Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Passadu presente

Sos austrìacos in Itàlia a pustis de su Cungressu

A pustis de àere faeddadu de Buonarroti, est pretzisu a bi l’abèrrere una parèntesi italiana in custas ventanas de istòria cuntemporànea, a su nessi pro cumprèndere mègius s’evolutzione polìtica de sa chi Klemens Von Metternich definiat «espressione geogràfica». Cun sos disinnos de Vienna bidimus chi creschet sa presèntzia austrìaca in sa penìsula (e no est de badas chi sa monarchia asbùrgica at a èssere s’inimiga prus manna de su Risorgimento).

Su 1815 s’Àustria torreit in possessu de sos domìnios chi in antis de su Cungressu faghiant parte de su Rennu de Itàlia napoleònicu agigu prus mannitu. Su Rennu lombardu-venetu (cun territòrios friulanos in intro e sena s’Artu Àdige) fiat un’entidade de bator milliones de abitantes o barda.

Custu rennu dureit finas a su 1866 cun tres rees diferentes: Franz II (1815-1835), Ferdindand I (1835-1848) e Franz Joseph (1848-1866) de sa casa Habsburg-Lothringen (Asburgu-Lorena). Oto sos rees vicàrios chi, in su tempus, ant curadu sos interessos austrìacos in su lombardu-venetu. Ma sos asbùrgicos non controllaiant cussu rennu ebbia.

In Toscana, a pustis de su Rennu napoleònicu de Etrùria e su controllu diretu de s’imperu frantzesu pro mèdiu de Elisa Bonaparte, torreit su Grandu ducadu cun Ferdinandu III, frade de s’imperadore de Àustria.

Fintzas sos tretos de Parma, Piacenza e Guastalla torreint a èssere unu ducadu a pustis chi fiant dipartimentu de s’imperu frantzesu. In s’iscrannu mannu de custu istadu preunitàriu nche setzeint a Maria Luigia, fìgia de s’imperadore austrìacu. E asbùrgicu fiat finamentas su duca de Modena: Francesco IV.

Austrìacos presentes finamentas in s’Istadu pontifìtziu restauradu (cun su paba Pio VII a caddu) gràtzias a su presìdiu militare issoro in Ferrara. E determinantes finamentas in meridione gràtzias a su tratadu de alleàntzia defensiva cun su Rennu de sas duas Sitzìlias de Ferdinando Borbone.


Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2021-2022. Lr 22/2018, art. 22 Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2021-2022. LR 22/2018, art. 22

Pro respùndere

Leave a Reply

Sa mail no at a èssere publicada

De lèghere

Cultura

Fiat su 8 de cabudanni 1981 e “Legarsi alla montagna” sa prima òpera de arte relatzionale de Itàlia. Sa fèmina chi aiat progetadu e...

Cultura

Chie apat bisitadu sa Sardigna de seguru at notadu chi s’ìsula tenet una culturagastronòmica rica e variada. Pro chie ancora no apat tentu s’ocasione...

Cultura

S’Inferru de Dante Alighieri torrat a bìvere in s’iscuriu de su padente de Seui. Sa note de mèrcuris su 10 de austu un’ispetàculu at...

Atualidade

Batorghentos e chimbe sas matas monumentales tzensidas in Sardigna dae su ministeru de sas Polìticas Agrìculas e Forestale pro more de particulare valore naturale...

Istòrias est una revista de informatzione in linia in limba sarda a règula cun s'istandard de sa Regione Sardigna. Est unu produtu de s'Asòtziu culturale Arvéschida.


|Gerèntzia | Pro ite custa revista | Riservadesa | Archìviu |


Copyright © 2022 |Registratzione in su Tribunale de Casteddu n°5 de su 14 de su mese de Trìulas 2018