi·nde su poderiu – nargeit però una bia arrestadu dae is frantzesos, seradu de is errores suos – ais isceti segadu su truncu de s’àrbore de sa libertade in Santo Domingo; at a torrare a brotare dae is raighinas suas, chi sunt meda fundudas». Toussaint si nche morgeit in Frantza, impresonadu, ma sa rivolutzione haitiana sigheit cun Jean-Jacques Dessalines. Fintzas a sa derrota de is frantzesos su 1803 e a sa proclamatzione de s’indipendèntzia su 1804.


Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2021-2022. Lr 22/2018, art. 22 Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2021-2022. LR 22/2018, art. 22

Pro respùndere

Leave a Reply

Sa mail no at a èssere publicada

De lèghere

Atualidade

In Sardigna unu binu fatu cun s’àgina lassada pasare in su mare. Est unu vermentinu diferente dae is àteros su realizadu dae s’enòlogu Andrea...

Passadu presente

Ite nos contat su 1848? Pro seguru est su momentu istòricu in ue sa cuntierra intre mundu nou e mundu restauradu nche crompet a...

Atualidade

In Casteddu esistet una biblioteca de sos fumetos. Est istadu presentadu in maju Casteddu, dae s’iscritore e regista Bepi Vigna, s’Archìviu multimediale de s’imaginàriu...

Atualidade

Sa vida a pustis de sa morte. Est acontèssidu in Cùllieri in ue, un’annu a oe, unu fogu mannu aiat brusiadu ètaras e ètaras...

Istòrias est una revista de informatzione in linia in limba sarda a règula cun s'istandard de sa Regione Sardigna. Est unu produtu de s'Asòtziu culturale Arvéschida.


|Gerèntzia | Pro ite custa revista | Riservadesa | Archìviu |


Copyright © 2022 |Registratzione in su Tribunale de Casteddu n°5 de su 14 de su mese de Trìulas 2018