Non s’intendet peruna mùida, ma si podet ascurtare s’universu. Su mudìmine sìsmicu de s’ex miniera sarda de Sos Enattos, in Lùvula, permitit a s’Itàlia de candidare su logu pro acasagiare s’osservatòriu europeu nou de undas gravitatzionales Einstein Telescope, cun sa punna de istudiare is segretos de ispatziales.
Dd’afirmat un’istùdiu firmadu dae s’Istitutu natzionale de geofìsica e vulcanologia (Ingv) de s’Istitutu natzionale de fìsica nucleare (Infn), s’Universidade de Tàtari paris cun is universidades de Pàdova, Sapienza de Roma, ‘Federico II’ de Nàpoli, su Gran Sasso Science Institute (Gssi) e s’European gravitational observatory de Pisa. Is resurtados sunt istados publicados in sa revista Seismological research letters.
Segundu is istudiosos, s’osservatòriu at a pòdere tènnere unu ruolu de importu mundiale in sa chirca subra su campu de is undas gravitatzionales, siat sientìficu siat infrastruturale. S’osservatòriu pro funtzionare bene at a dèpere èssere collocadu in unu logu istàbile dae su puntu de annotu geològicu e pagu abitadu: difatis is vibratziones de sa terra podent cuare su signale dèbile generadu dae su coladòrgiu de un’unda gravitatzionale.
Imbetzes dae is proas fatas a Sos Enattos “nd’est essidu a pìgiu chi su situ est unu de is logos prus silentziosos a su mundu, caraterìstica perfeta pro s’installatzione de su telescòpiu Et”, at ispiegadu Carlo Giuncos, chircadore de s’Ingv.
Su telescòpiu chi at a permìtere de iscurtare is undas gravitatzionales at a èssere formadu dae unu sistema de gallerias suterràneas postas a triàngulu chi ant a acasagiare unos cantos laser a pretzisione arta meda. “Previdimus in fines – faghent ischire – s’installatzione de sismòmetros chi, funtzionende comente un’antenna, ant a permìtere de mesurare acanta si nd’andant is undas elàsticas chi costituint su movimentu sìsmicu, pro cumprèndere mègius is fenòmenos chi ddu gènerant”.