Sos tzitadinos de sa Repùblica italiana, cramados a s’espressare pro su rennou de su Parlamentu, ant fatu su sèberu issoro: chie abarrende·si·nche in domo faghende crèschere sa pertzentuale de s’astensione; chie lompende·nche a sos sègios cunfirmende sas tendèntzias chi amus connòschidu sas chidas coladas pro mèdiu de sos sondàgios. Sa legisladura noa, sa de deghennoe, est a tretu de comintzare cun una majoria – nât-chi – segura de pòdere pònnere in òpera su programma suo.
S’astensione de ocannu nch’est totu canta in intro de una tendèntzia chi no est reghente.
Astensione. Sa borta colada, est a nàrrere bator annos a como, s’afluèntzia fiat de su 72,94%. Ocannu est de 9,03 puntos in mancu, cun unu 36% o barda de astensione. Unu resurtu chi ispantat pro sa tzifra ma chi nch’est totu cantu in intro de una tendèntzia chi no est reghente. A nudda, duncas, at giuadu sa mèngua de sa rapresentàntzia parlamentare cun 400 deputados (dae sos 630 chi fiant) e 200 senadores (cando chi fiant 315). In sìntesi amus una mèngua democràtica in sas Càmeras e una discunfiàntzia semper prus manna in sa base eletorale. Custu datu nos contat semper mègius e semper de prus sa distàntzia intre rapresentantes (mancari prus pagos) e rapresentados. Pro dare unu colore a su partidu de s’astensione cheret chi iscumproemus paritzos datos, ma est craru chi una coalitzione cumpata che a sa de su tzentru dereta nd’apat sufridu prus pagu.
Su tzentru dereta pigat pagu prus o mancu sos 12 milliones de sa borta colada. Efetu travasu pro FdI a dannu de sos chi ant guvernadu cun Draghi.
Sos votos a dereta. Difatis sa coalitzione binchidora cunfirmat, cun carchi votu in prus, sos 12 milliones de sa borta colada (carculende sos de Càmera ebbia ca tando sa base eletorale pro su Senadu fiat prus minore pro more de s’edade galu firma a sos 21 annos). Sos datos de crèschida, duncas, pertocant sos raportos intre sas fortzas suas ebbia; est mirende a cue, difatis, chi bidimus chie bi balàngiat e chie nono. Sa paràula crae est “travasu”, cun sos votos de cussa coalitzione chi abarrant in cue ma chi prèmiant sa dereta prus dereta de sa cumpangia a dannu de sos chi ant guvernadu cun Draghi finas a su mese de trìulas (Forza Italia e Lega perdent paris 5 milliones e mesu de preferèntzias).
Mancari cun 6 milliones de votos pèrdidos in caminu, su 15% cuntentat a sos de Conte afortidos dae s’abbandonu de Di Maio.
Sos votos a manca. Su tzentru manca (chi bator annos a como fiat partzidu dae sa sinistra de Frantoianni, tando in intro a sa lista Liberi e Uguali) pigat pagu prus o mancu sa matessi tzifra de su 2018. Perdet paritzu su Movimento 5 stelle lassende·nche in caminu 6 milliones de votos. Ma su 15% cuntentat a sos de Conte a pustis de duos guvernos chi ant cajonadu mùtrias malas in sa base e mudadas de grupu in Parlamentu. Sa separatzione cun Di Maio, imbetzes, contat cantu sa pertzentuale de Impegno civico. Antis, est capatze chi s’abbandonu de su ministru de sos Afàrios èsteros apat afortidu s’iscuadra de Conte. Est prus grae duncas, sende chi at bìnchidu sa coalitzione issoro, sa mèngua de Berlusconi e de Salvini. Perunu sègiu pro Unione popolare chi creschet de pagu cunforma a sa proa de Potere al popolo de su 2018.
Calenda non lompet a su 10% punnadu, isperat chi su tzentru dereta non siat a tretu de guvernare, ma timet una cunvergèntzia noa intre Conte e Bonaccini.
