Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Passadu presente

Sanculotos e burghesia: Parigi no est Washington

Sa borta colada nos semus lassados faeddende de dinàmicas ogetivas e sugetivas de su protzessu rivolutzionàriu frantzesu mentovende unos cantos atores polìticos e sotziales de tando: is sanculotos. Ma in antis de nde chistionare cheret chi movamus dae una mirada istòrica cumparativa.

Sa frantzesa, difatis, non fiat s’ùnica rivolutzione de cussu tempus. Pagos annos in antis de sa pesada contra a s’assolutismu borbònicu amus connòschidu a is de George Washington contra a sa corona britànnica, oramai entidade bìdriga mala a bajulare in cussu mundu nou istracu de èssere etichetadu comente “Trèighi colònias”.

Duncas sa prima diferèntzia est chi sa frantzesa fiat una rivolutzione contra a un’inimigu internu; s’americana contra a un’inimigu esternu. De prus, in Frantza totu moveit dae una sotziedade partzida in agrupamentos sotziales determinados (mancari no a manera omogènea) dae unu protzessu istòricu bene definidu; in s’Amèrica britànnica de is colonos, imbetzes, ddoe aiat una sotziedade burghesa essida a campu ex novo brinchende·nche tapas istòricas e, duncas, sena Istados generales.

De custa manera, in s’Amèrica de is colonos, ddoe aiat una sotziedade bastante omogènea e sa diretzione rivolutzionària-indipendentista non teniat una massa de manovra “proletària” che a sa de is sanculotos in Frantza (est a nàrrere cussa massa de traballadores urbanos chi non fiat galu su proletariadu industriale de Marx ma chi deviat bèndere sa fortza-traballu sua pro si campare). E cunforma a cussu protagonismu “proletàriu” si ispaineint tendèntzias polìticas cunsighentes.

Is sanculotos, est a nàrrere is chi non teniant is “culottes” de is prus ricos, fiant sa parte sa prus atzuda e radicale de su protzessu rivolutzionàriu. Bestiant cartzones, corpete o giacheta “carmagnola” e bonete ruju. E fiant is chi, prus de cale si siat àtera cumponente sotziale, reconnoschiant is lìmites de sa burghesia giacobina chi, emmo, fiat rivolutzionària contra a s’òrdine betzu, ma fiat finamentas utòpica bisende·si una sotziedade de propietàrios lìberos e aguales sena si sapire chi is tendèntzias istòricas mustraiant interessos acumuladores semper prus mannos.

Sa Costitutzione giacobina de su 1793 fiat prus chi non progressiva e is republicanos marcheint is su calendàriu nou ses dies sanculotas ondrende a cussos traballadores rivolutzionàrios. Ma in s’ìnteri su Terrore giacobinu s’indiritzeit finamentas contra a is tendèntzias polìticas radicales (de manca dìamus nàrrere oe) cun base sotziale sanculota. Sa burghesia chi fiat consolidende·si, a s’àtera ala, aiat bisòngiu de unu poderiu a mesura sua, non gasi democràticu che a su de is giacobinos. E Napoleone, a pustis de sa parèntesi diretoriale, non tardeit a essire a campu.

In artu unu cuadru de Louis Leopold Boilly ‘Sans Culotte, 1792’


Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2021-2022. Lr 22/2018, art. 22 Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2021-2022. LR 22/2018, art. 22

Pro respùndere

Leave a Reply

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato.

De lèghere

Cultura

Bentu est sa pellìcula noa de Salvatore Mereu. Su film de su regista de Durgali est istadu presentadu a sa de 79 editziones de...

Atualidade

Non paret chi b’apat coladu bator annos ebbia, ma meda de prus, dae cando sos de su carrabusu de Autodeterminatzione pariant seguros de nche...

Cultura

Su mutetu est una de is formas de cantu tìpicas de sa traditzione poètica de sa Sardigna. A unu tempus su cantu a mutetu...

Cultura

Sa cumpangia teatrale Tedacà arribbat a Sardigna pro torrare a ammaniare s’ispetàculu “Fine pena ora”, sa rapresentatzione noa leada dae su libru omònimu de...