Dae oe giòbia su 27 de mese de ladàmine at a èssere disponìbile in totu is console e computer, Saturnalia unu video-giogu de aventura ispiradu a is traditziones millenàrias sardas e ambientadu in sa note de su 21 nadale 1989. Durante su solstìtziu de ierru, una presèntzia iscurigosa andat a periddu fatu sa bidda imaginària de Gravoi, corfida dae eventos chi non tenent peruna ispiegatzione.
Sa biddighedda antiga, imboligadu dae un’iscurigore arcanu e fungudu, est unu labirintu abitadu dae arcanos acapiados a contos de foghile, rituales arcàicos e segretos raighinados in su tempus coladu de s’ìsula, dae is cales is protagonistas si depent fuire pro subravìvere. Un’esperièntzia cun atmosferas de orrore chi si ligant a is destinos de is protagonistas cun is temas antigos de famìlia, patriarcadu e luta de classe, in s’isfundu de is paesàgios mineràrios sardos.
Su video-giogu est prodùidu dae Santa Region, un’istùdiu de videogiogos italianu cun s’agiudu de sa Regione Sardigna e de sa Film Commission isolana. S’ùrtima at postu a disponimentu contributos pro sa chirca de is logos in ue si ambientare su video-giogu gràtzias a unu fundu apòsitu.
A su tzentru de s’esperièntzia in su bidditzolu imaginàriu de Gravoi si cuat unu rituale arcàicu e una màscara ateretantu imaginàrios, ma chi benit dae s’iconografia traditzionale sarda. S’istòria de Saturnalia s’ispirat a sa ritualidade de esibitziones e essidas de su carrasegare de Barbàgia e de is mamutzones, is caratzas nieddas de linna de Mamujada, chi s’orìgine misteriosa issoro benit fata torrare a is cultos dionisìacos.
Totu is logos de Saturnalia sunt acapiados a s’istòria e a sa geografia de sa Sardigna. Is internos e sa mobìlia, comente is biografias de is pessonàgios, sunt fatos ispirende•si a su cuntestu istòricu. Est presente: unu giassu nuràgicu chi regordat su de Santa Cristina; unu casteddu medievale simigiante a su de Serravalle o de is Malaspina, chi in sa realidade dòminat sa bidda antiga de Bosa; unu cumplessu mineràriu chi est unu mescuritzu intre sa galleria de Porto Flavia, istuvidu in sa roca dae is minadores chi essit a mare, e is tretos de su Museu Mineràriu de Igrèsias, fundadu in su 1998 pro arrimare sa cultura minerària seculare a su chi est istada a su tzentru de sa vida econòmica e sotziale de s’ìsula.
Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2021-2022. Lr 22/2018, art. 22
Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2021-2022. LR 22/2018, art. 22