Sanculotos e burghesia: Parigi no est Washington

Sa borta colada nos semus lassados faeddende de dinàmicas ogetivas e sugetivas de su protzessu rivolutzionàriu frantzesu mentovende unos cantos atores polìticos e sotziales de tando: is sanculotos. Ma in antis de nde chistionare cheret chi movamus dae una mirada istòrica cumparativa.

Sa frantzesa, difatis, non fiat s’ùnica rivolutzione de cussu tempus. Pagos annos in antis de sa pesada contra a s’assolutismu borbònicu amus connòschidu a is de George Washington contra a sa corona britànnica, oramai entidade bìdriga mala a bajulare in cussu mundu nou istracu de èssere etichetadu comente “Trèighi colònias”.

Duncas sa prima diferèntzia est chi sa frantzesa fiat una rivolutzione contra a un’inimigu internu; s’americana contra a un’inimigu esternu. De prus, in Frantza totu moveit dae una sotziedade partzida in agrupamentos sotziales determinados (mancari no a manera omogènea) dae unu protzessu istòricu bene definidu; in s’Amèrica britànnica de is colonos, imbetzes, ddoe aiat una sotziedade burghesa essida a campu ex novo brinchende·nche tapas istòricas e, duncas, sena Istados generales.

De custa manera, in s’Amèrica de is colonos, ddoe aiat una sotziedade bastante omogènea e sa diretzione rivolutzionària-indipendentista non teniat una massa de manovra “proletària” che a sa de is sanculotos in Frantza (est a nàrrere cussa massa de traballadores urbanos chi non fiat galu su proletariadu industriale de Marx ma chi deviat bèndere sa fortza-traballu sua pro si campare). E cunforma a cussu protagonismu “proletàriu” si ispaineint tendèntzias polìticas cunsighentes.

Is sanculotos, est a nàrrere is chi non teniant is “culottes” de is prus ricos, fiant sa parte sa prus atzuda e radicale de su protzessu rivolutzionàriu. Bestiant cartzones, corpete o giacheta “carmagnola” e bonete ruju. E fiant is chi, prus de cale si siat àtera cumponente sotziale, reconnoschiant is lìmites de sa burghesia giacobina chi, emmo, fiat rivolutzionària contra a s’òrdine betzu, ma fiat finamentas utòpica bisende·si una sotziedade de propietàrios lìberos e aguales sena si sapire chi is tendèntzias istòricas mustraiant interessos acumuladores semper prus mannos.

Sa Costitutzione giacobina de su 1793 fiat prus chi non progressiva e is republicanos marcheint is su calendàriu nou ses dies sanculotas ondrende a cussos traballadores rivolutzionàrios. Ma in s’ìnteri su Terrore giacobinu s’indiritzeit finamentas contra a is tendèntzias polìticas radicales (de manca dìamus nàrrere oe) cun base sotziale sanculota. Sa burghesia chi fiat consolidende·si, a s’àtera ala, aiat bisòngiu de unu poderiu a mesura sua, non gasi democràticu che a su de is giacobinos. E Napoleone, a pustis de sa parèntesi diretoriale, non tardeit a essire a campu.

In artu unu cuadru de Louis Leopold Boilly ‘Sans Culotte, 1792’


Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2021-2022. Lr 22/2018, art. 22 Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2021-2022. LR 22/2018, art. 22

T'est pràghidu s'artìculu? Connosches bene s'argumentu e boles iscrìere carchi cosa pro megiorare s'informatzione? Iscrie·nos una lìtera a redatzione@istorias.it.

Iscrie pro primu

Cummenta

Sa mail non at a èssere publicada


*