Sa cultura nuràgica sarda in mustra in Rùssia

A pustis de Berlinu, sa mustra intregada a is culturas megalìticas de sa Sardigna arribbat a Santu Pedruburgu. Is tapas sighentes ant a èssere Salonicu e Nàpoli. Sighit aici sa grandu espositzione biagiante fatu de s’Europa de su progetu de Heritage Tourism de sa Regione Sardigna dedicadu a s’archeologia megalìtica e nuràgica. Su nùmene de sa mustra est “Sardegna Isola Megalitica. Dai menhir ai nuraghi: storie di pietra nel cuore del Mediterraneo”.

S’avesu a pesare edifìtzios cun elementos lìticos de dimensiones mannas est istada sa tendèntzia chi at caraterizadu s’ìsula pro meda tempus, dae s’edade Neolìtica, colende dae s’edade de su Brunzu, finas a s’edade de su Ferru, e marcat galu oe su paesàgiu sardu gràtzias a sa presèntzia de 7000 nuraghes.

Sa mustra biagiante est cumentzada in làmpadas, in su Museu natzionale pro sa preistòria e protostòria, e a pustis de su Museu istatale Ermitage de Santu Preduburgu, dae santugaine a ghennàrgiu 2022, at a arribbare a su Museu archeològicu de Salonicco (dae su 11/02/22 a su 15/05/22) e a su Museu Archeològicu Natzionale de Nàpoli (dae su 10/06/22 a su 11/09/22).

Duncas, finas a cabudanni de su 2022, is “domus de janas” de època neolìtica e eneolìtica, is “deas mamas”, is brunzetos nuràgios de s’Edade de su Brunzu, is “tumbas de gigantes”, finas a arribbare a is istàtuas de Mont’e Prama, ant a èssere suta is rifletores internatzionales.

In custas dies difatis sunt lòmpidos a Rùssia is belle 200 repertos bènnidos dae is museos archeològicos de Casteddu, Nùgoro e Tàtari, fintzas unu de is gherreris de Mont’e Prama, prèstidu etzetzionale chi est istadu possìbile gràtzias a su Ministeru de sa Cultura italiana e a sa diretzione de su Museu archeològicu de Casteddu.

A sa tzerimònia de lunis coladu, chi at inchingiadu sa mustra, su diretore de s’Ermitage Michail Pëtrovskij at sutalineadu s’importàntzia de sa cultura megalìtica e nuràgica sarda e de sa mustra ammaniada in s’Ermitage: “Is materiales espostos in custa mustra nos faghent intrare in una realidade comente cussa de is nuraghes e de is tumbas de is Gigantes, faeddos chi parent essidos dae una paristòria. Si allegamus de Stonehenge, chi est famadu in totu su mundu, depimus subènnere chi cussu logu est comente si siat unu pipiu deretu de nàschere, si ddu paragonamus a su chi podimus bìdere oe in custa mustra”.


Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2020-2021. Lr 22/2018, art. 22
Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2020-2021. LR 22/2018, art. 22

T'est pràghidu s'artìculu? Connosches bene s'argumentu e boles iscrìere carchi cosa pro megiorare s'informatzione? Iscrie·nos una lìtera a redatzione@istorias.it.

Iscrie pro primu

Cummenta

Sa mail non at a èssere publicada


*