Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Cultura

Francesca Sanna Sulis s’istilista sarda chi aiat rivolutzionadu sa moda in su de 18 sèculu

Calicuna chida a oe, su motore de chirca Google at dedicadu su Doodle cosa sua, est a nàrrere su logo temporàneu de sa pàgina printzipale, a su de 306 anniversàrios de sa nàschida de s’istilista sarda Francesca Sanna Sulis.

Ma chie fiat custa fèmina gasi famada a tretu de si meritare unu mentovu gasi importante? Francesca Sanna Sulis est istada un’istilista e imprendidora sarda nòdida pro sa faina impresariale sua in su campu de sa bestimenta e de sa seda.

Fèmina forte e determinada, aiat paradu fronte a sos istereòtipos de gènere de su sèculu 18 istantargende un’impresa cun unu giru de afares mannu meda. Connota comente sa fèmina de su murone, aiat impreadu sa seda pro disegnare àbidos pro sas càrrigas reales prus artas de Europa de s’època sua, comente sa tzarina Caterina II de Rùssia.

Fiat nàschida s’11 de làmpadas de su 1716 in Murera, bidda famada pro su murone, fiat crèschida in sa sienda de famìlia e aiat imparadu a gestire un’impresa. A 19 annos si fiat cojuada e si fiat tramudada a bìvere cun su maridu in sa sienda de famìlia, acanta si cortivait su berme sìlicu, su chi faghet sa seda. In pagu tempus Francesca aiat perfetzionadu totu sa cadena de produtzione de sa seda, ammodernende sa sienda cun telàrgios modernos.

Sa faina sua diat àere rivolutzionadu totu setore de sa moda de tando. Prima chi Sulis comintzaret a disegnare àbidos, sa mentalidade de s’època cheriat chi sas fèminas nòbiles bestirent bestires traditzionales tèteros e graes. Sulis fiat andada contra custas tendèntzias opressivas de sa moda, disegnende bestires de seda de murone chi fiant siat elegantes siat còmodos. Sos modellos suos aiant cumentzadu a parare fama tra sas printzipessas de sa Domo Savoja, e Caterina sa Manna de Rùssia fiat cliente suas.

Cando non disegnaiat bestires pro sos nòbiles, si dedicaiat a fàghere òperas bonas in sa bidda sua, comente imparare a sas fèminas a tèssere e a cosire, ma fines notziones de botànica. In prus, cando si fiat tramudada a bìvere a Cuartùciu aiat fundadu un’istitutu de benefitzèntzia pro sos pòberos.

A issa sunt istados dedicados su Museu de s’Imprenditoria feminile (Mif) de Murera e sa Biblioteca comunale “Francesca Sanna Sulis” de Cuartùciu. Parte de sas bestimentas istòricas de Sulis si podent ammirare in su Museu Donna Francesca Sanna Sulis de Murera e in su Museu Istatale de s’Ermitage de Santu Pedruburgu, acanta b’at unu retratu de Caterina sa Manna cun unu de sos bestires fatos dae s’istilista sarda. A.D


Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2021-2022. Lr 22/2018, art. 22

Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2021-2022. LR 22/2018, art. 22

De lèghere

Cultura

Fiat su 8 de cabudanni 1981 e “Legarsi alla montagna” sa prima òpera de arte relatzionale de Itàlia. Sa fèmina chi aiat progetadu e...

Cultura

Chie apat bisitadu sa Sardigna de seguru at notadu chi s’ìsula tenet una culturagastronòmica rica e variada. Pro chie ancora no apat tentu s’ocasione...

Cultura

S’Inferru de Dante Alighieri torrat a bìvere in s’iscuriu de su padente de Seui. Sa note de mèrcuris su 10 de austu un’ispetàculu at...

Atualidade

Batorghentos e chimbe sas matas monumentales tzensidas in Sardigna dae su ministeru de sas Polìticas Agrìculas e Forestale pro more de particulare valore naturale...

Istòrias est una revista de informatzione in linia in limba sarda a règula cun s'istandard de sa Regione Sardigna. Est unu produtu de s'Asòtziu culturale Arvéschida.


|Gerèntzia | Pro ite custa revista | Riservadesa | Archìviu |


Copyright © 2022 |Registratzione in su Tribunale de Casteddu n°5 de su 14 de su mese de Trìulas 2018