Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Cultura

Sunt colados 60 annos dae su film “Banditi a Orgosolo”

Dae su 26 de maju, in sa Fundatzione de Sardigna a Casteddu, s’at a pòdere bisitare sa mustra “Abissi di silenzio. Immagini dal film Banditi a Orgosolo, Vittorio De Seta, 1961″.

S’ocasione est su de sessanta anniversàrios de s’òpera tzinematogràfica premiada fintzas a Venètzia, in prus de sos deghe annos dae s’iscumparta de su regista. De Seta aiat tentu modu de connòschere sos abitantes de custu tretu de sa Barbàgia e sa vida assolada de sos pastores tra sas coronas de su Supramonte, custrintos a colare meda tempus a largu dae sa famìlia.

S’espositzione est a incuru de Antioco Floris e Antonello Zanda. Sa mustra, prodùida dae sa Sotziedade Umanitària Cineteca Sarda, movet dae unu progetu de chirca fatu dae su Dipartimentu de Lìteras, Limbas e Benes culturales de s’Universidade de Casteddu e promòvida in collaboratzione cun s’Istitutu Superiore Regionale Etnogràficu e sa Fundatzione de Sardigna.

“Banditi a Orgosolo – at naradu su diretore de sa Cineteca Sarda, Antonello Zanda – est unu de sos film prus de importu de s’istòria tzinematogràfica de sa Sardigna, e sa mustra sutalìniat comente pro sa Cineteca Sarda, e pro chie traballat oe in su mundu de su tzìnema, s’òpera maistra de De Seta est unu pilastru, sende chi unu puntu firmu in sa rapresentatzione culturale de s’ìsula e de s’istòria nostra”.

S’espositzione est una seletzione de fotografias de su film, fotogrammas e fotos de iscena, rapresentativas de s’istile de Vittorio De Seta. “De su film est semper istada apretziada sa fotografia curada meda – decrarat Antioco Floris, curadore de sa mustra – tantu chi sos sìngulos fotogramas paret potzant tènnere una vida issoro. Pro custu motivu est partu naturale a los presentare in unu percursu espositivu chi poderet dare unu sentidu in prus a su contu de sa Barbàgia fatu dae De Seta”.

Sa mustra podet èssere bisitada in Casteddu, in sa Fundatzione de Sardigna, in sa ruga de San Salvatore de Horta, dae su 26 de maju a su 30 de làmpadas (lunis-sàbudu 10:00-19:00), e in Nùgoro in su Museu de su costùmene in bia de Mereu dae su 9 de trìulas a su 15 de austu. S’intrada est lìbera.


Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2020-2021. Lr 22/2018, art. 22
Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2020-2021. LR 22/2018, art. 22

Pro respùndere

Leave a Reply

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *

De lèghere

Cultura

Mèrcuris 4 de nadale a is sete de merie in su Teatru Adrianu de Casteddu sa finale de su prèmiu tzinematogràficu Kentzeboghes intregadu a...

Cultura

Otieri archìviat sa de sessantaghimbe editziones de su Prèmiu omònimu de literadura sarda cun una grandu tzerimònia de premiatzione de sos autores. Sa manifestatzione...

Atualidade

Su traballu movet dae s’òpera omònima de Maria Michela Deriu

Atualidade

S'addòbiu de s'assessora Manca cun sos garantes de sos detenudos