Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Passadu presente

Sos austrìacos in Itàlia a pustis de su Cungressu

A pustis de àere faeddadu de Buonarroti, est pretzisu a bi l’abèrrere una parèntesi italiana in custas ventanas de istòria cuntemporànea, a su nessi pro cumprèndere mègius s’evolutzione polìtica de sa chi Klemens Von Metternich definiat «espressione geogràfica». Cun sos disinnos de Vienna bidimus chi creschet sa presèntzia austrìaca in sa penìsula (e no est de badas chi sa monarchia asbùrgica at a èssere s’inimiga prus manna de su Risorgimento).

Su 1815 s’Àustria torreit in possessu de sos domìnios chi in antis de su Cungressu faghiant parte de su Rennu de Itàlia napoleònicu agigu prus mannitu. Su Rennu lombardu-venetu (cun territòrios friulanos in intro e sena s’Artu Àdige) fiat un’entidade de bator milliones de abitantes o barda.

Custu rennu dureit finas a su 1866 cun tres rees diferentes: Franz II (1815-1835), Ferdindand I (1835-1848) e Franz Joseph (1848-1866) de sa casa Habsburg-Lothringen (Asburgu-Lorena). Oto sos rees vicàrios chi, in su tempus, ant curadu sos interessos austrìacos in su lombardu-venetu. Ma sos asbùrgicos non controllaiant cussu rennu ebbia.

In Toscana, a pustis de su Rennu napoleònicu de Etrùria e su controllu diretu de s’imperu frantzesu pro mèdiu de Elisa Bonaparte, torreit su Grandu ducadu cun Ferdinandu III, frade de s’imperadore de Àustria.

Fintzas sos tretos de Parma, Piacenza e Guastalla torreint a èssere unu ducadu a pustis chi fiant dipartimentu de s’imperu frantzesu. In s’iscrannu mannu de custu istadu preunitàriu nche setzeint a Maria Luigia, fìgia de s’imperadore austrìacu. E asbùrgicu fiat finamentas su duca de Modena: Francesco IV.

Austrìacos presentes finamentas in s’Istadu pontifìtziu restauradu (cun su paba Pio VII a caddu) gràtzias a su presìdiu militare issoro in Ferrara. E determinantes finamentas in meridione gràtzias a su tratadu de alleàntzia defensiva cun su Rennu de sas duas Sitzìlias de Ferdinando Borbone.


Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2021-2022. Lr 22/2018, art. 22 Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2021-2022. LR 22/2018, art. 22

Pro respùndere

Leave a Reply

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *

De lèghere

Atualidade

Est cosa nòdida, a pitzu de sos sardos esistint maicantos istereòripos e logos comunos. Medas faghent a rìere, àteros, sos prus malos, ponent fele,...

Cultura

Su tzìnema de s’Àsia arribat in Sardigna cun una seletzione de in prus de 20 film tra anteprimas italianas e europeas. Dae su 7...

Cultura

Cumentzat dae su Queensland su biàgiu chi at a batire sa rassegna de Visioni Sarde in totu su mundu. Est de importu chi movat dae s’Austràlia una rassegna destinada a promòvere su giòvanu...

Cultura

S’est concruida martis su 21 de onniasantu in sa tzitade belga de Gand sa premiatzione de su Brussels Beer Challenge, unu de sos cuncursos...