Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Passadu presente

S’imperu otomanu intre punnas angenas e pesadas de pòpulos

S’imperu otomanu, nàschidu su 1299, in tempos de restauratzione lu connoschimus comente un’entidade marcada dae unas cantas crititzidades. Su controllu suo de sos tretos balcànicos, mediorientales e afromediterràneos fiat caraterizadu dae una grandu crisi econòmica e dae una cantas tendèntzias tzentrìfugas dae parte de sos guvernadores de sas provìntzias chi pediant prus autonomia.

Giai in antis de su 1683 (cun s’istèrrida territoriale europea màssima sua) s’imperu perdeit parte de s’atuale Aràbia saudita e de su Yemen, in cara de su Mare ruju, sas costeras eritreas e sos tretos caucàsicos e persianos otzidentales finas a su Gulfu.

E giai tando unos cantos logos non fiant controllados diretamente dae sos turcos. Semus faeddende de sa costera afromediterrànea francu s’Egitu (duncas sa provìntzias autònomas de Algeri, de Tùnisi e de Trìpoli) e de unos cantos vassallados (Ungheria tzentrale, Transilvània, Valàchia, Moldàvia, Ucraina otzidentale, su Khanatu de Crimea, su printzipadu de Geòrgia e s’Iscerifadu de Meca).

Ma est in època contemporànea chi sa chistione orientale creschet de intensidade. Aprofitende de sas crititzidades de cussu imperu, sas àteras potèntzias manifesteint galu de prus sos interessos issoro: punna de sos Romanov fiat sa de nche lòmpere a su Mediterràneu; sos de Asburgu fiant contra a s’espansionismu russu ca non fiat cumpatìbile cun s’issoro in s’àrea balcànica e cun s’obietivu de su monopòliu de sa navigatzione in su Danùbiu.

Frantzesos e inglesos, imbetzes, cheriant s’integridade de s’imperu otomanu pro mègius controllare sos tràficos mediterràneos cun s’oriente.

A pustis de s’indipendèntzia de sa Sèrbia e de su Montenegru in sa regione, su pòpulu chi prus de totu punnaiat a si nche partzire dae s’imperu otomanu fiat su gregu.

S’ocupatzione de sa Grètzia sos otomanos la comintzeint su 1453, cun su sultanu Mehmet II, conchistende a Costantinòpoli (pro issos Qusṭanṭīniyya) chi, finas a tando, fiat sa capitale de s’imperu bizantinu. Tres annos a pustis tocheit a Atene. Su 1460 e su 1461 b’amus sa conchista de su despotadu de sa Morea e de s’imperu de su Ponto.

Ma cun s’època aberta dae sa rivolutzione frantzesa crescheit finamentas in cue unu movimentu patriòticu. O mègius, no in cue in cue. S’organizatzione segreta Filikí Etería (Φιλική Εταιρεία, est a nàrrere sa Sotziedade de sos Amigos) nascheit su 1814 in Odessa. (sighit)


Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2021-2022. Lr 22/2018, art. 22 Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2021-2022. LR 22/2018, art. 22

Pro respùndere

Leave a Reply

Sa mail no at a èssere publicada

De lèghere

Atualidade

In Sardigna unu binu fatu cun s’àgina lassada pasare in su mare. Est unu vermentinu diferente dae is àteros su realizadu dae s’enòlogu Andrea...

Passadu presente

Ite nos contat su 1848? Pro seguru est su momentu istòricu in ue sa cuntierra intre mundu nou e mundu restauradu nche crompet a...

Atualidade

In Casteddu esistet una biblioteca de sos fumetos. Est istadu presentadu in maju Casteddu, dae s’iscritore e regista Bepi Vigna, s’Archìviu multimediale de s’imaginàriu...

Atualidade

Sa vida a pustis de sa morte. Est acontèssidu in Cùllieri in ue, un’annu a oe, unu fogu mannu aiat brusiadu ètaras e ètaras...

Istòrias est una revista de informatzione in linia in limba sarda a règula cun s'istandard de sa Regione Sardigna. Est unu produtu de s'Asòtziu culturale Arvéschida.


|Gerèntzia | Pro ite custa revista | Riservadesa | Archìviu |


Copyright © 2022 |Registratzione in su Tribunale de Casteddu n°5 de su 14 de su mese de Trìulas 2018