Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Iscientzia&Tecnologia

Unu video-giogu horror ambientadu in Sardigna

Dae oe giòbia su 27 de mese de ladàmine at a èssere disponìbile in totu is console e computer, Saturnalia unu video-giogu de aventura ispiradu a is traditziones millenàrias sardas e ambientadu in sa note de su 21 nadale 1989. Durante su solstìtziu de ierru, una presèntzia iscurigosa andat a periddu fatu sa bidda imaginària de Gravoi, corfida dae eventos chi non tenent peruna ispiegatzione.

Sa biddighedda antiga, imboligadu dae un’iscurigore arcanu e fungudu, est unu labirintu abitadu dae arcanos acapiados a contos de foghile, rituales arcàicos e segretos raighinados in su tempus coladu de s’ìsula, dae is cales is protagonistas si depent fuire pro subravìvere. Un’esperièntzia cun atmosferas de orrore chi si ligant a is destinos de is protagonistas cun is temas antigos de famìlia, patriarcadu e luta de classe, in s’isfundu de is paesàgios mineràrios sardos.

Su video-giogu est prodùidu dae Santa Region, un’istùdiu de videogiogos italianu cun s’agiudu de sa Regione Sardigna e de sa Film Commission isolana. S’ùrtima at postu a disponimentu contributos pro sa chirca de is logos in ue si ambientare su video-giogu gràtzias a unu fundu apòsitu.

Trailer de su giogu

A su tzentru de s’esperièntzia in su bidditzolu imaginàriu de Gravoi si cuat unu rituale arcàicu e una màscara ateretantu imaginàrios, ma chi benit dae s’iconografia traditzionale sarda. S’istòria de Saturnalia s’ispirat a sa ritualidade de esibitziones e essidas de su carrasegare de Barbàgia e de is mamutzones, is caratzas nieddas de linna de Mamujada, chi s’orìgine misteriosa issoro benit fata torrare a is cultos dionisìacos.

Totu is logos de Saturnalia sunt acapiados a s’istòria e a sa geografia de sa Sardigna. Is internos e sa mobìlia, comente is biografias de is pessonàgios, sunt fatos ispirende•si a su cuntestu istòricu. Est presente: unu giassu nuràgicu chi regordat su de Santa Cristina; unu casteddu medievale simigiante a su de Serravalle o de is Malaspina, chi in sa realidade dòminat sa bidda antiga de Bosa; unu cumplessu mineràriu chi est unu mescuritzu intre sa galleria de Porto Flavia, istuvidu in sa roca dae is minadores chi essit a mare, e is tretos de su Museu Mineràriu de Igrèsias, fundadu in su 1998 pro arrimare sa cultura minerària seculare a su chi est istada a su tzentru de sa vida econòmica e sotziale de s’ìsula.


Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2021-2022. Lr 22/2018, art. 22

Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2021-2022. LR 22/2018, art. 22

De lèghere

Cultura

Cumintzant oe in Orane sas ripresas de su film “I fili della memoria. Progetto per un film su Marianna Bussalai”, un’òpera chi tzèlebrat sa...

Cultura

S’apuntamentu est pro su 23 de santandria in su teatru tzitadinu e in direta youtube dae su canale de su cuncursu nòdidu

Cultura

S’initziativa a su presente interessat 4,2 milliones de istudiantes in totu s’istadu italianu, 28.285 iscolas, 350 asilos, 3.939 librerias

Atualidade

Domìnigu coladu, sa Sardigna at fatu un’àteru passu a in antis cara a sa valorizatzione de su patrimòniu naturalìsticu e archeològicu suo gràtzias a...