A mesu tretu. Non b’at àpidu personalidade prus mentovada che a sa de Calenda. Onnipresente in tv, in antis contra a Renzi e posca a manu tenta cun Letta est resèssidu in fines a mudare assentu ponende·si cun Italia viva e pigare parte a sa cumpetitzione sena collire sas firmas. S’obietivu suo fiat su de su 10% e unu resurtu cumplessivu pro chi poderet torrare sa prospetiva de unu guvernu Draghi. S’ispera sua est chi sa dereta non siat a tretu de guvernare. Su «vedremo se ci riescono» paret una frase de Fassino e nudda de prus. Si su guvernu nou at a connòschere crisi no at a èssere pro mèdiu de Calenda. Nen Calenda at a pòdere ofèrrere solutziones a dae chi issu etotu timet una cunvergèntzia grogu-ruja noa s’in casu Bonaccini pigaret su logu de Letta.
Capatze chi s’atzione de su guvernu Meloni nch’abarret in intro de sas cumpatibilidades de s’Unione europea.
Su guvernu nou. Sa prassi la connoschimus. Mattarella at a nominare a Giorgia Meloni pro chi issa e sos ministros suos otèngiant sa fidùtzia in Parlamentu. At a èssere unu guvernu de dereta ma s’andanta sua l’amus a bìdere cunforma a sos bentos de gherra e de retzessione chi ant a survare peri s’Europa. In tantu b’at de nàrrere chi custa est sa prima bia chi votamus in cabudanni e chi duncas su guvernu nou at a dèvere traballare deretu pro su Bilantzu. Unu de sos fundadores de Fratelli d’Italia, est a nàrrere Guido Crosetto, at giai annuntziadu chi «diamus dèvere punnare a un’interlocutzione intre su guvernu betzu e sos eletos noos. Sa lege de Bilantzu nche cheret imbiada a Bruxelles intre su 16 de santugaine». Custu cheret nàrrere chi s’agenda Meloni at a èssere sa matessi de sos chi l’ant pretzèdida? No. Ma est meda possìbile chi sa guarnissa de cumpatibilidade cun sa Ue abarret intrea.
In Sardigna est possìbile chi sa coalitzione noa contra a Solinas non potzat fàghere a mancu de una cunvergèntzia intre Pd, M5S e s’alleàntzia ruju birde.
In Sardigna. In prus de su 47,5% de astensione, su datu est chi su tzentru dereta binchet coalizadu fintzas in terra nostra e si nche pigat, gasi, sos 4 cullègios uninominales de sa Càmera e sos 2 de su Senadu. Ma est mala sa proa de sa Lega de su guvernadore sardista Solinas chi perdet in caminu prus de 50mìgia votos. Bene su Movimento 5 stelle chi carignat su 22% colende·nche su Pd firmu a su 18,59%. Pro sas regionales b’at galu tempus ma est possìbile chi sa coalitzione noa contra a Solinas non potzat fàghere a mancu de una cunvergèntzia intre Pd, M5S e s’alleàntzia ruju birde chi tenet inoghe a Zedda comente riferimentu (5% in Sardigna e 10% in Casteddu). Duncas una ripetitzione de sos disafios bipolaristas chi at a èssere cunfirmada gràtzias a sa contrapositzione parlamentare italiana dae como in susu.
Su fràigu de sa rapresentàntzia at a rechèrrere iscumproos, tempos longos e pràticas chi si nch’istèsient cantu prus possìbile dae s’eletoralismu.
Serrende·la. Est fàtzile a nàrrere chi unu Paisu fùrriet a dereta petzi mirende a sas pertzentuales. Su datu eletorale est semper partziale e s’astensionismu record carchi cosa l’at a chèrrere nàrrere. Su boom de FdI non cheret nàrrere chi s’Italia est fascista (s’in casu lu esserent totus sos eletores de Meloni – e gasi no est – custos diant èssere petzi 7 milliones o barda de belle 51). Gasi etotu s’afluèntzia bassa non cheret nàrrere chi sa distàntzia intre rapresentantes e rapresentados siat sa matessi chi b’est intre s’eletoradu e sa polìtica. Sa gente no est ignorante e sa crisi semper prus manna at a èssere grandu maistra. Cun atores polìticos chi in Itàlia e in Europa àrtziant e falant (Renzi, Salvini, Tsipras e cras Meloni?) su fràigu de sa rapresentàntzia at a rechèrrere iscumproos, tempos longos e pràticas chi si nch’istèsient cantu prus possìbile dae s’eletoralismu. Comintzende dae sas Regionales.
Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2021-2022. Lr 22/2018, art. 22
Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2021-2022. LR 22/2018, art. 22
