In su 1789 s’arbèschida de s’istòria noa

Faeddende de dual revolution, s’istòricu britànnicu Eric Hobsbawm nos donat s’agiudu su prus simpre pro cumprèndere dae ue movet s’edade cuntemporànea de s’istòria mundiale. Connoschidore fundudu de s’isvilupu de s’indùstria moderna e de is ideas chi bortuleint s’òrdine betzu, Hobsbawm nos narat, in pagas paràulas, chi petzi cun sa màchina a vapore non ddoe podiat àere peruna rivolutzione cumpleta in Europa. Duncas, si sa rivolutzione industriale fiat s’iscumprou de sa fortza econòmica de sa classe burghesa acarende·si a s’impuddile de s’istòria noa, fuit sa grandu rivolutzione frantzesa de su 1789 a pònnere in agenda sa chistione de su poderiu pro nch’aorare de su totu e pro semper s’ancien regime.

Cussu regime de privilègiu pro pagos e de opressione pro meda prus gente fiat gasi ancien a su puntu de non bòlere cunvocare dae su 1614 peruna setziada de is Istados generales, òrganu de rapresentàntzia non diferente meda dae is Istamentos de Sardigna. Ddoe boleint is tèulas iscutas dae is coberturas de Grenoble contra a s’esèrtzitu (imbiadu cun punnas de assèliu) pro impònnere a is borbones, 175 annos a pustis, una cunvoca noa de s’assemblea. Su re Luisi XVI finas a tando, pro apasigare is ànimos tribulados dae sa crisi, dd’aiat petzi promissa.

E cussu regime fiat gasi ancien a su puntu de non bòlere annoare sa cumpositzione parlamentare chi, che chi mai, daiat rapresentàntzia prus manna a nobiltade e cleru. Nen de fàghere votare une voix par député, est a nàrrere cada conca unu votu. Is partidas deviant finire semper 2-1, a bisu de is dèspotas.

Ma su de tres istados s’òrdine nou bisadu dae is sanculotos rapresentaiat? Le tiers état fiat su 98% de sa populatzione e duncas non fiat una classe omogènea; e nen totu cantos positziones radicales teniant. Sa majoria de custu ragrupamentu non fiat nemmancu republicana: a bisu issoro podiat bastare una riforma fiscale. Ma is dinàmicas ogetivas e sugetivas de su protzessu rivolutzionàriu determineint su cursu de s’istòria e is concas, a pustis de èssere carculadas che a votos, comintzeint a rùere dae su patìbulu.

Aberimus duncas custu arresonu istòricu ischende chi s’istòria de is pesadas sotziales de s’edade cuntemporànea tenet is leges suas. Si su tiers état fiat su 98% de sa populatzione frantzesa, tocat a nos ammentare de su movimentu Occupy Wall Street cando, deghe annos a como, naraiat «We are the 99%» in intro de una de is prus crisis mannas de s’otzidente capitalista.

Immoe non ddoe at giacobinos; ma nemmancu dischentes de Rousseau mancari carchi fortza polìtica si siat presentada comente de tzitadinos ebbia (citoyens) e cun printzìpios de votu pro càpite («uno vale uno»). S’1%, francu carchi parèntesi che a sa de sa Franzta de tando e àteras a pustis, est semper in cue, semper a caddu. E s’istòria nos agiudat a cumprèndere su proite e su comente. (1. sighit)


Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2021-2022. Lr 22/2018, art. 22
Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2021-2022. LR 22/2018, art. 22

T'est pràghidu s'artìculu? Connosches bene s'argumentu e boles iscrìere carchi cosa pro megiorare s'informatzione? Iscrie·nos una lìtera a redatzione@istorias.it.

Iscrie pro primu

Cummenta

Sa mail non at a èssere publicada


*