Unu ligàmine chi unit architetura, memòria, ritu e modernidade, pro re-instaurare unu diàlogu cun sa traditzione e brincare sas làcanas de su perìmetru culturale nostru. Est custu su progetu ambitziosu Mustras, promòvidu in Sardigna dae su 2019 dae s’assòtziu Abbicultura, chi cheret isvilupare unu sistema de atziones pro un’impèddida istratègica e formativa de su cumpartu artesanale pro s’isperimentatzione de limbàgios noos acapiados a sa traditzione locale, torrados a imbentare totu.
Sa chirca at prodùidu prus de chimbanta òperas de arta artesania artìstica de mundos comente sa tessidura, sa tzeràmica, sa linna e s’arte de fàghere cadinos in unu protzessu profundu de connessione a su territòriu. Intre custas su tapete Q.R Quanta Res, de sos architetos Fabrizio Felici e Alberto Olmo, chi rapresentat unu modu pro faeddare de istòria pro mèdiu de s’ogetu.
S’intentu est su de mòvere e de fàghere crèschere una riflessione subra s’architetura de oe. “Su tapete est unu genia de follu mannu chi, comente architetos – e unu pagu comente istòricos – amus disegnadu, cun 94.080 pibiones (nodigheddos o lobitos de sa traballadura traditzionale sarda de sa lana) cumpresos comente a pixel. S’òpera est istada realizada dae Vilma Ghiani, tessidora de Seulu. Su nùmene latinu Quanta Res est istadu cunsigiadu dae unu filòsofu genovesu: ‘Cussu chi contat, su chi restat’. Su riferimentu a su còdighe QR lu rendet reconnoschìbile comente elementu de sa cuntemporaneidade, mentras sa connessione cun s’istrumpu naturale de Sa Stiddiosa de su Comunu de Seulu, est unu donu a su territòriu chi nde tzèlebrat s’essèntzia sua.
S’Adi, Assòtziu pro su Disinnu Industriale de Milanu, at seberadu de insertare su tapete Q.R in s’importante ADI Design Index 2021, seletzione annuale de su mègius design italianu. Unu signale forte chi dimustrat importu mannu de s’àmbitu artesanale locale comente patrimòniu materiale e immateriale e trastu fundamentale de connoschimentu de sa sotziedade.
“Su ditzu ma fintzas sa punna printzipale de Mustras est indagare s’istraordinàriu de su fitianu”, ispiegant sos architetos Felici, Olmo e s’artista iscenogràfica Chiara Secchi. S’est seberadu de torrare a mòvere dae su regionalismu e dae sa traditzione, puntu de bista privilegiadu, resurtadu de su chi abarrat de bonu a pustis de proas continas e de errores, pro more de torrare a creare unu cuntatu tra s’architetura, sa memòria, su ritu e sa modernidade.
Unu reconnoschimentu de importu pro totu sos partetzipantes a su progetu, pro sas amministratziones e pro sos entes chi ant crèidu in unu territòriu cunsideradu “lacanàrgiu”, chi imbetzes dimustrat de pòdere contribuire in manera ativa a su protzessu de crèschida culturale colletivu.
Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2020-2021. Lr 22/2018, art. 22
Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2020-2021. LR 22/2018, art. 22
