Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Atualidade

27 de ghennàrgiu, sa Die de sa Memòria

In die de oe sas trupas de s’Armada ruja nch’intreint a su campu de Auschwitz

Foto tirada dae Kristvin Gudmundsson (Pexels.com)

Oe su calendàriu nos ammentat chi est sa Die de sa Memòria. O mègius, sa die internatzionale dedicada a sa memòria de sas vìtimas de s’olocàustu. E gasi est, dae su 2006, a pustis de una risolutzione de s’annu in antis de sas Natziones unidas tzelebrende su de sessanta anniversàrios de sa liberatzione de sos presoneris dae sos campos de cuntzentramentu nazistas.

Su 27 de ghennàrgiu, de su 1945 difatis, sas trupas de s’Armada ruja nch’intreint a su campu de Auschwitz, in tretos de sa tzitadina omònima, chi però est polaca e su nùmene suo est Oświęcim. S’acontèssida nch’est in intro de s’ofensiva soviètica in su Vìstola (su prus riu mannu de Polònia) conca a Germània. S’esèrtzitu ruju giai dae tempus fiat indiritzende·si a ovest; sos nazistas firmeint s’avantzada pròpiu in si Vìstola a concruos de trìulas de su ‘44, ma sas pèrdidas tedescas fiant gasi meda chi sa partida fiat oramai in favore de s’Urss.

De custa manera sos de sa de 60 armadas de su “I Fronte ucrainu” de su maresciallu Ivan Konev abergeint sos cantzellos de su lager illiberende sos iscampados e faghende bìdere a su mundu sa barbaridade de sos campos de istermìniu. Pro nàrrere, sos sovièticos, s’istiu in antis, aiant giai liberadu sos campos de cuntzentramentu de Majdanek, e conchistadu sas zonas de Belzec, de Sobibor e de Treblinka in ue b’aiat àteros lager. Ma sas natziones unidas disinneint de fissare in calendàriu sa die de sa memòria cun sa liberatzione de Auschwitz.

S’istadu italianu bi fiat lòmpidu in antis a marcare in calendàriu sa die de su 27, pro mèdiu de sa lege 211 de su 20 de trìulas de su 2000 inditende s’aprontu de tzerimònias, de initziativas, de addòbios pro mantènnere biu s’ammentu. Pro paregiare sos contos, sa dereta istitueit finamentas una Die de s’Ammentu, su 2004 pro cada 10 de freàrgiu, pro sas vìtimas de sas fòibas, sena però mentovare sos campos de cuntzentramentu italianos in sas terras islavas.


Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2023-2024. LR 22/2018. Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – IMPRENTAS 2023-2024 LR 22/2018

De lèghere

Cultura

S’Ars Artium Editrice e s’Assòtziu “Forma e Materia” annùntziant s’inghitzu de sa de chimbe editziones de su cuncursu literàriu “Faraglioni d’Ogliastra”, chi tenet sa...

Atualidade

In Putzu Idu Assemblea Natzionale Sarda at organizadu sa prima letzione de Yoga in limba. Cantas bias s’intendet nàrrere: “Su sardu non faghet a...

Cultura

Sighit mèrcuris su 17 in Lodine e giòbia su 18 de trìulas in Urtei (a pustis de s’esòrdiu de Iscanu e de sa segunda...

Cultura

Unu documentàriu subra de sa pratza IV Novembre e unu videoclip cun su tìtulu “Ombre sull’asfalto”. Sunt sos progetos finales de sos laboratòrios Kuntralab...